Juli Cèsar ho veia, calia conèixer altres civilitzacions per aprendre dels seus errors i encerts per crear una bona estructura d'estat. Ell va marxar a fer el seu MBA a Rodes juntament amb el director general de l'escola de negocis de l'època, Nicomedes IV. Si el cèsar ho va fer, perquè no ho hem de fer nosaltres en l'actualitat? El coach d'alta direcció Javier Fernández Aguado analitza al seu llibre Egipto, escuela de directivos (LID Editorial, 2013) com els ciments de la civilització egípcia ens poden fer entendre els perquè de molts dels problemes que viuen les societats modernes i com solucionar-los. Aquests són alguns elements dels que parla.
Estructura d'estat
Un dels punts en els quals Fernández Aguado posa més èmfasi és la confiança en l'estructura burocràtica. Que el ciutadà ha de confiar en l'estat és prou clar, però no pot confiar-hi en excés perquè llavors deixa de ser entès com la columna vertebradora de la societat per fer també les funcions de cor, cap i peus alhora.
L'autor creu que les persones necessiten tornar a comprendre les organitzacions i entitats com estructures formals que es basen en el ciutadà. És per això, des de la seva experiència i anàlisi d'antigues civilitzacions, que calen tornar a ser enteses com a ens al servei dels individus.
Seguint l'exemple d'Egipte, lloa la seva capacitat de treure el màxim rendiment als recursos, i d'optimitzar les tasques. Només així, situant la competitivitat individual i col·lectiva en primer terme, es pot tornar a donar a l'estat el paper de columna i a la ciutadania, el d'ànima.
Corrupció
El coach defineix la corrupció com el camí més ràpid per assolir un objectiu que, per carències tècniques o de temps, són costosos i lents. I n'hi ha tant a la política com a les empreses, i a tots els països.
Tornant a Egipte, l'autor esmenta el faraó Sahuré, un dels principals corruptes de la civilització. Per evitar que la ciutadania seguís el seu exemple, va posar com a multa el pagament de fins a l'últim cèntim de tota la quantitat robada. Si un egipci havia de fer-ne front, no podria, però ell sí, la seva riquesa n'era suficient. Per això els casos de corrupció durant el seu regnat van ser pocs, perquè ningú es veia capaç de pagar el càstig.
La lliçó que n'hem d'extreure del cas és simple: la presó no és la solució, quan un corrupte surt continua tenint els diners o facilitat per aconseguir-ne més. Fernández critica que les mesures imposades avui dia per fer front a aquest tipus d'il·legalitats han de ser repensades i situa la mesura de Sahuré com una alternativa viable i fàcilment aplicable.
Lideratge femení
Igual que en les empreses d'avui dia, les dones tenien un paper poc destacat o quasi nul. D'elles en destaca la valentia i capacitat de trencar esquemes, d'imposar-se en una estructura totalment masculina. No obstant, sense el suport reial.
És el cas de Hatshepsut, un dels pocs noms de dona que va estar a l'elit. Degut a la mort del seu marit i a la curta edat del fill hereu, va convertir-se en faraona regent. Lluny de mantenir-se al marge i deixar la presa de decisions pels assessors, va agafar les regnes i va adoptar els cinc títols propis d'un monarca egipci i va fer-se retratar en gravats com a faraona.
La història, però, acaba amb un final en què el nom de Hatshepsut no apareix a la llista de faraons. Malgrat això, el seu record manté viu en la història popular d'Egipte i en els monuments, deixant clar que una dona pot fer el mateix paper que un home.
VIAempresa sorteja un llibre d'empresa entre els seus subscriptors. Aquesta setmana, Egipto, escuela de directivos (LID Editorial, 2013) de Javier Fernández Aguado.