No hi ha una data fixada pel final de la crisi. Alguns parlen del 2015, altres van més enllà i posen data en el 2020. Amb el llibre 2017. El final de la crisis (Ediciones B, 2014) en tenim una altra, la mateixa que diu el títol. Els seus autors, els dos analistes financers Simón Pérez i Àlex Domenech, analitzen punt per punt alguns dels indicadors econòmics bàsics i expliquen per què consideren que aquest cop sí que és un encert assenyalar el 2017 com el final de la història.
Les tres fases d'una crisi
"La crisi és com una ressaca, i una expansió com una borratxera". Qui no ho entén així? Els autors del llibre narren el que seria una situació normal en un dia en el qual un treballador decideix sortir de festa.
Tot comença amb una quedada per prendre una "simple cervesa" en sortir de la feina. El problema ve quan "una cervesa" es converteix en "una segona ronda". Així es passa de la idea prendre alguna cosa a acabar sortint de festa. Però per sortir de festa calen diners, i per això el protagonista de la historieta que expliquen opta per anar al caixer a treure'n.
Al compte només hi té 70 euros, els que treu a dèbit, i 30 euros que treu a crèdit. En una nit, tot s'esfuma. Tot. Fins i tot el volum que demana a crèdit ascendeix fins als 80 euros l'endemà.
Aquí s'hi poden identificar les tres onades que l'economista nord-americà Ralph Nelson Elliott identifica en totes les crisis. En la primera hi ha pocs inversors que decideixen posar diners i arriscar. En la nostra història, és l'etapa on el protagonista decideix sortir i gastar el que li costaria una sola cervesa.
La segona onada fa referència al període en què els senyals de compra són paleses i hi ha més gent que se suma a adquirir béns immobles, accions... O, en aquest cas, allarguen la nit fins a acabar sortint de festa perquè el clima és optimista.
Finalment, els autors del llibre expliquen que la tercera onada es caracteritza pel "sobreescalfament". Pagar més comença a ser car, i la relació inversió/diversió va en decadència. Sempre queda algú que segueix alimentant la bombolla, però ja queda demostrat que és això, una bombolla que acabarà esclatant en crisi.
Fins aquí, la borratxera. I la ressaca? És la segona part de l'episodi, el més dur i on més penediment hi ha. Es pren consciència de què dels 70 euros que sí que hi havia al banc, ara hi ha un -80 euros que creixerà quan el banc passi la factura amb els interessos. I encara no ha acabat el mes!
Així expliquen Pérez i Domènech la crisi, que no és més que el resultat de més de 30 anys de viure gastant més del que hauríem, des del seu punt de vista. Concretament, tres dècades "de festa en festa", pel que la data pròxima pel final de la recessió és lògic, asseguren, situar-la en el 2017.
Reinventar-se o morir
Encara que la cultura occidental no ho pugui veure amb claredat, critica el llibre, la crisi té dues cares: la dolenta, ja es coneix; i una bona, on hi ha gran part de les noves oportunitats. Els xinesos, en canvi, sí ho saben veure, ja que per dir crisi i oportunitat usen la mateixa paraula.
Pérez i Domenech intenten introduir en les rutines de l'empresari europeu i nord-americà la visió oriental de no veure el temps i una seqüència d'accions com una línia recta amb principi i final. Per això, consideren que cal obrir el camp de visió i deixar de pensar en les crisis com coses cícliques que comencen i acaben. El que cal, doncs, és veure la crisi com un episodi inherent al sistema econòmic, el qual segueix a un període d'aprofitar les oportunitats i que es convertirà el motor que generarà després altres oportunitats.
En aquest sentit, afirmen que les societats estan fent bé la seva feina. El sector tecnològic ha obert portes i els emprenedors mostren, dia a dia, més capacitat de reacció davant les noves oportunitats.
La llum al final del túnel
Aquesta famosa llum, per a ells, ara sí que es pot veure. No abans, com deien alguns polítics.
A hores d'ara, donen a entendre que ens trobem en el període de depressió previ a la recuperació. El PIB i els beneficis de les empreses han deixat de caure, el consum es manté i fins i tot hi ha lloc pels capritxos, cau també l'endeutament de les companyies i de les famílies i el tipus d'interès de l'euro està en mínims històrics. I, per suposat, una dada rellevant: l'atur es manté estable, però no hi ha cap caiguda lliure.
Tot són signes de què s'està arribant al final de la calma que segueix a la tempesta. I, a més, són signes de que es pot ser optimista i escurçar els anys que queden per arribar a afirmar que l'economia torna a estar en plena forma. Per això, amb contundència, els autors defensen el 2017 el final de la crisi.
 | Autor: Simón Pérez i Àlex Domenech |
|
| |