Una bombolla és un globus d'aire dins d'un líquid, que per la seva naturalesa pot inflar-se fins a adquirir una mida enorme, i desaparèixer del mapa tan sols amb una simple punxadeta. En termes financers, és la desviació existent entre el valor real d'un actiu i la seva cotització. És a dir, una disjuntiva de realitat vs. percepció, amb tanta facilitat per inflar-se com per explotar.
La bombolla immobiliària és, sense anar més lluny, la font de gran part dels problemes econòmics que patim. Però n'hi ha de més recents, com ara la que ha afectat les energies renovables. I cap sector n'és immune: fins i tot la producció de pernil serrà n'ha estat víctima. Es tracta d'un fenomen inherent al sistema capitalista i, per tant, molt difícil d'evitar que es repeteixi.
El món 2.0. centra bona part de les mirades, tant per les xifres de vertigen que mouen les grans empreses digitals com, sobretot, pels precedents negatius en el mateix sector a principis de la dècada passada. Però els experts en la matèria neguen que hi hagi motius per a la preocupació. "Vivim una bombolla com a l'època de les puntcom? Rotundament no", assegura Carlos Blanco, emprenedor i business angel barceloní amb acreditada experiència en l'àmbit de les noves tecnologies.
Quantitats astronòmiques
Per què es posa en dubte que els pilars d'aquest sector siguin realment sòlids? Per què es parla de bombolla? Principalment, per les astronòmiques quantitats que algunes d'aquestes grans corporacions han pagat per adquirir start-ups tant punyents com incapaces de generar beneficis.
Google va comprar Youtube, una eina creada amb una inversió mínima per tres extreballadors de Paypal, per 1.600 milions de dòlars. Microsoft es va fer amb Skype, per 5.920 milions de dòlars. Facebook va invertir 1.000 milions per adquirir Instagram, una de les xarxes socials més populars, que quan va ser adquirida era tan sols una pime amb 13 treballadors i sense beneficis. Les alarmes es van encendre del tot quan la companyia de Mark Zuckerberg va rebentar tots els rècords desembutxacant 17.300 milions d'euros per quedar-se amb Whatsapp.
Deute zero
Són valors desmesurats? Ho semblen, especialment perquè la majoria d'aquestes adquisicions són de companyies tremendament populars, amb milions d'usuaris... però que no tenen ingressos. Aquest és el quid de la qüestió: Instagram, Skype, Youtube o Whatsapp valen el que han costat? O tot plegat s'està inflant massa? Blanco apaga les flames: "Les xifres d'aquestes operacions semblen una bogeria, però no ho son pas". L'emprenedor recorda que Google o Facebook "han fet aquestes compres sense endeutar-se gens, amb l'1% del que tenen al banc".
Carlos Guerrero, especialista en start-ups i en capital risc, s'expressa en la mateixa línia: "Parlem d'empreses que ja generen beneficis i tenen uns ingressos superiors a moltes de les empreses més grans, per mida, del món". Google va obtenir uns ingressos de 59.000 milions de dòlars l'any 2013, i Facebook té un valor en borsa de 126.000 milions.
Les dades, l'autèntic valor
Els tòtems de Silicon Valley disposen de tants diners com vulguin per comprar, però recuperaran la inversió? Molts negocis a Internet tenen dificultats per quadrar els comptes, ja que la seva popularitat no es tradueix en facturació. Però les grans companyies es miren el producte d'una altra manera quan van al mercat. "Instagram o Whatsapp es valoren conforme a altres paràmetres, més enllà dels habituals" destaca Guerrero. "Google o Facebook no es fixen en quant facturen ara aquestes empreses, sinó en la seva capacitat de monopolitzar un mercat i en les seves previsions de creixement en el marc d'una economia basada en el coneixement i la informació", afegeix. Informació, recorda Guerrero, que "ja ha quedat comprovat que es pot monetitzar". Com s'ha posat de manifest, del big data se'n pot extreure petroli, i aquestes empreses, a través dels seus milions d'usuaris, són una font de dades que no para de brollar.
Casos com la compra de Youtube per part de Google demostren que aquestes operacions poden sortir bé, malgrat que a finals de la dècada passada semblava condemnada al naufragi, després que el portal de vídeos provoqués pèrdues de 470 milions d'euros a la casa mare. Però la firma californiana ho ha redreçat i avui Youtube ja és una màquina de fer diners. Amb Skype, Whatsapp o Instagram encara està per veure.
Un precedent calamitós
Els dubtes sobre la sostenibilitat real d'aquestes operacions i del creixement que experimenta l'economia digital són difícils d'esborrar. No tan sols perquè les dinàmiques de present del sector siguin sovint difícil de desxifrar, sinó perquè el passat encara pesa com una llosa. Un passat que es remunta concretament ara fa 13 anys, a la ja mencionada "crisi de les puntcom" que va fer saltar pels aires tot un entramat d'empreses tecnològiques que fins llavors eren les ostentoses reines del parquet.
Nasdaq, mercat electrònic d'accions d'empreses tecnològiques que es va constituir com a rival de Wall Street, va superar els 5.000 punts l'any 2000. Dos anys més tard, havia descendit fins als 1.114 punts. Les caigudes històriques de Yahoo, Intel o Cisco Systems van ser la punta de llança d'un defalliment brutal que va arrasar un sector inflat com un suflé amb els gasos del que es va conèixer com a New Economy. En lloc de sostenir-se en els pilars tradicionals de la fabricació i la indústria, aquesta nova economia pretenia basar-se en la informació i el coneixement, que empraven Internet com a transmissor global. El líquid s'imposava al sòlid; i si a això s'hi sumava l'eufòria d'anys de bonança acumulada, les allaus d'inversors de capital risc i els augments desmesurats del preu de les accions, el resultat va ser la tempesta perfecta. Fins que va fer "pop". A l'Estat espanyol també va ser un capítol viscut intensament, amb l'auge i caiguda Terra -el portal de Telefònica- com a gran protagonista.
Amb aquests precedents, és normal pensar que la història es pugui repetir. "No, és absolutament fals, qui ho defensi no va viure aquella època", assegura Blanco quan se li pregunta si la situació actual s'assembla a la bombolla de les puntcom. "Llavors tot es basava en previsions i expectatives de futur, no pas en realitats. Els negocis es mesuraven en visites, avui per facturació i resultats", destaca l'emprenedor.
L'expansió d'Internet, el pilar més sòlid
Blanco també recorda que a finals dels 90 "Internet era una promesa de futur, mentre que avui és una realitat absoluta". Certament, l'expansió imparable d'Internet és la principal aliada de l'economia digital. Avui al món hi ha 2.800 milions d'usuaris connectats a la xarxa, enfront dels 360 milions de 2001. És a dir, que s'han multiplicat per 8, i suposen un 39% de la població mundial. Està clar que amb aquestes xifres resulta més senzill rendibilitzar comptes. I tot i que encara li queda marge de creixement (molt més a l'Àfrica, on només un 21% és usuària, o a Àsia, 31%, que a els Estats Units, amb un 85% de la població connectada) Internet ja és una realitat indissociable de la vida quotidiana de tot tipus de persones arreu del món. Encara que només sigui per això, els pilars són avui molt més sòlids que a l'inici del segle XXI.
La bombolla immobiliària és, sense anar més lluny, la font de gran part dels problemes econòmics que patim. Però n'hi ha de més recents, com ara la que ha afectat les energies renovables. I cap sector n'és immune: fins i tot la producció de pernil serrà n'ha estat víctima. Es tracta d'un fenomen inherent al sistema capitalista i, per tant, molt difícil d'evitar que es repeteixi.
El món 2.0. centra bona part de les mirades, tant per les xifres de vertigen que mouen les grans empreses digitals com, sobretot, pels precedents negatius en el mateix sector a principis de la dècada passada. Però els experts en la matèria neguen que hi hagi motius per a la preocupació. "Vivim una bombolla com a l'època de les puntcom? Rotundament no", assegura Carlos Blanco, emprenedor i business angel barceloní amb acreditada experiència en l'àmbit de les noves tecnologies.
Quantitats astronòmiques
Per què es posa en dubte que els pilars d'aquest sector siguin realment sòlids? Per què es parla de bombolla? Principalment, per les astronòmiques quantitats que algunes d'aquestes grans corporacions han pagat per adquirir start-ups tant punyents com incapaces de generar beneficis.
Google va comprar Youtube, una eina creada amb una inversió mínima per tres extreballadors de Paypal, per 1.600 milions de dòlars. Microsoft es va fer amb Skype, per 5.920 milions de dòlars. Facebook va invertir 1.000 milions per adquirir Instagram, una de les xarxes socials més populars, que quan va ser adquirida era tan sols una pime amb 13 treballadors i sense beneficis. Les alarmes es van encendre del tot quan la companyia de Mark Zuckerberg va rebentar tots els rècords desembutxacant 17.300 milions d'euros per quedar-se amb Whatsapp.
Deute zero
Són valors desmesurats? Ho semblen, especialment perquè la majoria d'aquestes adquisicions són de companyies tremendament populars, amb milions d'usuaris... però que no tenen ingressos. Aquest és el quid de la qüestió: Instagram, Skype, Youtube o Whatsapp valen el que han costat? O tot plegat s'està inflant massa? Blanco apaga les flames: "Les xifres d'aquestes operacions semblen una bogeria, però no ho son pas". L'emprenedor recorda que Google o Facebook "han fet aquestes compres sense endeutar-se gens, amb l'1% del que tenen al banc".
Carlos Guerrero, especialista en start-ups i en capital risc, s'expressa en la mateixa línia: "Parlem d'empreses que ja generen beneficis i tenen uns ingressos superiors a moltes de les empreses més grans, per mida, del món". Google va obtenir uns ingressos de 59.000 milions de dòlars l'any 2013, i Facebook té un valor en borsa de 126.000 milions.
Les dades, l'autèntic valor
Els tòtems de Silicon Valley disposen de tants diners com vulguin per comprar, però recuperaran la inversió? Molts negocis a Internet tenen dificultats per quadrar els comptes, ja que la seva popularitat no es tradueix en facturació. Però les grans companyies es miren el producte d'una altra manera quan van al mercat. "Instagram o Whatsapp es valoren conforme a altres paràmetres, més enllà dels habituals" destaca Guerrero. "Google o Facebook no es fixen en quant facturen ara aquestes empreses, sinó en la seva capacitat de monopolitzar un mercat i en les seves previsions de creixement en el marc d'una economia basada en el coneixement i la informació", afegeix. Informació, recorda Guerrero, que "ja ha quedat comprovat que es pot monetitzar". Com s'ha posat de manifest, del big data se'n pot extreure petroli, i aquestes empreses, a través dels seus milions d'usuaris, són una font de dades que no para de brollar.
Casos com la compra de Youtube per part de Google demostren que aquestes operacions poden sortir bé, malgrat que a finals de la dècada passada semblava condemnada al naufragi, després que el portal de vídeos provoqués pèrdues de 470 milions d'euros a la casa mare. Però la firma californiana ho ha redreçat i avui Youtube ja és una màquina de fer diners. Amb Skype, Whatsapp o Instagram encara està per veure.
Un precedent calamitós
Els dubtes sobre la sostenibilitat real d'aquestes operacions i del creixement que experimenta l'economia digital són difícils d'esborrar. No tan sols perquè les dinàmiques de present del sector siguin sovint difícil de desxifrar, sinó perquè el passat encara pesa com una llosa. Un passat que es remunta concretament ara fa 13 anys, a la ja mencionada "crisi de les puntcom" que va fer saltar pels aires tot un entramat d'empreses tecnològiques que fins llavors eren les ostentoses reines del parquet.
Nasdaq, mercat electrònic d'accions d'empreses tecnològiques que es va constituir com a rival de Wall Street, va superar els 5.000 punts l'any 2000. Dos anys més tard, havia descendit fins als 1.114 punts. Les caigudes històriques de Yahoo, Intel o Cisco Systems van ser la punta de llança d'un defalliment brutal que va arrasar un sector inflat com un suflé amb els gasos del que es va conèixer com a New Economy. En lloc de sostenir-se en els pilars tradicionals de la fabricació i la indústria, aquesta nova economia pretenia basar-se en la informació i el coneixement, que empraven Internet com a transmissor global. El líquid s'imposava al sòlid; i si a això s'hi sumava l'eufòria d'anys de bonança acumulada, les allaus d'inversors de capital risc i els augments desmesurats del preu de les accions, el resultat va ser la tempesta perfecta. Fins que va fer "pop". A l'Estat espanyol també va ser un capítol viscut intensament, amb l'auge i caiguda Terra -el portal de Telefònica- com a gran protagonista.
Amb aquests precedents, és normal pensar que la història es pugui repetir. "No, és absolutament fals, qui ho defensi no va viure aquella època", assegura Blanco quan se li pregunta si la situació actual s'assembla a la bombolla de les puntcom. "Llavors tot es basava en previsions i expectatives de futur, no pas en realitats. Els negocis es mesuraven en visites, avui per facturació i resultats", destaca l'emprenedor.
L'expansió d'Internet, el pilar més sòlid
Blanco també recorda que a finals dels 90 "Internet era una promesa de futur, mentre que avui és una realitat absoluta". Certament, l'expansió imparable d'Internet és la principal aliada de l'economia digital. Avui al món hi ha 2.800 milions d'usuaris connectats a la xarxa, enfront dels 360 milions de 2001. És a dir, que s'han multiplicat per 8, i suposen un 39% de la població mundial. Està clar que amb aquestes xifres resulta més senzill rendibilitzar comptes. I tot i que encara li queda marge de creixement (molt més a l'Àfrica, on només un 21% és usuària, o a Àsia, 31%, que a els Estats Units, amb un 85% de la població connectada) Internet ja és una realitat indissociable de la vida quotidiana de tot tipus de persones arreu del món. Encara que només sigui per això, els pilars són avui molt més sòlids que a l'inici del segle XXI.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.