Hem parlat diverses vegades dels secrets que amaga la gestió empresarial, el bon lideratge i la direcció, però mai de normes o lleis. Hi ha una diferència essencial entre secret i llei, la demostra Staurt Wyatt al llibre Las leyes secretes de los directivos (Edicions B, 2011). El secret, segons diu, és una "explicació subjacent que no és coneguda o observada pels altres. Mètode o fórmula en la qual es basa l'èxit"; la llei, una "regla o norma de conducta que és instintiva o espontània [...] que descriu un fenomen". El primer suposa dibuixar una estratègia; mentre que el segon pot generar un mimetisme que només deixi mals hàbits.
Wyatt descriu un total de 40 lleis que són molt recorrents de veure en un professional quan adquireix el rol de cap. Però que es repeteixin constantment i que no tenen perquè ser bones. Les enumera una a una, amb exemples, arguments a favor i en contra i possibles solucions. Per això, aquest llibre es pot convertir en un manual bàsic per llegir i rellegir amb el temps per tal de corregir tendències equivacades.
VIAempresa es queda amb tres lleis bàsiques, però cal llegir les 40 per ser conscient de les dificultats que suposa el lideratge.
Dirigir vs. guiar
En parla la llei número 1, la que remarca que "les persones no toleren que les dirigeixin, però estan encantades que les guiïn". Amb aquesta afirmació, l'autor vol demostrar que un empleat –conscient del seu paper en la jerarquia- aprèn a tolerar les ordres dels seus caps, però això no significa que hi estigui d'acord ni que li doni suport.
El seu consell és que el cap canviï les ordres pels consells, perquè són més fàcils de pair i s'entenen com una manera de guiar el creixement professional dels membres del seu equip. També subratlla que s'aprèn a liderar amb el temps, perquè són els comentaris, els matisos i les petites discussions amb la resta de companys els que ensenyen al cap a dirigir amb seny.
Els diners no importen més que l'elogi
És innegable que tenir un bon sou és un dels arguments per escollir una feina, però no la més important. La tasca que s'ha de fer cada dia ha de ser gratificant per al treballador, però l'empresa també ha de saber reconèixer l'esforç que fa cada dia.
És a dir, segons Wyatt de la mateixa manera que una persona rica tendeix a voler cada cop més diners; un empleat que rep elogis per la feina ben feta, també en voldrà més i ho donarà tot per millorar la seva eficiència. No és qüestió de forçar-lo amb afalacs falsos, sinó tenir la capacitat de veure l'energia i atenció que aquesta persona dedica diàriament a l'empresa.
Molts directius no volen ser el cap
És l'última de les 40 lleis i Wyatt diu que té més a veure amb la personalitat que amb el lideratge o la direcció. De fet, defensa aquelles persones que prefereixen no assumir responsabilitats que saben que no poden o que, senzillament, no volen. I dóna a entendre que és un acte de valentia el fet de reconèixer-ho en comptes d'assumir-ho i fer anar malament tot l'equip.
 | Autor: Stuart Wyatt |
|
| |