La meva guia basca: Vitòria i Guipúscoa

Amb aquest article m'acomiado dels AfersPropis, un bon finale con moto de partitura musical és fer un seguit de recomanacions, quasi telegràfiques, de punts d'interès del PaísBasc, que ha estat una part important de la meva vida, com a corresponsal polític de La Vanguardia durant una desena d'anys, i des d'on he explicat i he reflexionat sobre la violència en centenars d'articles i milers de pàgines de ja vuit llibres.

Avui els cedeixo els moments bons, els paisatges cantats per Raimon de "tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol vol trencar", aptes pel senderisme i el windsurfing, carregats de cultures mil·lenàries que es remunten a la prehistòria de l'idioma més antic d'Europa, i tradicions d'història enllà que s'han conservat gairebé intactes fins els nostres dies. El PaísBasc també té una excel·lent cuina, són el territori amb més estrellesMichelin per territori i número d'habitants! No s'ho perdin. Gràcies per l'atenció, i agur.

Vitòria-Gasteiz, la capital política

• Casc antic Vírgen Blanca, la Zuriñe. Carrer Dato, de vianants i ple de bars i comerços. Parcs, grans pulmons verds. Carrerons pels parcs, entre el Parlament i el Camp de l'Alavés. Ajuria Enea, seu del Govern (Paseo de Fray Francisco).
• Sidreria San Prudencio, a Armentia, petit nucli urbà a un kilòmetre de Vitòria, en una campa. Menú de Sidreria: truita de bacallà, bacallà amb pebrots, txuletón i Idiazábal amb nous i codonyat. I sidra a doll, naturalment.
• El millor restaurant de Vitòria és el Zaldiaran, a l'Avenida de Gasteiz, propietat de Gonzalo Antón, ex-president de l'Alavés i actual amo de les bodegues Viña Izadi, que fan molt bons blancs i negres de la Rioja Alavesa. Té una estrella Michelin.
• Un altre restaurant que està bé, més pel marc que per la carta, és el Portalón. Un caserio del XV (Correria, 5).

Guipúscoa, la bellesa i la taula

• Hondarribia. Passeig pel barri pescador. Menjar a la Confraria o Hermandad de Pescadores, (Zuloaga, 12. 943642738) lloc típic de mesas orridas. Visita al Castell-Parador i prendre alguna cosa al bar, amb una pèrgola amb vistes precioses sobre la badia de Txingudi, la frontera/muga natural Nord-Sud.
• Santuari d'Arantzazu. Escultures impressionants en pedra dels apòstols d'Oteiza i frescos de Basterretxea. Dos grans artistes. -Getaria. Típic poble pescador. Port molt bonic, amb els vaixells arrantzales, de arrastre, d'altura. Fer la carretera de la costa cantàbrica des de Donostia i arribar també al primer poble de Biscaia, igualment molt pescador, Ondarroa. A Getaria, zona portuària, hi ha molt bons restaurants de peix, especialment el senzill Txoko, al port, i el gran Elkano, a ciutat. Peixos acabats de pescar a la brasa, en tots dos cassos.
• Tolosa. Antiga capital. Gran escultura d'Oteiza a la plaça de l'Ajuntament. Restaurant Casa Julian, el millor txuletón del món i uns pebrots molt especials, únics; tothom els intenta de copiar, però ningú ho aconsegueix. Jo sé com fer-ho però m'enduc el secret a cal notari. S'ha de tastar el seu còctel de vermut. Cal reservar. Només obre els migdies. Pastisseria i museu del xocolata Gorrotxategi (plaza Zarra, 7), fan els celebèrrims tejas i cigarrillos.
• Oiartzun i Lesaka. Carretera serpentejant d'un poble a l'altre, i tots dos pobles, a la muga del Baztan. A Lesaka cal anar al restaurant El Kasino i encarregar la seva famosa truita aproximadament a la paisana però molt més, quan es fa la reserva. A Oiartzun, el gran Zuberoa, dues Michelin, dels germans Arbelaitz. Caserio del XV i al meu entendre un dels number one.