L'intervencionisme polític en els mercats no és més que un dels culpables de la lenta recuperació de l'economia. Així de clar es mostra l'economista i analista financer Daniel Lacalle, autor del llibre Viaje a la libertad econòmica (Deusto, 2013). Un viatge que desgrana les polítiques d'actuació a països com Estats Units, Japó, Argentina o Suècia. Desmuntant la teoria de Keynes i parlant del keynesianisme selectiu, a través dels quals els estats demostren, segons detalla a les pàgines d'aquest assaig, que l'estalvi no és tan prioritari com la despesa.
La conclusió de l'anàlisi que Lacalle fa de l'economia global serveix per proposar un conjunt de mesures per a que Espanya superi la crisi. Tenint clar, afirma i reafirma, que s'ha de deixar de mirar amb mals ulls el liberalisme econòmic, l'única via per mantenir l'estat del benestar. Aquests són alguns dels seus consells.
Baixar impostos per recaptar més
Pujar impostos no només genera malestar social, sinó que també obliga a tenir un procediment burocràtic massa extens perquè controli tota la paperassa que genera i que es necessita per controlar que tothom hagi abonat el que li pertoca. Aquesta simple acció de reduir-los, a més, atrau el capital d'empreses i els emprenedors, i es converteix en el motor que crea un cercle d'inversió.
L'economia va millor si l'estat intervé, greu error
Que el govern creï polítiques per regular l'economia no fa més que reduir la llibertat econòmica i retallar el potencial dels propis mercats, els quals creixerien si no es trobessin amb les traves fiscals i burocràtiques que hi ha actualment. Per il·lustrar-ho, l'economista cita el Pla E de la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Una inversió pública que, explica, no només no va ajudar a crear feina, també va incrementar el deute de l'Estat en 12.000 milions d'euros més.
Deixar de mantenir sectors en decadència
Donar subvencions, per exemple, al carbó no fa més que generar pèrdues. Per una banda, perquè de per sí ja és improductiu, segons Lacalle; per l'altra, perquè en la seva mateixa activitat generen el doble de despesa i no fan més que intervenir en l'augment del dèficit.
Atacar el monstre de la burocràcia inútil
El 22% dels empleats espanyols són funcionaris i, el que Lacalle considera un greuge, al llarg de la crisi ha augmentat la plantilla un 3%. La principal crida que fa és que els nous llocs de treball que es creïn o s'ocupin han de ser per persones amb la formació adient i menys escollits en funció de les necessitats inversores de l'Estat, com és la cerca de personal per la construcció d'infraestructures. De fet, l'economista aclama que sigui el sector financer i el de serveis, juntament amb la creació de pimes, el nou focus d'abolició de l'atur.
Passar d'acudir al banc a buscar capital privat
Espanya és el país de la Unió Europea amb el percentatge de finançament privat més baix. En canvi, el Regne Unit i els Estats Units són l'exemple a seguir, ja que les seves empreses prefereixen recórrer als fons d'inversió i de capital risc abans que anar al banc. Ni avui hem après. Per l'autor del llibre, el gran error que encara cometem és acceptar préstecs zombis sortits del refinançament de préstecs antics que no es poden pagar. Això no fa més que alimentar una roda que comença amb un eixamplament del risc al sector financer, una major alarma pels balanços negatius de les empreses i, de retruc, un increment del dèficit governamental. La solució a això és convertir els números vermells en diners privats.
VIAempresa sorteja un llibre d'empresa entre els seus subscriptors. El guanyador d'aquesta setmana és Mireia Núñez de Prado i Escarrà, que s'emporta Viaje a la libertad económica (Deusto, 2013) de Daniel Lacalle. Enhorabona i gràcies per participar!