El cinema, l'invent d'un religiós espanyol

El pare Mariano Díez va oferir les claus per construir una màquina per posar en moviment la fotografia anys abans que els Lumière fessin les primeres projeccions

Mariano Díez Tobar pot ser l'inventor del cinema
Mariano Díez Tobar pot ser l'inventor del cinema

Un 28 de desembre del 2015, el món del cinema s'engalanava per celebrar el 120 aniversari de la indústria. Aquell mateix dia del 1895, els germans Lumière reunien a 35 espectadors al Saló Indi del Gran Cafè de París que no sabien gaire què anaven a veure. De cop, a la pantalla que governava l'habitació van aparèixer diferents treballadors d'una fàbrica. Una escena simpàtica que va sorprendre els assistents, ja que per primera vegada veien imatges gravades en moviment. Una sorpresa que es va transformar en pànic amb la projecció de la pel·lícula L'arribada del tren, en el que un ferrocarril avançava a tota velocitat cap a la pantalla, fins al punt que els espectadors van córrer cap a la sortida de la sala, pensant que serien envestits per la màquina. Aquesta cita història marcaria el moment de la invenció del cinema, si no fos perquè el famós cinematògraf dels Lumière l'havia creat sis anys abans el pare Paül, Mariano Díez Tobar.

Més info: "El client paga i seu a veure la pel·lícula, però vol una experiència"

Tal com recull el director de cinema i un dels reivindicadors de la figura del religiós, Rodrigo Cortés, el pare Mariano Díez va saltar totes les etapes formatives. Encara sent un adolescent va destacar com a seminarista a Madrid pels seus coneixements en física i matemàtiques i, poc després, arribaria al col·legi de Murguía, a Àlaba, on combinaria el compliment dels seus vots religiosos amb la divulgació científica, sent una figura respectada i consultada per la universitat de l'època.

La història de com el pare Mariano Díez va inventar el cinema ens remunta al 1889. Aquell any, l'eclesiàstic va oferir un de tants seminaris en què exposava els seus coneixements científics i mostrava alguns dels seus invents. En concret, la seva xerrada es titulava El cinematògraf: descripció de l'aparell pel qual les imatges de les persones, com la resta de coses que existeixen en l'acte, o que no existeixen, apareixen en viu i com si fossin la realitat, amb els seus colors, moviments, etc,. davant la nostra vista.

En aquesta ponència, el pare Mariano oferia a qui volgués escoltar la solució al gran problema que s'estaven trobant tots els inventors que treballaven en la fabricació d'aquell mateix aparell: la creació del moviment. L'eclesiàstic explicava com la clau era no oferir un moviment continu entre les fotografies, sinó introduir intermitències entre cadascuna d'elles per aconseguir que en l'espectador es formés aquesta il·lusió de moviment.

Desinterès comercial

Si aquella xerrada no va quedar-se en pura anècdota, és perquè en la sala hi havia l'enginyer francès A. Flamereau, el representant a Espanya dels germans Lumière. De fet, hi ha constància d'una reunió entre el pare Mariano i Flamereau a Bilbao, en la que l'eclesiàstic hauria detallat les qüestions tècniques de l'invent. Tan bon punt va sortir de la reunió, Flamereau va encarregar la construcció de la màquina a França. L'origen de "l'invent" que anys més tard consolidaria als Lumière com a inventors del cinema.

La gran pregunta d'aquesta història és per què el pare Mariano va cedir amb tanta facilitat un invent que ell mateix sabia que enriquiria a qualsevol que el comercialitzés. La resposta és tan simple com el pur desinterès comercial del personatge. La revista barcelonesa El mundo científico explicava, a finals dels 90 del segle XIX, que al final de les seves conferències, l'eclesiàstic autoritzava "amb absolut desinterès a qualsevol dels assistents perquè porti a la pràctica qualsevol de les idees o conceptes que trobi nous en les seves xerrades".

Els Lumière van aprofitar-se de l'altruisme emprenedor del pare Mariano, però van tenir el detall de reconèixer la seva figura convidant-lo a la primera projecció cinematogràfica que se celebraria a Madrid el mateix 1895. Una invitació que Mariano va declinar. La seva no era una vida de cinema.

Avui et destaquem
Comentaris