La meva guia basca: Donostia i Bilbao

Finalitza el viatge dels Afers Propis amb un seguit de recomanacions de Donostia i Bilbao. Gràcies per l'atenció, i agur.

Donostia, seu de l'Arzak, capital del pintxo

• Platges de Donostia. Recorregut per la vora de l'aigua des de la Kontxa a los Peines del Viento, de Chillida.
• Baños La Perla. Una mena de balneari belle époque sobre la Kontxa, amb piscines d'aigua salada. Cal portar banyador: és un lloc seriós. Molt relaxant. Vermut allà mateix, sobre la platja.
• Ciutat tota ella. Parte Vieja/Zaharra, especialment, on hi ha els famosos bars de pintxos. Recomano, inexcusablement: el Gambara: platillos calents de bolets, kokotxas, crusanets amb bacallà, petits entrepans calents de pernil... Quasi tot és a la vista i convida (carrer San Jerónimo); el Martínez i el seu pastís de verdures; el Borda Berri broda el foie fresc; i el Beti-Jai, les kokotxas i marisc en barra o taula, (tots dos al carrer Fermín Calbetón). I el Txepetxa (carrer Pescaderia o Arrandegia): especialistes en diferents tipus d'antxoa, seitó fresc en diferents textures, salses i marinats, guanyadors de molts concursos.
• L'altra zona de pintxos és el barri de Gros, que interactúa al voltant de la plaza Catalunya! Al carrer Bermingham hi ha un dels bars de pintxos més premiats en concursos: el Bergara. En aquest bar hi ha taules i es poden fer degustacions asseguts. Són pintxos de disseny, extraordinaris. També el Garbola (paseo Colón), on alternen imaginativament pintxos i còctels.
• Edifici Kursaal, de Moneo. Millor si hi ha concert i l'edifici pren la sonoritat de la vida.
• Recorregut vorejant l'Urumea i també voltant el monte Urgull, camí de ronda sobre els penya-segats. Rinxols d'escuma, tonalitats de mar, si hi ha marejol l'espectacle és garantit, però abstenir-se en galerna.
• Pujar al monte Igeldo. Grans vistes panoràmiques.
• El restaurant del meu bon amic Arzak és ell sol una atracció, un motiu per anar a San Sebastián. El tres estrelles Michelin més antic de l'Estat, un dels millors del món, anys i anys sense decaure, sempre amb imaginació aplicada al festival dels sabors impactant el paladar: i un tracte exquisit.
• Altres restaurants santuari. Akelarre, a la pujada d'Igeldo, tres estrelles Michelin; extraordinari i "marco incomparable" sobre el Cantàbric. El grandíssim xef, Pedro Subijana, bon amic també, sempre és a peu de cuina i porta als seus plats que l'encisa el nou i l'enamora el vell, i pot recomanar simpàtica i amablement. També és molt bo l'Ibai, al carrer Getaria, prop de la catedral del Buen Pastor, però només obre els migdies laborables, però admet sobretaules fins que el cos els hi diu prou. També a la pujada d'Igeldo, el Rekondo, un caseriu molt acollidor amb graella de carns i peixos naturals i la millor bodega de tot Espanya, amb una excel·lent relació qualitat-preu de grans vins i anyades.
• Quincena Musical, mesos d''Agost i Setembre. Concerts i òperes sobretot al postmodern Kursaal i a la pàtina vellutada del teatre Victoria Eugenia, però també a d'altres llocs; es pot veure el programa al web, que sota la direcció molt professional d'un gran melòman i connaisseur, Patrick Alfaya, ofereix un dels millors certàmens musicals estivals.
• Si enganxeu la Semana Grande/Aste Nagusia, cada nit hi ha focs artificials molt bons a la Kontxa.
• Allotjament espectacular a la casa rural Larrigain, a Igeldo, sobre el mar, molt a prop del restaurant Akelarre (Agiti bidea, 14, Igeldo). Però, és clar, sobre la bellíssima rada de la Kontxa, hi ha l'Hotel de Londres y de Inglaterra y el Niza, quatre y tres estrelles, respectivament, però idèntiques vistes. Al Niza, a més a més, s'hi veuen quadres de Chillida, perquè és de la família. Una llàstima, tanmateix, que s'hagi tancat el museu Chillida Leku!

Bilbao, caput mundi

• Museu Guggenheim of course. L'entorn arquitectònic de Gehry ja és una escultura!
• Passeig per la nova urbanització de la llera de la Ria des de l'Ajuntament.
• Casc antic o Siete Calles – Zazpi Kalea.
• Santuari de Begoña.
• Restaurants. Lekeitio, una barra popular amb poques taules. Excel·lent cuina tradicional, només migdies. És al carrer Diputación, que creua la Gran Via. Casa Rufo, una xarcuteria molt bonica amb taules, al carrer Hurtado de Amezaga, 5, prop de l'estació d'Abando. També tradicional, extraordinari, és l'Urrejola, a la plaça de la Casilla; els millors bacallàs al pil-pil i biscaina de Bilbao –i assortit de bacallans-- i uns pebrots farcits... I el Bilbao anglòfil del clàssic Guria (Gran Via, 66). Dels nous, cal anar al Porrue (Alameda Rekalde, 4). O al Yandiola, a l'edifici restaurat amb gust postmodern Alhóndiga, antic mercat del vi (Plaça Arrikibar, 4). O al Etxanobe, al Palau Euskalduna (Avenida Abandoibarra, 4).

Diria per acabar, que eixamplen l'esperit les literatures novel·lístiques de Bernardo Atxaga, els assaigs de Joseba Sarrionandia, els poemes de Gabriel Aresti; les cançons de Mikel Laboa, Xabier Lete, Benito Lertxundi, Oskorri, Gorka Knörr, la trikitixa o acordió diatònic de Kepa Junquera, i la immensitat coral de l'Orfeó Donostiarra, el millor del món sense exageració... No són de Bilbao, que n'és el seu cap i casal, com dic en llatí al titulet.