"Fins fa pocs anys, la gent no parava atenció a la informació econòmica que apareixia als diaris", ara, però, això ha canviat i la crisi ha fet a la societat prendre consciència de la seva inclusió en l'entramat el sistema financer i econòmic del país. Així comença el pròleg que enceta el manual bàsic elaborat per diversos experts i titulat Más economía para andar por casa (LID Editorial, 2014). Es tracta d'un llibre que respon alguns dels dubtes més reiteratius per part de la ciutadania i que intenta oferir el coneixement essencial per comprendre l'evolució de l'economia.
Per què les famílies paguen el dèficit generat per la política i les entitats financeres?
"L'hem de pagar perquè l'Estat ens obliga a fer-ho". No hi ha resposta més clara que aquesta, però amb matisos que cal tenir en compte. Tot i que els autors no donen una resposta clara a una pregunta molt formulada en els darrers anys de crisi, sí introdueixen el paper que juga el ciutadà en la societat.
La seva teoria és que, pel fet de participar en el joc democràtic, el qual sosté gran part de l'economia, fa als habitants del país responsables de tot allò que pugui fer trontollar el sistema. Així doncs, si alguna cosa falla, el govern al qual li pertoqui ocupar-se del desgavell ha de fer-ne front per tal d'evitar que esquitxi de manera directa a la butxaca del ciutadà.
A més a més, els experts asseguren que en el mercat no tot són decisions dels actors privats, sinó que els bancs centrals també influeixen. Per això, pel fet de ser institucions públiques les que intervenen, la societat es veu en l'obligació d'afrontar qualsevol problema, igual que se'n beneficia quan tot són bones notícies.
Si es paga a l'Estat per tenir una pensió, per què no torna els diners de cop en comptes de fer-ho progressivament i segons els seus interessos?
En primer lloc, perquè la Seguretat Social recull tots aquests diners i crea un fons comú per pagar les pensions. En segon lloc, perquè cadascuna de les aportacions manca d'etiqueta que indiqui de qui és. Fet aquest aclariment, el llibre detalla que la Seguretat Social tampoc es veu en l'obligació de retornar cap diner perquè en realitat no té res en possessió, sinó que únicament regula un "sistema de repartiment", el mateix que cedeix una quantitat determinada mensualment a cada ciutadà segons li pertoqui pel que ha cotitzat en la seva vida laboral i per la situació del país.
Què passa amb el fons de reserva de les pensions?
Les xifres no són gens positives: el 2012 el Govern central va treure 7.651 milions d'euros, el 2013 en van ser 11.000 milions i en acabar el 2014 es preveu que tregui una xifra similar a la de l'any anterior. Així se sumarà un total de 30.000 milions d'euros en tres anys i deixarà en només 42.000 milions d'euros el fons de reserva de les pensions.
La davallada és degut al fet que s'ingressen menys diners dels que es gasten en pagar les pensions, i això només es pot resoldre augmentant el nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i que són els que paguen les pensions del present.
Per què hi ha tanta polèmica empresarial pels ponts?
"Segons les dades de la patronal, cada dia festiu setmanal no treballat suposa una pèrdua de 216 milions d'euros". Davant això, els empresaris van demanar al president del Govern Mariano Rajoy que es traslladés els festius al dilluns més proper, i en el seu discurs d'investidura el desembre de 2011 va assegurar que ho faria.
La tendència dels treballadors a aprofitar els festius i agafar festa uns quants dies, agreuja l'aturada per al teixit empresarial. No obstant això, és una ajuda pel sector de l'hoteleria i el turisme, qui viu en aquests períodes un petit repunt.
Ara per ara, tot i que l'Executiu semblava procliu a aprovar-hi, i que els sindicats estaven disposats a negociar, la reforma es troba aturada.
Si la Unió Europea lluita contra el delicte fiscal, perquè no s'eliminen els paradisos com Gibraltar, Mònaco o Andorra?
La UE ja lluita contra aquests països que beneficien certs col·lectius, pel que ara alguns dels paradisos que més han ajudat al frau fiscal han perdut part de les característiques que definien els seus sistemes econòmics.
Seguidament, els autors del manual asseguren que no és viable ni possible eliminar aquests punts en discòrdia. Des del punt de vista dels experts, cal tenir en compte, també, que no és només un refugi per a les grans fortunes, sinó que hi ha "ciutadans perfectament honrats que volen protegir els seus estalvis i pagar menys impostos". "Aquest legítim desig existirà mentre els impostos siguin elevats, i els governs ho saben", afegeixen.
Quant ha costat el rescat a la banca? I quan s'ha de tornar?
Sumant el pagament directe –donat a la banca per l'Estat espanyol i diverses entitats europees- i l'indirecte –en forma d'avals, préstecs, línies de crèdit...- la xifra ascendeix fins als 204.600 milions d'euros. Però no es queda aquí, n'hi ha més: 53.000 milions donats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob).
"La Comissió Europea vigilarà amb dues visites per any l'economia i la banca espanyola fins que s'hagi tornat el 75% dels diners, mentre que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) mantindrà la supervisió fins que s'hagi recuperat el 100% en el 2027". Aquesta és una primera part de la resposta a la segona pregunta, i que fa referència als diners que, costi el que costi, Espanya haurà de retornar.
Tanmateix, hi ha una part del deute que els experts ja han anunciat que no es podrà tornar i que no farà més que engreixar el dèficit estatal.
 | Autor: Olvido Macías, Carlos Rodríguez, Ignacio Rodríguex, Pedro Pablo González |
|
| |