El 2 de desembre del 2013, va cloure el seu discurs de presa de possessió com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) citant a Mandela: "L'educació és l'arma més potent per canviar el món". Passat l'equador del seu mandat, no sembla haver canviat d'opinió. Enric Fossas (Aiguafreda, 1959) és llicenciat i doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB); catedràtic d'Automàtica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i des del 1994 lidera el grup d'investigació de Control Avançat de Sistemes d'Energia (ACES) de la UPC.
Aquesta setmana, la politècnica participa, juntament amb altres universitats catalanes al Saló de l'Ensenyament per exposar la seva oferta i captar a nous estudiants de cara al curs vinent. Concretament tenen un objectiu: seduir a futures enginyeres.
Sempre s'ha dit que a les carreres més tècniques hi ha poques dones. És cert?
A arquitectura n'hi ha, a matemàtiques també, a enginyeria biomèdica n'hi ha força i a química ronden el 40%. Gràcies a aquestes quatre carreres que contraresten les altres, en el conjunt de la universitat la mitjana ronda el 25%. Ens pensàvem que a enginyeria informàtica també n'hi hauria però ha passat un fenomen curiós: abans, quan no es deien estudis d'enginyeria informàtica hi havia més noies que no pas ara; això ens fa pensar que la paraula enginyeria frena.
Com es pot atreure talent femení a aquestes carreres?
Estem intentant fer un discurs per dir que l'enginyeria no és només dirigir plantes industrials, lideratges durs, construcció de vaixells o fosa de metalls, sinó que també té a veure amb la logística que cal per acollir refugiats o per dur als metges sense fronteres als llocs de conflicte. També posem sobre la taula que hi ha empreses com la japonesa Denso -dedicada a la fabricació de components electrònics per a l'automòbil-, amb seu a Sant Fruitós de Bages, i una plantilla d'uns 600 treballadors, la majoria de les quals són dones. Ara volen augmentar la plantilla. El president de Denso explica que vol que la companyia tingui un discurs femení, i posa com a exemple que quan dos treballadors dialoguen, vol que un sigui capaç de posar-se en el lloc de l'altre, i on el progrés es faci segons el creixement de petits equips i no en el lideratge de quatre persones. En la mesura que discursos com aquest tirin endavant, les noies se sentiran més atretes pels estudis d'enginyeria. Ara la imatge que s'acostuma a projectar públicament dels enginyers s'associa a característiques més masculines que femenines.
Per aconseguir aquest objectiu, s'ha de començar per l'escola?
A cada nivell hem de posar-hi el nostre gra de sorra i explicar que hi ha llocs de feina on s'aplica l'enginyeria, on les característiques femenines són més adequades que les masculines. Això ho podem fer nosaltres i ho fem de mica en mica, el que passa és que costa molt traslladar aquest discurs. A Califòrnia van fer un estudi platejant-se per què tenien menys noies i es va posar l'enginyeria a prop de les "bio", les ciències més properes a la terra, i més enginyeria al voltant de la medicina, i això va fer que es captessin més dones. Aquí s'està avançant força.
Des de la UPC, com s'enfoca aquest tema?
Estem intentant potenciar els nostres estudis des del punt de vista de mostrar molt més les aplicacions de l'enginyeria en la transformació de l'entorn, perquè sabem que desperta més l'interès de les dones.
Estem en època de buscar universitat, amb el Saló de l'Ensenyament i el Saló Futura com a principals aparadors. Són massa cares les matrícules?
Hi ha una forquilla de preus de matrícula que s'aplica de forma diferent a cada comunitat autònoma i, en el fons qui decideix com s'aplica és el govern autonòmic en funció de la forquilla i del seu pressupost. El govern d'Espanya pot prendre decisions d'ampliar o no la forquilla i després la comunitat autònoma podrà fer el que li sembli. Les explicacions que tenim aquí és que el pressupost no dóna per rebaixar els preus de les matrícules. Però clar, el Govern és qui decideix les prioritats del pressupost. Hi ha països com Alemanya o França on l'ensenyament superior i la recerca són de les primeres coses que es prioritzen, i aquí no és exactament la mateixa situació. Els pressupostos s'haurien de prioritzar d'una altra manera.
L'actual sistema de beques soluciona les dificultats econòmiques que hi pugui haver per accedir a la universitat?
En el fons hi ha dues filosofies diferents. Hi ha qui fa el discurs dient que no té sentit que qui té molts diners no pagui per anar a la universitat quan la universitat té necessitats, sinó que el que s'ha de fer és buscar una manera perquè aquell que té menys diners pugui accedir-hi sense tenir les mateixes despeses. Això ho solucionen les beques d'equitat, es cobra una matrícula diferent en funció dels diners, entre cometes, mesurats amb l'IRPF. En aquest país l'IRPF va com va i hi ha unes persones que estan més controlades que altres... Un altre discurs és el que diu que els diners que necessita l'Estat per funcionar en tots els serveis que ha de subministrar i en totes les necessitats que ha de cobrir s'obtenen a través dels impostos i que, per tant, el que toca és posar els impostos de manera adequada, garantir que tothom paga el que li correspon i després donar els serveis al mateix preu independentment de l'IRPF que es tingui. Si els impostos es controlen i es paguen bé, aquesta seria la proposta a la qual jo m'adheriria. A més cal esmentar que les beques equitat en realitat són descomptes de matrícula que la universitat no recupera de cap manera.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.