29
de Gener
de
2016 - 02:00
Com cada matí, Red Dwight prepara el seu cafè mentre llegeix el suplement esportiu del The Guardian. Una nova derrota de l'Arsenal contra el Chelsea, el Leicester segueix líder, el Liverpool necessita una tanda de penals per superar l'Stoke... pura rutina. Fins que un titular li fa deixar la tassa per un moment. "M'he enamorat d'aquest club". La frase era de Chen Yansheng, l'empresari xinès propietari i president de l'Espanyol des de feia poques hores i que ja jurava amor etern a la seva nova joguina. Dwight no va poder reprimir un mig somriure. Ell sap què és estimar un club de futbol. Red Dwight és més conegut com Elton John, estrella de la música i president d'honor del Watford Football Club, l'equip de la seva vida.
El món del futbol fa anys que s'omple de propietaris desconeguts per les aficions, però que són acollits amb fervor per la promesa d'aportar diners, fitxatges i títols. Moltes vegades, aquestes històries acaben en fracassos estrepitosos –el cas més conegut és el de Dmtri Pitterman amb l'Alabès i el Racing de Santander-, però en d'altres els projectes són exitosos. Chelsea, Manchester City i París Saint Germain són tres dels equips que han aconseguit aixecar títols gràcies a l'arribada d'un empresari, però les seves victòries sempre tenen la taca de la mercantilització de l'esport.
Elton John va arribar a la presidència del Watford el 1976 amb calers llestos per gastar i un patrocini de 400.000 lliures sota el braç. En només cinc anys, l'equip va passar de la Quarta Divisió a la segona posició de la Primera, però ningú va posar en qüestió la legitimitat dels èxits de l'equip. Elton John era un habitual a l'estadi de Vicarage Road des que era un nen.
Resumim els èxits del músic com a propietari del Watford: ascens a la Tercera l'any 1978, ascens a la Segona el 1979, ascens a Primera el 1981, subcampionat d'Anglaterra el 1982 –el seu primer any a la categoria-, tercera ronda de la UEFA el 1983 i finalista de la F.A. Cup el 1984. Gens malament per un equip condemnat a les catacumbes del futbol britànic.
El seu èxit com a músic el va apartar dels despatxos, amb un parèntesi de cinc anys entre el 1997 i el 2002. El seu llegat és un equip conegut, amb capacitat per torejar les dificultats econòmiques i consolidat com a equip ascensor entre la Segona i la Primera divisió; i que aquesta temporada està brillant de la mà de l'entrenador espanyol Quique Sánchez Flores.
Els magnats poden portar títols, però pocs aconseguiran el reconeixement de Sir Elton John, nomenat president vitalici del club. El cantant ja ha declarat que no es veu capacitat per aguantar el ritme de vida d'una estrella del rock per molt temps més i l'any passat ja va complir un dels seus últims desitjos quan va tocar a Andorra, el país número 100 en el que ha actuat. Qui sap si, una vegada baixi de l'escenari, torni a la grada per gaudir i fer créixer l'equip que estima.
El món del futbol fa anys que s'omple de propietaris desconeguts per les aficions, però que són acollits amb fervor per la promesa d'aportar diners, fitxatges i títols. Moltes vegades, aquestes històries acaben en fracassos estrepitosos –el cas més conegut és el de Dmtri Pitterman amb l'Alabès i el Racing de Santander-, però en d'altres els projectes són exitosos. Chelsea, Manchester City i París Saint Germain són tres dels equips que han aconseguit aixecar títols gràcies a l'arribada d'un empresari, però les seves victòries sempre tenen la taca de la mercantilització de l'esport.
Elton John va arribar a la presidència del Watford el 1976 amb calers llestos per gastar i un patrocini de 400.000 lliures sota el braç. En només cinc anys, l'equip va passar de la Quarta Divisió a la segona posició de la Primera, però ningú va posar en qüestió la legitimitat dels èxits de l'equip. Elton John era un habitual a l'estadi de Vicarage Road des que era un nen.
Resumim els èxits del músic com a propietari del Watford: ascens a la Tercera l'any 1978, ascens a la Segona el 1979, ascens a Primera el 1981, subcampionat d'Anglaterra el 1982 –el seu primer any a la categoria-, tercera ronda de la UEFA el 1983 i finalista de la F.A. Cup el 1984. Gens malament per un equip condemnat a les catacumbes del futbol britànic.
El seu èxit com a músic el va apartar dels despatxos, amb un parèntesi de cinc anys entre el 1997 i el 2002. El seu llegat és un equip conegut, amb capacitat per torejar les dificultats econòmiques i consolidat com a equip ascensor entre la Segona i la Primera divisió; i que aquesta temporada està brillant de la mà de l'entrenador espanyol Quique Sánchez Flores.
Els magnats poden portar títols, però pocs aconseguiran el reconeixement de Sir Elton John, nomenat president vitalici del club. El cantant ja ha declarat que no es veu capacitat per aguantar el ritme de vida d'una estrella del rock per molt temps més i l'any passat ja va complir un dels seus últims desitjos quan va tocar a Andorra, el país número 100 en el que ha actuat. Qui sap si, una vegada baixi de l'escenari, torni a la grada per gaudir i fer créixer l'equip que estima.