Com seran les empreses del futur

Contractes mercantils, innovació social i economia col·laborativa són alguns dels resultats del canvi que ha patit l'economia i societat amb la crisi

Tant el treballador com l'empresa ha d'adaptar-se a les noves tendències del mercat
Tant el treballador com l'empresa ha d'adaptar-se a les noves tendències del mercat
25 d'Abril de 2014 - 02:30
Act. 30 de Maig de 2017 - 13:15

Com seran les persones i les empreses d'aquí a 15 anys? Quin serà el concepte de feina del futur? I com s'entendrà la idea de l'empleat i el treball? Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen l'ampli ventall d'autors que han col·laborat en el títol Dentro de 15 años (LID Editorial, 2014) coordinat per Francisco Abad. El llibre indaga en tres àmbits: societat i tecnologia; economia i empresa; i el que és personal. Alguns punts ja són una realitat de present, altres encara estan per arribar; però el que queda clar és que tot influirà en el futur pròxim.

"Si l'Estat ja no pot respondre a les demandes socials, la societat ha d'organitzar-se per resoldre-les", Joan Subirats, catedràtic en Ciències Polítiques, i Rubén Martínez, cofundador de ZZZINC 
Innovar no és només una qüestió governamental o de renovació en les esferes de poder, és també una iniciativa que ha de prendre la societat civil. És per això que els dos autors del capítol central en innovació social apunten cap al treballador i els joves talents com el motor de canvi, de millora i de foment de la tecnologia i el progrés en el treball.

A més, dins la reflexió afegeixen un detall important: "Aquestes pràctiques no tenen per què venir acompanyades d'un canvi institucional per ser innovació social, sinó que l'essencial seria la capacitat de resoldre els problemes que van sorgint a l'agenda política".

"A moltes ciutats el creixement ve impulsat per l'economia col·laborativa", Javier Creus, fundador d'Idees for Change 
Els lloguers, els préstecs i la cessió d'objectes obsolets o infrautilitzats com habitacions, cotxes, bicicletes o altres tipus d'eines. Fins i tot, el mateix coneixement. Aquestes són els béns que han ajudat a impulsar l'economia des de dins i a petita escala, però que han permès augmentar la riquesa dels ciutadans sense haver de recórrer a grans inversions per millorar l'accés als recursos.

Javier Creus situa aquest canvi com una reacció de les persones al canvi de percepció sobre el poder del diner. I, per mostrar que ha sigut un èxit aquesta nova mentalitat, esmenta el crowdfunding, una alternativa més que viable per al finançament de nous projectes amb el suport de persones que creuen en els nous talents i que qualsevol entitat financera hauria deixat caure per manca de solidesa econòmica.

"Hem passat de treballar en cadena a fer-ho en empreses on l'equip és la clau de la producció, i la creativitat, la de la competitivitat de les empreses", Ramón Jáuregui Arondo, ex-ministre de Presidència 
Les empreses ja no pensen en el seu entorn més immediat, s'han fet globals i han hagut de transformar la seva organització interna i la seva activitat. La diferència més patent es troba com han concentrat en un punt el seu core business (la direcció, l'R D i i els recursos humans) per descentralitzar la producció i abastir-se de companyies instal·lades en diversos països.

Així doncs, el cap pensant que marca una estratègia d'èxit i defineix les línies a seguir el forma un equip concret que ha d'englobar el millor talent. Juntament amb l'equip, la cooperació interna és un dels actius més importants per a fer competitiva una companyia.

"Creix la mercantilització dels serveis laborals, els esmentats falsos autònoms, i el teletreball", Ramón Jáuregui Arondo, ex-ministre de Presidència 
Els presents i futurs empleats dependran d'una o dues empreses, però majoritàriament en règim de contractació mercantil. Els contractes cauen, les empreses no volen lligar-se i els treballadors es troben, i seguiran trobant-se, en l'obligació de mantenir una relació d'aquesta mena amb els qui els donen feina. Tal com apunta Jáuregui, tot i que és una tendència creixent, els principals afectats són els joves i els professionals liberals.

"La vida liberal és més breu i més volàtil", Ramón Jáuregui Arondo, ex-ministre de Presidència
Es comença a treballar més tard i es canvia de companyia molt més sovint. Principalment, el canvi ve motivat per una vida estudiantil més llarga, per la manca de llocs de feina i perquè s'interrompen les relacions laborals amb major facilitat. On està el problema? En la cotització. L'autor d'aquestes pàgines posa en dubte la jubilació i, fins i tot, prejubilació la societat del futur.

"La RSC gaudeix de bona salut conceptual", Pedro Rivero Torre, catedràtic en Economia Financera per la UCM 
La responsabilitat social de les companyies, tant grans com petites, s'ha convertit en la solució per a recuperar la confiança del consumidor. Compleix les exigències en termes de sostenibilitat i d'innovació, amb una conseqüència positiva pel teixit empresarial en forma de competitivitat i un nou model d'economia social de mercat, segons apunta Rivero.
 

Coordinació: Francisco Abad
Editorial: LID Editorial
Any de publicació: 2014
Tema: Economia, innovació
Pàgines: 320
Preu: 19,90€
 

 

VIAempresa sorteja cada setmana un llibre entre els seus subscriptors. Entra, participa i emporta't aquest llibre.