Per què els bacteris no pensen i Bach sí

Dennett, científic cada cop més semblant a Darwin, explica com un procés de selecció natural sense objectiu pot donar lloc a una intel·ligència superior

Daniel C. Dennett | Wikipedia Daniel C. Dennett | Wikipedia

Que el cervell és una cosa complicada ja ho sabíem. Que estem molt lluny de comprendre’n el seu funcionament, també. De fet si el cervell fos prou simple per a que el poguéssim comprendre, seríem tan simples que no el podríem comprendre. De la mateixa manera que per entendre com funciona el cervell de la mosca de la fruita cal una intel·ligència molt superior a la seva —la del cervell humà posem per cas—, podríem pensar que per comprendre el nostre caldrà una intel·ligència superhumana. De fet quan estudiem el nostre cervell amb l’ajut de la tecnologia, el que estem fent en realitat és sumar la nostra intel·ligència natural a l’artificial dels ordinadors.

També ve de lluny el fet de provar d’explicar com som, com aprenem, perquè tenim consciència i si és cert que existeix la lliure elecció. Des de l’art, la ciència, la filosofia, la física o la metafísica tenim diferents explicacions que tan aviat es complemten com es contradiuen. El llibre del filòsof de la ciència Daniel Denett From Bacteria to Bach and Back. The evolution of minds és probablement un dels intents més reeixits d’explicar de manera entenedora, intel·ligent i amb sentit de l’humor el procés d’aparició d’una intel·ligència com la nostra.

A partir de conceptes de la ciència, de la intel·ligència artificial i de l’evolució darwiniana, Dennett explica com un procés de selecció natural sense objectiu —disseny sense un dissenyador intel·ligent— pot donar lloc a una intel·ligència superior, conscient de si mateixa.

Il·lustra molt bé el concepte de “disseny intel·ligent” (no el confongueu amb el dels creacionistes) amb un exemple molt visual, on compara la Sagrada Família de Gaudí amb una estructura visualment molt similar en forma i materials creada per una colònia de tèrmits australians. A diferència de Gaudí, els tèrmits no tenen cap objectiu, no saben el que fan, no tenen plànols ni jerarquies de subcontractes, però arriben a crear una estructura eficient treballant de baix cap dalt. Gaudí en canvi és el gran planificador: mètodes, proves de concepte, càlculs d’estructures; una feina de dalt cap baix. El resultat és formalment similar, el procés completament diferent.

Dennett també destaca la importància dels mems, unitats culturals d’informació que viuen en comunitats, s’estenen a altres comunitats i es passen de generació en generació d’una forma similar a com ho fan els gens. I com ells, també estan sotmesos a la selecció natural. Un gest, un xiulet, o un acudit pot sobreviure a la generació que el va crear o pot morir amb ella. La parla, el llenguatge gestual i les convencions socials són plenes de mems que conformen una cultura, i és la necessitat de comprensió d’aquest mems, de modificar-los i la de combinar-los que causa el desenvolupament d’intel·ligències prou avançades com per crear-ne de nous.

El llibre és ple d’arguments que fan trontollar les nostres conviccions, d’enginyosos experiments mentals i de conclusions poc aparents pel comú dels mortals, per molt intel·ligents i conscients de nosaltres mateixos que siguem.

Daniel C. Dennett és un filòsof nord-americà professor de filosofia a la Tufts University i autor de nombrosos llibres en l’àmbit de les ciències cognitives i la intel·ligència artificial. És membre de l’Academy of Arts and Sciences i a cada any que passa s’assembla més físicament a Darwin.

Més informació
El dilema del dilema social
Una pedra retratada de manera estranya
Incerteses, certeses i superherois
Avui et destaquem
El més llegit