La crisi econòmica ha fet sorgir tota una sèrie de pel·lícules que intenten explicar-ne les causes i posar llum a aquelles situacions o fets que des d'alguns estaments del poder es volen amagar o dissimular. L'exemple més paradigmàtic és el d' Inside job, un documental sobre la crisi financera del 2008 que, en paraules del seu director Charles Ferguson, intenta explicar la "sistemàtica corrupció dels Estats Units per la indústria financera i les conseqüències d'aquesta corrupció".
El documental presenta una sèrie d'investigacions i entrevistes realitzades amb financers, polítics, periodistes i acadèmics. A través d'aquests testimonis, Inside Job busca com explicar les causes de la crisi econòmica que va esclatar al 2008.
Per això, arrenca amb una introducció de la crisi financera que va afectar a Islàndia aquell mateix any, per després aprofundir en la crisi de les hipoteques subprime que va donar peu al crac de l'economia americana. La pel·lícula explica de forma clara i detallada com va funcionar el sistema de qualificació que es va fer servir per assegurar falsament que les hipoteques subprime eren inversions segures.
Amb un esperit molt crític, Inside job denuncia l'opacitat i els interessos ocults del sector financer, així com la vinculació de les grans entitats bancàries amb activitats fosques o directament il·legals, com ara el tràfic d'armes o drogues. Un altre dels temes que repassa el documental és els elevats sous de la indústria financera, i com, fins i tot en el moment en què els bancs feien fallida, els seus directius seguien cobrant sous milionaris.
Resulten especialment interessants els vincles que el documental estableix entre la indústria financera i els líders polítics –en especial, amb les administracions de Ronald Reagan i George Bush, relacions que van afavorir la desregulació del sector financer fins a fer possible el mercat de productes derivats que va donar peu a la crisi. En aquest sentit, explica el film, van jugar un paper important alguns professors universitaris, que després tindrien responsabilitats en l'àmbit econòmic, com és el cas de l'economista de Harvard i antic director del Consell d'Assessors Econòmics sota l'administració Reagan, Martin Feldstein, o el degà de l'escola de negocis de la Universitat de Columbia, Glenn Hubbard.
Finalment la pel·lícula presenta un diagnòstic de la situació actual, on s'observa amb especial atenció la tasca –insignificant, segons la pel·lícula– que s'ha fet durant l'administració de l'actual president dels Estats Units, Barack Obama.