Pablo González és el CEO més jove d'Espanya. Amb només 20 anys, va fundar Pangea, una plataforma que pretén promoure el talent jove pel món. "Estem en una etapa apassionant la vida, la més global, interconnectada, diversa i més oberta; però també una etapa on la generació digital estem molt sota del nivell de participació i transformació, no juguem un paper actiu", explica a VIA Empresa per posar en context el naixement del projecte. Pangea neix de tota aquesta frustració, de la necessitat de González de "despertar el potencial i connectar el talent jove per construir el nou món".
La via per aconseguir-ho és captar joves amb habilitats i capacitats innates. Anualment se celebren esdeveniment arreu del món per unir aquest potencial, un talent que es vincula a l'experiència i poder de grans companyies perquè puguin adaptar-se al futur. Perquè, com bé ha assenyalat en una conferència a Esade, l'exponencialitat del canvi és la nova clau del món: "Abans l'economia, la societat i tot creixia de manera lineal, ara és exponencial i res es pot preveure".
Un futur desconegut
Com que les dades no enganyen, el CEO enumera algunes per comprendre la magnitud de la situació: "El 2020 hi haurà 26.000 milions de dispositius interconnectats. El telèfon va trigar 75 anys a tenir 50 milions d'usuaris, mentre que Facebook va trigar 3,5 anys; Google, 88 dies; i l'Andry Birds, 30 dies". Si això no és suficient, recorda que mentre ara s'està treballant per implantar el 4G, el 5G ja està en marxa i té una velocitat 100 vegades superior.
Cap a on anem? La resposta és desconeguda, però González té molt clar que la tecnologia és el futur. D'entrada, perquè els països amb major taxa de robotització generen més feina. "El Japó és el país més clar", esmenta, i assegura que la capacitat de fer les coses "millor, més barat, eficient i més segur ens facilitaran les coses, no ens trauran el treball". El perquè de la seva defensa rau en la capacitat creativa de les persones.
Un paradigma laboral canviant
Tot això, però, té una conseqüència: "La guerra de les generacions. Mai hi havia hagut tantíssima diferència entre pares, fills i avis com n'hi ha avui dia. No és que uns siguin millors o pitjors, és que són radicalment diferents". Per això ell aposta per un paradigma on les diverses generacions treballin juntes, de cara a un món millor.
Foto: Esade
A escala professional les diferències són visibles a l'hora de definir la carrera. "Fins ara els babyboomers construïen el seu perfil d'acord amb l'empresa i la generació X tenia lleialtat total a la professió, menys al seu cap. En canvi, la generació Y treballa per a organitzacions i no per a directius, i la Z s'erigeix com una generació multitasca capaç de treballar alhora per Telefònica, Endesa i Deloitte", descriu. El repte es troba ara en fer entendre a aquestes grans empreses que el futur va cap aquí, cap a treballadors que volen sentir-se bé amb la seva feina, no amb l'empresa. I és que el fet de donar aquesta llibertat, assegura, "genera un coneixement global que pot ser útil per a totes les corporacions".
Però per treure profit al potencial de les noves generacions, cal que el canvi en les organitzacions comenci des de dins. Els empleats han de poder compartir coneixement i reptes amb altres departaments, sentir que el seu dia a dia no es limita al seu lloc de treball. "Menys del 5% de la generació digital nativa vol treballar en empreses que les generacions anteriors consideraven de somni", una dada que González recupera del New York Times per enfortir el seu argument. I posa com a exemple el cas de Kodak, el qui va ser un líder del mercat audiovisual valorat en 2,8 bilions de dòlars i 140.000 treballadors. "El 2012 ja valia menys de 100 milions de dòlars i tenia només 17.000 treballadors, just el mateix any quan Facebook va comprar Instagram, llavors valorada en 1 bilió de dòlars i 13 empleats", compara.
Les bases del nou mercat
"Abans el mercat variava segons la demanda i l'oferta de producte. Si alguna cosa no es venia, es treia del mig. Això feia que hi hagués productes estrella i que no volguessis tenir una gran varietat perquè sabies que no es vendria". Un sistema de funcionament que, segons aquest jove CEO, Steve Jobs va canviar: "Va crear l'iPod i va posar tantes cançons com volguessis en un sol dispositiu, no havies de limitar-te a l'oferta del mercat. Això va crear un nou tipus de consumidor". Un nou comprador que ha fet que Uber, Airbnb i EatWith siguin algunes de les empreses de referència de les noves generacions. Per què? Doncs per la seva capacitat de "democratització de la producció" i pel "moviment crowd, el qual connecta la necessitat de la gent d'obtenir alguna cosa amb la possibilitat d'altres persones de fer-la".
Un altre indicador que mostra els canvis del mercat és la distribució. Internet és ja un canal bàsic i l'exemple més il·lustratiu és les plataformes de continguts: "Milions de professors, molts d'ells gratuïts, permeten qualsevol alumne, des de qualsevol part del món, consumir continguts i aprendre".
Què va ser primer, l'ou o la gallina? En aquest cas, també és difícil saber si la tecnologia ha portat cap a la generació digital, o és la generació digital qui ha impulsat l'economia col·laborativa i aquest tipus de plataformes. Sigui com sigui, el CEO té molt clar que ell forma part d'un jovent que "quan vol fer alguna cosa, no se li ha de donar el mitjà per aconseguir-ho, se li ha de donar el fi, i l'economia col·laborativa el dóna". Per això, afirma, cada cop sorgeixen més startups fundades per joves d'entre 20 i 25 anys que volen suplir mancances del mercat.
La via per aconseguir-ho és captar joves amb habilitats i capacitats innates. Anualment se celebren esdeveniment arreu del món per unir aquest potencial, un talent que es vincula a l'experiència i poder de grans companyies perquè puguin adaptar-se al futur. Perquè, com bé ha assenyalat en una conferència a Esade, l'exponencialitat del canvi és la nova clau del món: "Abans l'economia, la societat i tot creixia de manera lineal, ara és exponencial i res es pot preveure".
Un futur desconegut
Com que les dades no enganyen, el CEO enumera algunes per comprendre la magnitud de la situació: "El 2020 hi haurà 26.000 milions de dispositius interconnectats. El telèfon va trigar 75 anys a tenir 50 milions d'usuaris, mentre que Facebook va trigar 3,5 anys; Google, 88 dies; i l'Andry Birds, 30 dies". Si això no és suficient, recorda que mentre ara s'està treballant per implantar el 4G, el 5G ja està en marxa i té una velocitat 100 vegades superior.
Cap a on anem? La resposta és desconeguda, però González té molt clar que la tecnologia és el futur. D'entrada, perquè els països amb major taxa de robotització generen més feina. "El Japó és el país més clar", esmenta, i assegura que la capacitat de fer les coses "millor, més barat, eficient i més segur ens facilitaran les coses, no ens trauran el treball". El perquè de la seva defensa rau en la capacitat creativa de les persones.
Un paradigma laboral canviant
Tot això, però, té una conseqüència: "La guerra de les generacions. Mai hi havia hagut tantíssima diferència entre pares, fills i avis com n'hi ha avui dia. No és que uns siguin millors o pitjors, és que són radicalment diferents". Per això ell aposta per un paradigma on les diverses generacions treballin juntes, de cara a un món millor.
Foto: Esade
A escala professional les diferències són visibles a l'hora de definir la carrera. "Fins ara els babyboomers construïen el seu perfil d'acord amb l'empresa i la generació X tenia lleialtat total a la professió, menys al seu cap. En canvi, la generació Y treballa per a organitzacions i no per a directius, i la Z s'erigeix com una generació multitasca capaç de treballar alhora per Telefònica, Endesa i Deloitte", descriu. El repte es troba ara en fer entendre a aquestes grans empreses que el futur va cap aquí, cap a treballadors que volen sentir-se bé amb la seva feina, no amb l'empresa. I és que el fet de donar aquesta llibertat, assegura, "genera un coneixement global que pot ser útil per a totes les corporacions".
Però per treure profit al potencial de les noves generacions, cal que el canvi en les organitzacions comenci des de dins. Els empleats han de poder compartir coneixement i reptes amb altres departaments, sentir que el seu dia a dia no es limita al seu lloc de treball. "Menys del 5% de la generació digital nativa vol treballar en empreses que les generacions anteriors consideraven de somni", una dada que González recupera del New York Times per enfortir el seu argument. I posa com a exemple el cas de Kodak, el qui va ser un líder del mercat audiovisual valorat en 2,8 bilions de dòlars i 140.000 treballadors. "El 2012 ja valia menys de 100 milions de dòlars i tenia només 17.000 treballadors, just el mateix any quan Facebook va comprar Instagram, llavors valorada en 1 bilió de dòlars i 13 empleats", compara.
Les bases del nou mercat
"Abans el mercat variava segons la demanda i l'oferta de producte. Si alguna cosa no es venia, es treia del mig. Això feia que hi hagués productes estrella i que no volguessis tenir una gran varietat perquè sabies que no es vendria". Un sistema de funcionament que, segons aquest jove CEO, Steve Jobs va canviar: "Va crear l'iPod i va posar tantes cançons com volguessis en un sol dispositiu, no havies de limitar-te a l'oferta del mercat. Això va crear un nou tipus de consumidor". Un nou comprador que ha fet que Uber, Airbnb i EatWith siguin algunes de les empreses de referència de les noves generacions. Per què? Doncs per la seva capacitat de "democratització de la producció" i pel "moviment crowd, el qual connecta la necessitat de la gent d'obtenir alguna cosa amb la possibilitat d'altres persones de fer-la".
Un altre indicador que mostra els canvis del mercat és la distribució. Internet és ja un canal bàsic i l'exemple més il·lustratiu és les plataformes de continguts: "Milions de professors, molts d'ells gratuïts, permeten qualsevol alumne, des de qualsevol part del món, consumir continguts i aprendre".
Què va ser primer, l'ou o la gallina? En aquest cas, també és difícil saber si la tecnologia ha portat cap a la generació digital, o és la generació digital qui ha impulsat l'economia col·laborativa i aquest tipus de plataformes. Sigui com sigui, el CEO té molt clar que ell forma part d'un jovent que "quan vol fer alguna cosa, no se li ha de donar el mitjà per aconseguir-ho, se li ha de donar el fi, i l'economia col·laborativa el dóna". Per això, afirma, cada cop sorgeixen més startups fundades per joves d'entre 20 i 25 anys que volen suplir mancances del mercat.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.