Confiar en un mateix és un element fonamental per tenir èxit. Ja sigui èxit en la feina, en l'entorn familiar o en la vida en parella. La qüestió és saber treballar la confiança, com també saber veure quina opinió tenen els altres en un mateix per corregir la seva percepció i la nostra mateixa presentació al món.
El llibre d'aquesta setmana, El secreto del cambio (LID Editorial, 2015) de José Manuel Gil, presenta alguns consells i exercicis per prendre consciència de la importància de ser flexible per adaptar-se a l'entorn on vivim. La seva principal conclusió és que, si professional no s'adapta als canvis del món i de les persones que l'envolten, les seves possibilitats de tenir èxit cauen en picat.
Per això, Gil, psicòleg industrial, insisteix a dir que cal preocupar-se per la percepció que tenen els altres d'un mateix com a professional i com a persona per millorar, canviar i generar confiança.
Auditoria emocional
És un dels mecanismes que proposa l'especialista i consisteix a controlar la percepció que tenen els uns i els altres dins la plantilla d'una companyia. Es pot entendre com una mena de retroalimentació mitjançant la qual es pot saber en què és bo i en què punxa un professional. Una informació que permet tenir la base per començar a canviar i millorar allà on hi ha debilitats.
En aquest sentit, critica que les empreses fins ara no tinguin un sistema que avaluï de manera emocional els seus empleats; i molt menys els directius, de qui que és molt habitual que tinguin una imatge errònia d'ells mateixos que dificulta la relació i comunicació amb els qui tenen per sota.
També remarca que aquesta actitud sorgeix de la por a saber què pensen els altres. I afegeix que cal ser valent per acceptar sense problemes l'opinió de l'entorn, perquè això és el que fa els bons professionals.
La fórmula de la confiança
L'únic secret és identificar les necessitats psicològiques de les persones amb qui s'interactua. Les més comunes són: afecte, seguretat, reconeixement social i assoliment. El fet de saber què busca la persona que es té davant, permet crear una estratègia adequada per acabar guanyant-se la seva confiança.
Per tal d'identificar-les, cal formular-se dues preguntes:
- Aquesta persona està intentant controlar la meva conducta?
- Està essent sincera i mostrant els seus sentiments i emocions?
Segons l'autor del llibre, la primera pregunta pot tenir resposta fixant-se simplement en la velocitat i seguretat de la seva locució o la intensitat de la mirada. La segona, en canvi, amb la postura, les expressions facials o els detalls de les narracions.
Models de personalitat
Un cop es creuen les dues variables mencionades anteriorment, Gil detalla que sorgeixen quatre estils socials:
- Promovedors: Intensitat i emotivitat alta. Són extravertits, emprenedors, divertits i espontanis, pel que busquen sempre tenir relacions en abundància i de qualitat.
- Sistemàtics: intensitat i emotivitat baixa. Són laboriosos, ordenats, prudents i perfeccionistes. Busquen equilibri, seguretat i eficiència.
- Realitzadors: Intensitat alta i emotivitat baixa. Pràctics, decidits, ràpids i exigents. Es marquen objectius i se centren a aconseguir-los.
- Amigables: Intensitat baixa i emotivitat alta. Cooperatius, amables, pacients i diplomàtics. Cerquen harmonia.
Un cop identificat l'estil de l'interlocutor, cal la flexibilitat que Gil subratlla des del primer capítol del llibre per tal de donar a aquesta persona el que necessita.
A més de detallar secrets com aquest, el psicòleg remarca que es pot aprendre i desenvolupar la capacitat d'identificar les necessitats dels interlocutors. Per això anima al lector a superar-se i millorar la seva confiança amb els exercicis que proposa.
 | Autor: José Manuel Gil |
|
| |