John Brinkley, un metge com una cabra per avançar-se a la Viagra

A principis del XX, el doctor Brinkley es va convertir en una de les persones més riques dels Estats Units gràcies al transplantament de testicles de cabra. Una solució il·lusòria contra la impotència

Brinkley es va avançar a la Viagra del segle XX  | iStock
Brinkley es va avançar a la Viagra del segle XX | iStock

Quan el 2002 Pelé es va convertir en la imatge per a Viagra, l’opinió pública va exclamar-se per l’atreviment del l’exfutbolista a l’hora de mostrar-se com la cara universal de la impotència sexual masculina. “Són molts els homes que tenen problemes d’erecció i que, moltes vegades, no van a veure el metge per vergonya”, explicava l’astre brasiler en el comunicat que va publicar per donar explicacions. Després de tot, el tractament que publicitava consistia en prendre’s una simple pastilla blava. Res del que sentir-se avergonyit. Potser hauria tingut més dubtes si el remei hagués passat per un trasplantament de testicles de cabra. Pot semblar un sense sentit, però és justament el mètode que va convertir a John R. Brinkley en el metge més famós i ric dels Estats Units a principis del segle XX.

La biografia autoritzada del doctor Brinkley explica com li va venir al cap la idea d’utilitzar testicles de cabra com a remei a la impotència. A l’any 1916, el metge va arribar amb la seva dona al minúscul poble de Milford, a Kansas, on va obrir una petita farmàcia on atenia els veïns de la zona. Un dia del 1918, un dels pacient es va apropar i li va demanar al doctor si el podia ajudar amb els seus problemes d’erecció, al que l’ocurrent metge va respondre amb un acudit: “Els teus problemes s’acabarien si tinguessis testicles de cabra”. Desesperat, el veí va suplicar a Brinkley que fes l’operació i el metge va acceptar a canvi de 150 dòlars -1.800 al canvi actual-. Mesos després, aquell primer pacient es va presentar a la botiga amb la seva primera criatura.

Una història molt inspiradora, si no fos perquè la biografia autoritzada del doctor va ser encarregada, pagada i edulcorada amb tot tipus de llegendes inventades pel mateix Brinkley. La història real John R. Brinkley és la d’un aspirant a metge que no va ser capaç de treure’s la carrera en una escola de medicina no convencional –ni reconeguda oficialment- i que va acumular escàndols per mala praxi i estafes allà per on va passar.

Estafes i clíniques alternatives

Amb tot just 27 anys, Brinkley va decidir deixar els estudis, però això no li va impedir exercir. El 1912, l’autoanomenat metge es va aliar amb l’estafador James E. Crawford per obrir la Greenville Electro Medic Doctors, a Carolina del Sud. Una clínica on prometien solucionar la impotència amb la injecció d’una solució –que va resultar ser aigua amb colorant- o amb un mètode alternatiu, que consistia en una teràpia suposadament importada d’Alemanya i que va batejar com a “medicina elèctrica”. Aquesta primera aventura només va durar dos mesos, ja que va haver de fugir amb tot tipus de deutes amb proveïdors farmacèutics i amenaces de clients insatisfets.

John Brinkley

El seu cas va arribar als mitjans de comunicació i als tribunals, pel que Brinkley va escapar de l’estat i va començar la seva vida de zero. Efectivament, quatre anys després va tornar a provar les seves dots mèdiques a Milford on, sí, va obrir una farmàcia de gran èxit, que poc després es va convertir en una clínica de 16 habitacions on va guanyar-se el respecte de la comunitat per les seves cures contra l’epidèmia de grip del 1918.

Brinkley era un veí estimat. Un bon metge, que pagava sous alts als seus treballadors i que invertia en un poble que havia passat de tenir quatre cases a ser un dels centres neuràlgics de la zona gràcies a la seva activitat. Un cop reconstruït el seu prestigi, va tornar a estimular els somnis de virilitat dels seus conciutadans, aquest cop amb el famós transplantament de testicles de cabra. Una operació que cobrava a 750 dòlars, uns 9.200 al canvi.

Els seus èxits van fer-lo famós primer als estats del voltant i, en poc temps, a tots els Estats Units gràcies, sobretot, al poder de la publicitat. Primer, a través dels diaris, però poc després amb la utilització d’un aparell que fascinava a Brinkley: la ràdio. El metge va invertir bona part de la seva fortuna en aixecar una torre de transmissió de gran potència i inaugurar la KFKB, una emissora amb una programació on es succeïen actuacions en directe de diferents artistes de folk i country amb anuncis de medicina alternativa, relats emocionats dels seus clients i consultes del mateix Brinkley, que va ser un pioner en l’atenció mèdica remota.

La KFKB va multiplicar la popularitat del metge, però també li va portar problemes. Alarmats pels seus mètodes alternatius, pel seu èxit i per la seva riquesa, la American Medical Association (AMA) i la Federal Radio Comission es van aliar per iniciar un bombardeig de demandes contra Brinkley per mala praxis mèdica i per la programació “obscena” de la seva ràdio.

La American Medical Association (AMA) i la Federal Radio Comission van iniciar un bombardeig de demandes contra Brinkley

Brinkley va sortejar la revocació de la seva llicència de ràdio construint a Mèxic una nova torre més alta i amb potència suficient com per arribar a totes les cases dels estats, i va comptar amb un exèrcit de clients satisfets que van servir de testimonis en els seus judicis mèdics i que van ser la clau per a que pogués seguir exercint.

Tot va seguir igual fins el 1938, quan el doctor Morris Fishbein va publicar un article anomenat "Modern Medical Charlatans" al diari de la AMA on exposava tots els motius pels quals considerava a Brinkley un estafador. Enfurismat, l’exitós metge va demandar a Fishbein i va preparar el judici amb la mateixa estratègia de testimonis fanàtics del seu mètode.

Efecte placebo

El problema, però, va ser que la defensa de Fishbein aquest cop va arribar a judici amb tot un equip de reputats metges que van demostrar que el trasplantament tenia el mateix efecte que si obrís i tanques una ferida sense més. És a dir, pur efecte placebo. A més, en aquells temps, Brinkley havia patentat una solució líquida i injectable amb el substrat dels testicles de cabra que acabava amb les operacions i que, de nou, va resultar ser aigua amb colorant. Durant el judici també es va demostrar que el seu mètode havia acabat amb la vida de, almenys, 42 persones, no com a resultat de la innòcua intervenció, sinó per infeccions derivades de les condicions de les seves instal·lacions.

Enfonsat per les evidència, Brinkley va acabar reconeixement la ineficàcia dels seus mètodes, la invalidesa del seu títol i uns ingressos d’1,1 milions de dòlars en el seu darrer any d’activitat. Una fortuna indecent per l’època que va perdre de cop, com a resultat de la muntanya de demandes que se li van acumular just després de perdre aquell judici. Només tres anys després, moria arruïnat.

Pelé va posar cara als problemes d’impotència, però com a mínim no va gastar una fortuna per posar-se uns testicles de cabra que, de cap manera, li retornarien les ereccions.

Més informació
Quan UPS era Glovo
Wado, vambes 'vintage' que planten arbres
McDonald's: dos germans i una traïció
Avui et destaquem
Comentaris