Vivim en un món cada cop més digital. Per demostrar-ho, repassem algunes xifres: hi ha 7.300 milions d'usuaris mòbils; 3.600 milions d'internautes i 2.300 milions d'usuaris de xarxes socials; i són dades que aniran a l'alça de manera exponencial d'aquí al 2020, un any clau.
La pròxima dècada és important perquè serà quan, segons els experts, la frontera entre la vida digital i la real pot ser realment difosa. Serà quan les generacions que avui són adolescents – o estan en els últims anys d'aquesta etapa- entraran al mercat laboral amb uns hàbits de consum i estil de vida totalment oposat al segment més sènior de la societat actual. Què passarà, llavors?
D'entrada, com ja estem començant a notar, tindrem entorns més col·laboratius on les relacions, la cooperació i l'intercanvi seran vitals. I si el Big Data ja té un paper important, el 2020 encara serà més destacat. Una realitat que es veurà enfortida pel fet que el 70% de la població viurà en ciutats en només tres anys, un entorn amb una capacitat de generació de dades enorme.
Tota aquesta reflexió és la que introdueix el llibre Smart cities (LID Editorial, 2017) de Marieta del Rivero, amb experiència laboral en empreses de la talla d'Amena, Nokia i Telefónica. En el seu assaig, mostra com afecta la creixent digitalització dels fluxos d'informació en l'economia digital i de quina manera es pot millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans a través de les ciutats intel·ligents.
Àmbits d'aplicació
Hi ha sis sectors des dels quals les smart cities poden actuar per potenciar i treure rèdit del context:
eGovern. L'administració dels ens públics ha de connectar digitalment els ciutadans amb eines accessibles per fer-los participar en la vida local. Tal com afirma Rivero, a Espanya són cada cop més les ciutats que han iniciat el procés de transformació digital per impulsar la interacció de les persones a escala informativa, de gestió i de participació.
Mobilitat intel·ligent. Facilitar la comunicació dins d'una urbs i amb els municipis del voltant és important per impulsar el teixit econòmic. Els serveis d'informació en temps real o de compartició de vehicles són les tendències més clares.
Seguretat intel·ligent. Tant les ciutats com els ciutadans són protagonistes en l'economia de les dades. Així, resoldre un crim o preveure'l per evitar-lo és possible.
Salut. Les tecnologies de monitorització de la salut a domicili podrien estalviar 3.000 milions de dòlars anuals, segons l'estudi de la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization que esmenta l'autora. De retruc, es reduiria el temps d'estada als centres i les consultes als centres d'atenció primària.
Sostenibilitat. Gestionar de manera adequada les fonts d'energia és un dels grans reptes de les ciutats intel·ligents.
eTurisme. Tal com afirma Del Rivero, la revolució digital ha fet que aquest sector passi d'estar dirigit per l'oferta a estar controlada per la demanda.
 |
Autor: Marieta del Rivero |
|
|
|