El jove brillant

El jove brillant | Toni Galmés
El jove brillant | Toni Galmés
Barcelona
09 de Novembre de 2024
El jove brillant | Toni Galmés
El jove brillant | Toni Galmés

A la facultat de Sociologia i Ciències Polítiques s’hi celebra, com cada dimecres a l’hora de dinar, una assemblea d’estudiants. Mengen d’un tupper o d’un entrepà comprat a la cantina i parlen de les pròximes accions d’aquell sindicat estudiantil. Un d’ells, amb un fulard palestí al coll parla alt i clar. S’ha de ser contundent en la protesta. Parla de la pujada del preu de les matrícules, de la necessitat de crear un comitè en suport al personal de neteja de la facultat, dels equips d’acollida per estudiants nouvinguts i, per descomptat, és hiperfeminista. És un home emancipat. Tothom aplaudeix i, mig de broma i mig seriosament, els companys i companyes el nomenen portaveu de l’assemblea d’estudiants. 

 

Apareix en portades de diaris aixecant el puny, amb la seva mirada blava, adolescent i ple d’il·lusions i de somnis

Mesos més tard, després d’una vaga general on els estudiants han tingut un paper important, el jove ha sortit als diaris i ha parlat de manera brillant davant d'alguns mitjans de comunicació. Els temes domèstics de la facultat, ara s’han convertit en qüestions d’abast social: parla del dret universal de l’habitatge, d’una justícia global o d’una transformació ecològica. El conviden a les tertúlies de la ràdio i la televisió i aplaudeixen el seu discurs. Apareix en portades de diaris aixecant el puny, amb la seva mirada blava, adolescent i ple d’il·lusions i de somnis. Uns parlen de la generació que posa en escac a l’antiga política. D’altres, directament, el consideren un mem

 

En el poc temps que porta a l’assemblea, el seu historial de “conquestes” és força gran. “Ets un bec d’or” li va dir, a cau d’orella, una companya repenjada a la barra d’una discoteca mentre ell li demanava un tercer cubata. Des de la pista de ball la gent admirava la simpatia del nostre protagonista. La parella estava rient i semblava connectada, però ella estava borratxa i, en certa manera, morta de por. Així que, intimidada per la personalitat insistent d’aquell jove al qual mai ningú li deia que no, va “acceptar” la grotesca proposició d’anar als llardosos lavabos de la discoteca. Ja a la matinada, ella tornava sola i desubicada. Ell havia agafat un taxi i es ficava al llit amb la seva parella que el besava mig adormida i amorosament li deia: “fas pudor d'alcohol”. 

I vet aquí, anuncia en una roda de premsa que, juntament amb altres companys i companyes de la facultat, concorreran a les pròximes eleccions i, és tan gran la sorpresa en veure’s directament dins el Congrés de Diputats, que la festa que organitzen és majúscula! La seva dimensió pública i política és irreprotxable. Des del seu escó defensa els drets humans. S’encara amb el president, amb el líder de l’oposició. És trending topic a X (antic Twitter) i el mes de març vesteix camisa lila. 

No demana perdó, ans al contrari, es considera una víctima de la política, del patriarcat i d’un sistema que fa aigües per tot arreu

Però ai, que un dia aquella companya de l’assemblea aconsegueix arreplegar prou coratge per poder explicar el que va passar aquella nit i comprova que la llista de dones que van sentir-se agreujades, assetjades i assaltades sexualment per ell era enorme. Hi havia periodistes, companyes de partit, noies de la facultat, administratives… Tothom ho sabia i ningú en deia res. Els debats dins la formació són intensos. Ha de prevaldre la presumpció d’innocència i demanen (els homes) que perquè no ho va denunciar l'endemà i surt ara, que el jove brillant està a la cresta de l’onada. És un capital polític important que l’esquerra d’aquest país no pot deixar perdre. D'una banda, la pública, és un jove brillant, i de l'altra (la privada), un altre agent actiu de la cultura de la violació.

Una compareixença breu i retòrica en excés significa la mort política del jove brillant. No demana perdó, ans al contrari, es considera una víctima de la política, del patriarcat i d’un sistema que fa aigües per tot arreu.

Elles, que s’ajunten i es fan costat, amb la intimitat de les que comparteixen el trauma demanen que l’esquerra les protegeixi a elles de la mateixa manera que protegeix els seus polítics.