Diuen que els curiosos anem amb un bloc de notes a tot arreu, però amb la digitalització això ha esdevingut un xat amb nosaltres mateixos en una xarxa social o un document ple de frases, esborranys i enllaços de tota mena a l’entrada de l’escriptori dels nostres ordinadors. És complicat, a vegades, tenir constància de tot el que passa en un moment donat i ordenar els pensaments. Passa el mateix amb els objectes. Hi ha algunes coses que tenim al voltant que ens son o ens podrien ser molt útils, però la seva reflexió ens passa de llarg atenent les diferents urgències de la quotidianitat. Amb la filosofia passa el mateix: la fem servir constantment, però no ens n’adonem ni tenim el temps de dedicar-li una estona, un instant d’agraïment la tasca que fa per a l’ordenació de la nostra vida. La idea d’aquesta nova secció, La VIA dels objectes, sorgeix justament aquí, en un conglomerat de coses que necessitem passar a net per entendre, a partir dels sempre útils símbols de la nostra vida quotidiana.
Els blocs de notes semblen espais ordenats, però només son una fantasia de les nostres expectatives. Lluny de tractar-se d’un conjunt de frases en sentit, es tracta d’un mateix espai on deixem anar, amb la tinta d’un bolígraf o un llapis que trobem a l’escriptori, totes aquelles coses que hem de fer, recordar o tenir present. De manera més o menys pulcra emmagatzemem en un format de din-A5 tota una sèrie d’informació que no té res a veure l’una amb l’altra. Com en una d’aquestes capses on guardem coses que no sabem on posar, moltes vegades fem el mateix amb els nostres pensaments. Però per què apuntem tantes coses? Tenim una memòria feble, o fem massa coses, moltes més de les que podem recordar? A més, el bloc de notes té un perill: es pot perdre. Abans, la majoria de les persones curioses anava amb un bloc de notes a sobre, que servia d’agenda, de recordatori, de butxaca màgica on guardar allò que no podia ser oblidat. De fet, algunes camises ja portaven una butxaca pensada especialment per posar-hi aquest tipus d’objecte. Amb la digitalització, tenim aquestes llibretes al núvol, on no poden ser perdudes llevat que caigui el sistema global, moment on tot allò que tinguéssim apuntat, de tota manera, ja no seria útil perquè voldria dir que s’acaba el nostre món.
Però per què apuntem tantes coses? Tenim una memòria feble, o fem massa coses, moltes més de les que podem recordar?
“Comprar fruita, fer la maleta, trucar a la Jordina, acabar informe, revisar preguntes, felicitar Didac, …”. La llista no acaba mai, i per això renovem bloc rere bloc, alguns més bonics alguns més pràctics, amb la finalitat de continuar anotant i deixant constància de tot allò que fem. Algunes il·luminades, entre les quals em trobo, guardem els nostres blocs de notes antics i els llegim de tant en tant, quan acabem aviat la feina o abans d’anar a dormir. Hi ha persones que els cremen, per simbolitzar el final d’una etapa estressant o la feina feta, resolta i acabada. Altres no arriben a acabar-los perquè, abans d’acabar-los, ja els han perdut en alguna banda. Els més moderns fan servir el mòbil o altres aplicacions en línia, i per això no poden fer aquest ritual catàrtic. El cas és que el bloc de notes no deixa de ser un món de possibilitats, un trosset de paper on poder deixar anar qualsevol cosa. Entre llistes, llibretes i blocs de notes ordenem la nostra caòtica existència o dia a dia pacífic per tenir un cert seguiment del què fem i deixem de fer, capturant, així, allò que d’altra manera se’ns escaparia, en un intent absurd de sentir-nos en control. No era aquesta, al final, la finalitat d’explicar-nos la vida i aprendre dels errors del passat? “Enviar article bloc notes a l’Elena”, fet.