La raó i les emocions han protagonitzat en tota la història de la humanitat una lluita que sembla no tenir un clar guanyador. Ni en el terreny personal, ni en el laboral, on sovint els problemes que ens envaeixen en un camp acaben traspassant a l'altre. Al llibre Instintos laborales (LID Editorial, 2014), el professor de màrqueting a EAE Albeto Blázquez recull els relats de diversos experts on, a partir d'un personatge fictici, presenten els conflictes més habituals a la feina i com fer-hi front.
Destacar per ser professional, no per ser dona
La societat és plena d'estereotips, i el pla laboral no se'n salva d'aquestes màscares. María Langa crea un personatge fictici, una dona professional de cap a peus que ha de lidiar diàriament amb un jove cap de secció amb planta, però sense experiència ni coneixements suficients per dirigir l'equip amb seny.
L'americana, la camisa i la corbata és la base de l'abillament que l'autora identifica com el culpable del creixement d'egos que afecta gran part de les companyies. Qui es manté al marge, en comptes de sentir orgull per la feina, sent frustració. I més si es tracta d'una dona, la qual ni amb una disfressa d'empresària pot evitar ser mirada com a dona i no com a professional del sector.
La protagonista de la historieta aconsegueix fer-hi front amb paciència i consciència de les capacitats personals. Això sí, amb l'esperança de tenir en algun moment l'oportunitat de fer carrera en una altra companyia.
Sortir de la zona de confort i arriscar
Quan s'arriba a certa edat, es té una llar i una família a càrrec, deixar una porta oberta a projectes excitants però arriscats no és una opció.
Malauradament, tampoc ho és quan, tot i la joventut, posen sobre la taula un contracte que ofereix estabilitat i bon sou, malgrat ser inherent a la monotonia. Així ho expressa l'administratiu que, en el camí de retorn a casa, utilitza Mar Cárdenas per donar l'alè d'esperança que molts necessiten per atrevir-se a emprendre.
La por no és un sentiment, des del seu parer, que pugui tenir cabuda en una carrera professional satisfactòria per a un mateix. És per això que anima a explorar nous horitzons i fer front a la monotonia diària, assegurant que es pot arriscar sense posar en perill l'estabilitat personal i familiar.
Fer dels problemes una prova de valor personal
En la llista d'emocions habituals en l'entorn laboral, el cansament i els estats de saturació es troben en primera fila. I darrere d'ells, el conformisme.
Tant Ricard Lloria com José Antonio Carazo insisteixen amb els seus relats en què cada petita prova diària pot convertir-se en la mostra de què un professional és la persona idònia per ocupar i mantenir el lloc de treball que ja té. Mostrar una actitud passiva i dedicar-se únicament a tapar forats, sense innovar a l'hora de donar solucions.
Un altre benefici d'aquest canvi de xip es manifesta en la relació entre l'empleat i la companyia. No només s'enforteix, sinó que és una mostra del compromís que tenen un amb l'altra. I això, a més d'ajudar a crear una bona cultura empresarial, és també l'argument més fort per obtenir en un futur premis en forma d'ascensos o una sensació de satisfacció personal.
 | Autor: Alberto Blázquez |
|
| |