Parlar de llibertat econòmica no és només fer un repàs a les bases del capitalisme, és també tenir en compte l'economia a petita escala, la de les llars i els treballadors que amb un sou baix s'ho saben manegar cada mes. Inclou des de tenir en compte la naturalesa dels productes d'inversió, fins a comprendre que l'estalvi és una actitud. Perquè, conscients o no, l'economia és cosa de tots.
De tot això en parla l'economista Bodo Schäfer al llibre El camino hacia la libertad econòmica, un manual clau per als qui volen prendre partit en la revifalla del sistema financer i econòmic. I per demostrar que la idea de llibertat econòmica significa ser independent dels diners, comença les seves explicacions amb un test senzill on queden clars quins són els hàbits del lector. Si els resultats mostren que d'estalviador en té ben poc, els següents arguments a favor de l'estalvi i la inversió segurament faran canviar la seva actitud.
Motius pel 'NO-estalviar'
La societat té una mena de manament que dicta quatre sentències per les quals gastar és l'únic que val, mentre que estalviar és una pèrdua de temps. Schäfer els enumera i en fa la contra argumentació:
El primer motiu de tots és creure que més endavant es guanyaran més diners. Segons l'autor del llibre, és un error recorrent, ja que una persona no es fa rica gràcies als seus ingressos, sinó al volum de diners que té guardats. Amb ells es poden fer inversions, la via més fiable si es vol engreixar els comptes propis.
Tot seguit, cal parlar de la idea de 'viure el moment', un estil de vida que s'ha associat de manera habitual als joves –i molt als millennials. Se'ls acusa de no pensar en el futur, quan la realitat és que el nivell de vida no és el mateix que el de fa 10 anys. En aquest sentit, Schäfer remarca que és important educar les futures generacions i perquè comprenguin que l'estalvi és una actitud del dia a dia, un estil que també pot generar satisfacció per veure's un mateix capacitat per fer un esforç de no gastar.
Lligat a aquest segon argument, l'autor de El cambio hacia la libertad financiera afirma que mitjançant l'educació es pot fer entendre que l'estalvi és una actitud, no un període transitori.
Finalment, el darrer motiu es basa a defensar que tenir diners en un compte bancari no aporta res. Aquí és on la macroeconomia pren partida, on a l'inflació esdevé el protagonista principal i on haver invertit prèviament en béns immobles sembla una bona aposta.
Ser ric no et fa canviar els hàbits
Si una persona té el consum de preguntar-se "Ho necessito?", això no canviarà quan tingui diners. Ser independent dels diners exigeix tenir una actitud prudent i de respecte davant el sou que es guanya i les despeses que es paguen cada mes. I ho defensa Schäfer amb aquesta senzilla afirmació: "La majoria de les persones no canvien els seus hàbits financers tot i guanyar més".
Si després de formular-se el "ho necessito?", la resposta és negativa, un mateix sabrà posar el fre. Si la resposta és sí, serà perquè realment és una despesa necessària i que pot entrar dins els comptes d'un estalviador.
Llibertat econòmica, l'equivalent a l'estalvi
Una de les màximes amb les quals finalitza l'economista el repàs al concepte d'estalvi és: "Només seràs realment ric i independent quan tinguis prou diners per a poder viure dels interessos". I per tal de refutar la seva teoria, assegura que no hi ha ni un sol empresari que no hagi pogut fundar la seva empresa sense haver sigut abans estalviador, ja que això és el que li ha permès tenir un extra de diners per engegar un negoci.
 | Autor: Bodo Schäfer |
|
| |