L'economista de referència de l'era de José Luis Rodríguez Zapatero, David Taguas, convida als lectors a descobrir quins són els "quatre casaments i un funeral" que la societat espanyola ha tingut en les últimes dècades. El funeral, el de l'economia, morta a mans de la crisi. Però, i les bodes? Les de l'estat espanyol amb la despesa pública, el consum, el poder adquisitiu i el crèdit. L'autor de Cuatro bodas y un funeral (Deusto, 2014), mort aquesta setmana, analitza amb el seu últim llibre la situació econòmica i explica com aquests quatre elements van ser l'origen d'un episodi de recessió que sembla no tenir final.
Per revertir-lo, l'expert dibuixa un full de ruta que passa per reduir la despesa pública en cinc punts, baixar els impostos a les famílies i les empreses, reformar l'Administració i les empreses públiques, i impulsar polítiques que incrementin la competitivitat. Això sí, tenint molt clar que res de tot això és possible sense l'ajuda de la Unió Europea.
La crisi en xifres
Des del 2007, s'han destruït més de 3.500 llocs de treball i l'atur ha augmentat més de 4 milions de persones. El deute públic ha passat de ser del 36,3% al 93,4% del PIB. El passat mes de setembre això representava un total de 954.863 milions d'euros, però les previsions no són favorables i s'espera que la xifra continuï creixent a un ritme anual del 14,3%. D'arribar a assolir el 100% del PIB, el triple respecte l'inici de la crisi, l'única visió de futur és estancament.
Per això, l'economista desmenteix en el llibre que la macroeconomia vagi bé, ja que en els últims anys el deute ha crescut 10.800 milions d'euros al mes. Una situació que les institucions públiques insisteixen en afirmar. En canvi, assegura que el sector privat i les famílies sí han fet els deures i han ajustat els seus compts. Ho exemplifica amb els costos laborals, els quals creixent molt per sota del ritme que ho fa la productivitat.
Aprimar les administracions públiques
Taguas considera d'extrema urgència el fer una reforma de les administracions. Començant, sobretot, per reduir el nombre d'empleats públics fins a tenir una xifra que l'Estat es pugui permetre pagar. De fet, assenyala que des de l'inici de la crisi el sector públic ha crescut 10 punts respecte el PIB, i tot per no voler rebutjar als privilegis de la classe política i assumir les conseqüències que suposaria aquesta reforma.
Tot això es relaciona directament amb la situacio tan crític de la despesa pública. I en aquest sentit també carrega part de la responsabilitat en la societat, la qual considera que invertir en el sector públic genera llocs de treballs i millora els serveis. Pel que els ciutadans, al final, són poc crítics amb les polítiques dels estats i no veuen que això s'acaba convertint en dèficit i origina conseqüències dures en un futur, com les que es viuen avui dia.
Baixar o no baixar els impostos?
Un dels resultats de l'enorme gruix del sector públic està en la crescuda dels impostos. Tot i això, l'autor no veu possible la disminució que l'estat espanyol realment necessitaria per a poder sortir d'aquest context si no es planteja un canvi en el pla de consolidació fiscal basat en la reducció de la despesa no productiva.
Un exemple és la reforma de les pensions o la pujada de l'IVA. Malgrat ser una mesura impopular, la societat ha de comprendre que és un benefici de futur. I les mesures hauran de ser també criticades per a poder dissenyar un pla de sostenibilitat.
Pensar en el creixement potencial
Saber quan es podrà tornar a un nivell d'atur raonable és difícil de predir. No obstant això, sí es pot pensar una millora, i això passa per pensar en el creixement potencial i per acceptar que en algun moment hem de deixar de guanyar alguna cosa. Per començar, els empreses han de substituir els contractes temporals pels indefinits. Així, els empleats guanyarien confiança i patirien menys per l'estabilitat laboral i familiar. Aquesta ha de ser la filosofia, pensar a on es pot arribar si tothom està disposat a cedir.
De la mà amb Europa
Sortir de la zona euro no és una solució. Taguas respon una de les demandes més escoltades per part dels més crítics amb les polítiques europees demanant-los que siguin conscient dels costos econòmics que suposaria per a Espanya marxar. I no només econòmics, sinó que també socials, començant per un empobriment important en comparació amb la resta del continent.
VIAempresa sorteja un llibre d'empresa entre els seus subscriptors. Aquesta setmana, Dany Hernández s'emporta Cuatro bodas y un funeral (Deusto, 2014). Enhorabona i gràcies per participar!