El seu nom és Billy Beane (Brad Pitt) i és la ment pensant de la pel·lícula Moneyball: rompiendo las reglas (Bennet Miller, 2011). El film demostra que amb pocs recursos i una estratègia adequada, qualsevol objectiu pot ser més factible dels que sembla.
Esprémer tot el suc a les dades
La resposta de Beane a la manca de pressupost és optar per la informació. Tot i que la pel·lícula va ser rodada el 2011, quan el Big Data no tenia la importància que ha adquirit ara, la informació i les estadístiques ja es presenten com un actiu valuós i poc aprofitat.
La via per treure tot el suc a aquest contingut és el sistema creat per l'economista Peter Brand (Jonah Hill). Brand acaba de sortir de Universitat de Yale, però la manca d'experiència no significa que no tingui bones idees. Ell no creu només en la intuïció i l'experiència com a elements que configuren un bon jugador, sinó que defensa una nova manera de valorar els esportistes.
La seva proposta és fer càlculs estadístics extrets d'entrenaments i partits, ja siguin sobre la velocitat, la capacitat de reacció o qualsevol altra acció que ofereixi números concrets i només valoracions dels entrenadors i experts. Així doncs, amb tota aquesta allau d'informació i malgrat trobar-se amb Oakland Athletic formats per jugadors considerats 'dolents', el gerent aconsegueix retornar la il·lusió a l'equip.
Canviar l'angle de visió
La resposta de Beane i Brand és mal vista des de fora. Ningú confia en aquests esmentats càlculs i tampoc els ajuda el fet que l'equip comenci la temporada amb mals resultats. No obstant això, la confiança que dipositen en les estadístiques i en un canvi en la dinàmica de treball de l'equip són claus.
La història, com és de suposar, acaba amb un total de 20 partits consecutius guanyats i un gir en el mercat de fitxatges. Des de llavors, més equips de la lliga se sumen a l'ús de les dades per a valorar els futurs jugadors.