"L'objectiu fonamental d'aquest llibre és doble: per un costat, establir que el propòsit de l'estratègia empresarial no és simplement guanyar, sinó romandre; i, per l'altre costat, que el veritable èxit en els negocis s'avalua només a llarg termini". I per molt clar que pugui semblar, si Eric Viardot hi insisteix d'aquesta manera a Los principios exitosos de la Dirección de Empresas (Profit Editorial, 2014), serà que en la ment dels empresaris no ho és tant.
Viardot és consultor empresarial i professor de màrqueting a l'escola de negocis Eada, ha conegut la història de diverses empreses a Europa, tota Amèrica i Àsia i acumula una experiència més que suficient per identificar qui s'equivoca en què. Ho resumeix tot en deu capítols, els mateixos deu punts forts, i alhora dèbils, que duen a definir una empresa com a fracàs o èxit. En detallem alguns.
Disseny estratègic
Kodak i Nokia van desaparèixer perquè tenien un objectiu comú: ser líders en tecnologia. "És digne, però també riscós", explica Viardot. En una anàlisi ràpida, detecta la falta d'atenció sobre la competència com un dels errors clau en el cas d'aquestes dues companyies, i assegura que el fet de centrar-se només en ells i no parar atenció a l'entorn els va passar factura.
El requisit principal per tenir una història reeixida és tenir projectes a gran escala i llarg termini. Això inclou crear un disseny estratègic basat en la companyia, el context, la competència i els clients.
Entorn de la companyia
Són dos elements diferents, tot i que estan relacionats. I l'autor insisteix a diferenciar-los esmentant dins l'entorn totes les variables polítiques, econòmiques, tecnològiques i, fins i tot, ambientals que influencien en l'empresa abans que la mateixa competència.
"Els governs exerceixen poder a través dels seus pressupostos", exemplifica Viardot, "en els països desenvolupats, la despesa pública ascendeix a més del 20% del PIB". D'acord, i què? Molts s'ho poden preguntar, i la resposta és senzilla: "Aquesta despesa fa als governs el client més important per a algunes categories de productes i serveis". I això per no parlar dels agents socials o mitjans de comunicació, els qui l'assessor, segons dóna a entendre, són l'altaveu principal per mobilitzar i atraure l'opinió pública, és a dir, arribar al client.
Altres detalls que poden passar desapercebuts pel fet de semblar banals són les xifres macroeconòmiques. De què pot servir conèixer la mitjana de despesa dels consumidors? De molt, perquè ajuda a orientar-se pel que fa a renda disponible i predisposició a gastar.
"Mentre es desenvolupen aquestes anàlisis, els líders de les companyies sostenibles sempre tenen al cap que, en economia, tot allò que puja pot baixar un dia", afegeix l'autor del llibre, qui posa de manifest la necessitat de tenir una projecció a llarg termini per evitar possibles ensopegades.
Innovació
El risc hi és, ho reconeix Viardot, però també defensa la decisió: "La innovació i els canvis són una eina de doble tall. Sempre existeix un risc quan s'utilitzen. Diversos estudis demostren que la majoria de les companyies fallen quan intenten alguna cosa nova". Alhora, però, assegura que "una organització no pot fossilitzar-se si vol sobreviure i créixer".
I en aquesta crida a la innovació, el professor d'Eada remarca que no hi ha cap millor manera per retenir el client i fidelitzar-lo que adaptar-se a ell, el que implica canvi. Que es tracti d'una evolució tecnològica o bé organitzacional, és una decisió que cal prendre després d'estudiar fins al més petit detall de la mateixa companyia, el seu estat de salut i el context.
Humilitat
Quan una companyia emprèn el canvi i ho fa amb èxit, la ceguera és el pitjor que pot passar. Viardot ho identifica com una resposta massa habitual, i detecta alguns comportaments comuns en els nous dirigents que lideren la innovació: desconfien de l'equip antic, cerquen consell en terceres persones i eviten caure en la percepció selectiva i els estereotips.
Tan dolent és deixar de creure en el model anterior, com confiar fins a l'extrem en què més enllà dels horitzons corporatius no hi pot haver bons professionals. "Creuen –aquests líders- amb arrogància que l'entorn ha d'adaptar-se al seu negoci i no al revés, el que els condueix a fer bancarrota", descriu. La solució per evitar això, segons l'especialista, rau a animar els treballadors a participar en les decisions i promoure la idea del "nosaltres".
 | Autor: Eric Viardot |
|
| |