Hedy Lamarr, l'actriu que va inventar el wifi

A més de ser una de les estrelles més venerades a Hollywood, Lamarr va inventar un sistema de comunicacions codificades que és la base d'algunes de les tecnologies més rellevants en l'actualitat

Hedy Lamarr va ser la inventora del wifi
Hedy Lamarr va ser la inventora del wifi

Quan al teu currículum hi figuren diverses pel·lícules nominades als Oscars i els historiadors del cinema et situen a l’alçada de mites com Greta Garbo, Rita Hayworth o Ava Gardner, resulta difícil passar a la història per res més. A Hedy Lamarr se la recorda per clàssics dels ’40, com Algiers o Samson i Delilah, però el documental Bombshell: The Hedy Lamarr Story, del 2017, va recuperar el seu perfil més oblidat. A banda d’una actriu de culte, Lamarr va destacar en la seva vessant d’inventora, amb descobriments tan fonamentals com el wifi.

A principis dels ’40, en plena II Guerra Mundial, Lamarr es va aliar amb el respectat pianista i compositor musical George Antheil per patentar un sistema de codificació de transmissions, que permetia establir connexions segures per a les comunicacions a través d’un sistema basat en el salt constant de freqüències. Un model que s’inspirava en les 88 tecles d’un piano. Aquell invent es va provar per l’enviament de torpedes indetectables pels radars dels nazis, però no va arribar a utilitzar-se en el conflicte. L’aplicació massiva de la tecnologia va arribar a partir dels anys ’60, amb el xifratge militar, els sistemes de posicionament i navegació GPS i, clar, les xarxes wifi.

La carrera d'inventora de Lamarr començava tan bon punt abandonava els platós

Però, com una actriu de renom es converteix en una de les inventores més rellevants del segle XX? Lamarr va néixer a l’imperi austro-hongarès i, just abans de la II Guerra Mundial, va fugir dels maltractes del seu marit per fer carrera als Estats Units. Quan va agafar el vaixell que l’havia de portar des de Londres fins a Nova York, la futura estrella de Hollywood no tenia gaire clar com seria la seva vida a Amèrica. De fet, actuar no formava part dels seus plans. Però en aquell mateix vaixell es va trobar a Louis Mayer, el director de la gran productora MGM, que es va fixar en Lamarr i se la va endur a Califòrnia.

Molt aviat, Lamarr va començar a moure’s pels cercles més influents de la societat americana, amb actors, polítics de renom i empresaris. Una de les seves amistats més properes va ser l’aviador i enginyer Howard Hugues, que la va introduir en el món científic. Així va ser com va iniciar la seva carrera com a inventora domèstica, que començava tan bon punt abandonava els platós. “No tinc dificultat per crear nous invents, les idees m’arriben de forma natural”, explicava en diverses entrevistes.

Mitjans com The New York Times es van fer ressò del sistema de comunicacions patentat per Lamarr, però la realitat és que l’actriu mai va rebre el reconeixement merescut pel seu treball científic, i la història situa a Louis Mayer, el seu propi mentor, com el gran culpable.

L'invent de Lamarr ha generat milers de milions de dòlars, però la inventora no en va veure ni un centau

Diversos testimonis relaten com Mayer veia les dones com a seductores o com a persones a ser admirades, i va voler evitar, de totes les formes possibles, que Lamarr fos venerada com cap altra cosa que una actriu de culte en els grans anys de Hollywood.

La indústria cinematogràfica va limitar la vida de Lamarr al glamour dels focus. Mentrestant, el seu invent ha generat milers de milions de dòlars, dels quals la inventora no en va veure ni un centau.

Més Informació
Alex Tew, el Milion Dollar Baby 2.0
Thresh, la llegenda immortal dels eSports
Alexandre Dumas i la fórmula Netflix
Avui et destaquem
Comentaris (1)
El bastonaire de La Gleva
D'entrada, Lamarr era casada amb un fabricant d'armes, i en segon lloc va patentar el seu sistema pero el govern america te la potestat de prohibir la difusio d'invents amb potencial us militar, i aquesta prohibicio no es va aixecar fins als anys 60 quan el sistema ja era obsolet, aixi que no se com algu, apart del govern america o ells mateixos podien saber el que es portaven entre mans.