09
de Maig
de
2014 - 02:24
Act.
12
de Maig
de
2014 - 9:40
Torredembarra sembla un topònim basc, però no ho és malgrat la llargària i les erres, i que donen un premi anual a persones i entitats relacionades amb Euskal Herria. La més plausible interpretació etimològica és la "Torre de Barà", per les torres que hi havia al poble, de les quals se'n conserva una de gòtic flamíger, i la proximitat a l'Arc que evoca el patrici romà Licini Sura, cònsol amic de Trajà.
Al llindar de Torredembarra i Altafulla, les excavacions de Senna testimonien que allà hi havia una mena de Club Méditerranée del primer imperi, on la llegenda diu que hi va sojornar August després de construir-s'hi la primera autovia, que porta el seu nom. Torredembarra té un bonic castell renaixentista, amb torres de defensa i peça que només té una altra rèplica i de menor quantia, a l'Empordà; ara és l'Ajuntament, però també s'hi fan concerts, representacions teatrals i actes diversos institucionals.
El barri antic on tot plegat rau, és de gran bellesa, amb cases que es remunten als segles XVII, XVIII i XIX, algunes de rics indians, i la llar del primer gran industrial de Catalunya, Joan Güell, patriarca de la nissaga que va fundar el Banc de Barcelona i dels mecenes de Gaudí i Verdaguer sota el marquesat de Comillas. Just al costat d'on naixia Güell, hi va néixer Joan Mañé i Flaquer, insigne periodista director de les primeries del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental. Com a primer bascòfil il·lustrat, el seu nom alena els premis referits a temes bascos, que han rebut entre d'altres el lehendakari Ibarretxe, el president emèrit del Parlament Juan María Atutxa i el gran chef Juan Mari Arzak.
Güell i Mañé van veure el món davant per davant de la parròquia de Sant Pere Apòstol, amb dos tresors. Un de musical, el seu orgue barroc de 1705, un dels millors del país, que es pot escoltar cada diumenge a l'ofici de les 11, tocat per l'organista titular, na Montserrat Miracle, que per molts concertistes de preuats cartells que s'hi portin, és la que més el coneix i el sap manegar, perquè gairebé forma part de la seva musicalíssima família.
L'altre tresor és religiós, el quadre votiu de Santa Rosalia, patrona de la vila arran massius guariments d'una pesta de 1640 que històricament no queda reflectida, però ja sabem que la fe mou muntanyes. Josep Bargalló i Montserrat Palau van fer una interessant recerca al respecte. Palau és professora a la URV, doctora en filologia catalana, experta en literatura i gènere, i Bargalló, també filòleg i investigador de tradicions populars, va ser conseller Primer de la Generalitat de Catalunya, titular abans del Departament d'Ensenyament i diputat en diverses legislatures.
Les festes major i petita, setembre i juliol respectivament, conciten seguicis populars de gran color i so, però els recomanem Torredembarra ara perquè no hi ha les gernacions estivals i perquè convoquen el "Dtapes Torredembarra", que permet una divertida ruta pels bars més acreditats, i atenció al preu: 2'5 euros per tapa i beguda. El Patronat Municipal de Turisme ha editat una guia de tan lúdic pelegrinatge, i fa bé de seguir-la. 50 referències, que recorren tota la vila, port i Baix a Mar, l'antic barri de pescadors, ressaltat pintoresquisme gràcies a la peatonalització que ha liderat un bon alcalde que per fortuna creu en l'obra pública, Daniel Masagué.
Cada bar que tastin, els segellarà el quadernet com si fessin el Camí de Santiago, i de passada veuran que, a banda de la tapa, molts dels establiments que recorreran són excel·lents restaurants, alguns ben bé arran de mar, com l'Ambròs, i d'altres que no toquen l'aigua però bé valen d'entaular-s'hi, com el Roda. I els quatre cantons, quatre bars, a la cèntrica plaça de la Font. A tot arreu broden els peixos locals i els suquets d'alls cremats i romescos, i naturalment els arrossos i fideuejats o rossejats. Però també piquen l'ullet a la cuina alemanya, el Kult de l'esmentada plaça; la japonesa, el Noisuf, al passeig de Colom, o els grans italians com l'Al Capone, al port, o La Piazzeta, al carrer Onze de Setembre.
A tot arreu hi ha bones copes, però té un sabor especial el bar La Traviesa, al carrer Girona, una cabana rodejada d'oliveres, amb taules sota les seves branques, i sempre bona música i molt sovint en viu. Torredembarra, La Torre per als amics, és un poble agradable, de bon clima i paisatges bellíssims, amb sis quilòmetres de platja que conviden ja al bany. Segons una dita local, a La Torre tothom ho sap tot i si no ho pregunta. No dubtin de preguntar, que no els decebran.
Al llindar de Torredembarra i Altafulla, les excavacions de Senna testimonien que allà hi havia una mena de Club Méditerranée del primer imperi, on la llegenda diu que hi va sojornar August després de construir-s'hi la primera autovia, que porta el seu nom. Torredembarra té un bonic castell renaixentista, amb torres de defensa i peça que només té una altra rèplica i de menor quantia, a l'Empordà; ara és l'Ajuntament, però també s'hi fan concerts, representacions teatrals i actes diversos institucionals.
El barri antic on tot plegat rau, és de gran bellesa, amb cases que es remunten als segles XVII, XVIII i XIX, algunes de rics indians, i la llar del primer gran industrial de Catalunya, Joan Güell, patriarca de la nissaga que va fundar el Banc de Barcelona i dels mecenes de Gaudí i Verdaguer sota el marquesat de Comillas. Just al costat d'on naixia Güell, hi va néixer Joan Mañé i Flaquer, insigne periodista director de les primeries del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental. Com a primer bascòfil il·lustrat, el seu nom alena els premis referits a temes bascos, que han rebut entre d'altres el lehendakari Ibarretxe, el president emèrit del Parlament Juan María Atutxa i el gran chef Juan Mari Arzak.
Güell i Mañé van veure el món davant per davant de la parròquia de Sant Pere Apòstol, amb dos tresors. Un de musical, el seu orgue barroc de 1705, un dels millors del país, que es pot escoltar cada diumenge a l'ofici de les 11, tocat per l'organista titular, na Montserrat Miracle, que per molts concertistes de preuats cartells que s'hi portin, és la que més el coneix i el sap manegar, perquè gairebé forma part de la seva musicalíssima família.
L'altre tresor és religiós, el quadre votiu de Santa Rosalia, patrona de la vila arran massius guariments d'una pesta de 1640 que històricament no queda reflectida, però ja sabem que la fe mou muntanyes. Josep Bargalló i Montserrat Palau van fer una interessant recerca al respecte. Palau és professora a la URV, doctora en filologia catalana, experta en literatura i gènere, i Bargalló, també filòleg i investigador de tradicions populars, va ser conseller Primer de la Generalitat de Catalunya, titular abans del Departament d'Ensenyament i diputat en diverses legislatures.
Les festes major i petita, setembre i juliol respectivament, conciten seguicis populars de gran color i so, però els recomanem Torredembarra ara perquè no hi ha les gernacions estivals i perquè convoquen el "Dtapes Torredembarra", que permet una divertida ruta pels bars més acreditats, i atenció al preu: 2'5 euros per tapa i beguda. El Patronat Municipal de Turisme ha editat una guia de tan lúdic pelegrinatge, i fa bé de seguir-la. 50 referències, que recorren tota la vila, port i Baix a Mar, l'antic barri de pescadors, ressaltat pintoresquisme gràcies a la peatonalització que ha liderat un bon alcalde que per fortuna creu en l'obra pública, Daniel Masagué.
Cada bar que tastin, els segellarà el quadernet com si fessin el Camí de Santiago, i de passada veuran que, a banda de la tapa, molts dels establiments que recorreran són excel·lents restaurants, alguns ben bé arran de mar, com l'Ambròs, i d'altres que no toquen l'aigua però bé valen d'entaular-s'hi, com el Roda. I els quatre cantons, quatre bars, a la cèntrica plaça de la Font. A tot arreu broden els peixos locals i els suquets d'alls cremats i romescos, i naturalment els arrossos i fideuejats o rossejats. Però també piquen l'ullet a la cuina alemanya, el Kult de l'esmentada plaça; la japonesa, el Noisuf, al passeig de Colom, o els grans italians com l'Al Capone, al port, o La Piazzeta, al carrer Onze de Setembre.
A tot arreu hi ha bones copes, però té un sabor especial el bar La Traviesa, al carrer Girona, una cabana rodejada d'oliveres, amb taules sota les seves branques, i sempre bona música i molt sovint en viu. Torredembarra, La Torre per als amics, és un poble agradable, de bon clima i paisatges bellíssims, amb sis quilòmetres de platja que conviden ja al bany. Segons una dita local, a La Torre tothom ho sap tot i si no ho pregunta. No dubtin de preguntar, que no els decebran.