El car 'hobbie' de la fotografia

La distància focal i la lluminositat marquen el preu dels objectius més preuats, que comencen per 1.600 euros i es poden enfilar fins els 2 milions

Un bon lladre sempre ha d'estar al cas de quins objectes són els més valorats del mercat i, per això, no és d'estranyar que entre els articles més furtats als turistes de qualsevol ciutat sempre es trobin les càmeres fotogràfiques. La raó és simple, ja que, al contrari del que pot passar amb un rellotge o un mòbil, una càmera i un objectiu en bon estat mantenen al mercat de segona mà un preu molt similar a l'original. I no són precisament barats, menys encara si el propietari ha passat de la curiositat a la passió per la fotografia. Per què és tan car el hobbie de la fotografia?

El procés es repeteix. Un familiar benintencionat li regala a la nostra víctima amb neguits artístics un kit fotogràfic bàsic, de no més de 500 euros. Al cap d'uns mesos de provar la màquina descobreix que, el que abans eren imatges perfectes, en realitat estan plenes d'aberracions, com objectes en moviment, desenfocats no intencionats, marges enfosquits,... És llavors quan l'afectat entra en l'apassionant món dels objectius fotogràfics i, com tot just està començant, es conforma amb una focal fixa de retrats que –oh sorpresa- frega els 800 euros i ja supera amb escreix la inversió que va fer el familiar.

Poc temps després, però, voldrà reproduir la qualitat d'imatge dels seus retrats en altres escenaris, i la víctima d'aquest reportatge buscarà les mateixes prestacions del seu objectiu en una lent polivalent. I aquí és quan la cosa se'n va de mare. El simple fet de poder moure l'objectiu per arribar una mica més lluny en la captura d'imatges – fer zoom- apuja el llistó de preus per sobre dels 1.600. I des d'aquí, fins allà on estiguem disposats a pagar.

La marca de fotografia Leica té l'honor d'haver fabricat l'objectiu més car de la història: 2 milions d'euros

La mítica marca de fotografia Leica té l'honor d'haver fabricat l'objectiu més preuat de la història. El xeic qatarià, Mohammed Al-Thani, va invertir gairebé 2 milions d'euros en una focal de 1.600 mil·límetres i apertura de diafragma –atents a aquest concepte- f/5.6. Com la cosa li quedava curta, aquest trasto de 59,8 quilos incorporava un convertidor per arribar a enfocar fins als 3.200 mm.

El teleobjectiu de 2 milions de dòlars de Leica

El teleobjectiu de 2 milions de dòlars de Leica

En el món terrenal, Canon va marcar paquet en el sector amb la construcció del seu objectiu de 1.200 mm f/5.6, conegut també com La Mare de tots els Teleobjectius. Un aparell que la marca fabrica per encàrrec pel mòdic preu de 120.000 euros.

I si aterrem en el que qualsevol de nosaltres podria comprar a Amazon amb uns estalvis generosos, el sostre el marca el Sigma 200-500 mm f/2.8, més conegut com El Monstre Verd, que es ven a un mòdic preu de 25.999 dòlars.

Lents a dojo

Per entendre per què els objectius fotogràfics són tan cars només caldria agafar un d'aquests monstres i obrir-lo per la meitat. El que veuríem seria una filera de lents fetes amb un sistema encara avui artesanal que s'alineen un rere l'altre per filtrar la llum que arriba a l'objectiu perquè entri amb la màxima nitidesa al sensor.

Més enllà dels materials utilitzats per la construcció de l'objectiu i els sistemes electrònics que faciliten qüestions com l'enfocament i l'estabilitat, el que marca el preu de les lents són els cognoms numèrics que acompanyen les marques.

En el món dels teleobjectius els preus oscil·len entre els 800 euros i els 23.600 euros 

El primer, expressat en mil·límetres, es refereix a la distància focal de l'objectiu. Com més gran és el número, podrem fotografiar objectes a major distància. A canvi, la lent necessita un major entramat de miralls per tal que la llum que arriba a la pupil·la –l'últim vidre- permeti obtenir una imatge perfecta.

El segon, precedit per una "f", és l'apertura de diafragma, que, resumint molt, és el forat pel qual acaba entrant la llum. En aquest cas, com més petit és el número, més llum és capaç de captar l'objectiu, i aquesta és la clau de tota bona fotografia.

El més cridaner d'un objectiu com El Monstre Verd és que, malgrat tot l'entramat de vidres que té al seu interior, que redueixen pas a pas la llum que entra al sensor, és capaç d'oferir una inversemblant apertura de diafragma de 2.8 en qualsevol distància focal. Un atribut més propi d'objectius amb zooms més discrets i manejables.

En definitiva, si està pensant de viatjar amb la seva càmera, faci com Al-Thani: carregui un objectiu el més pesat possible, que acabi amb els impulsos dels lladres més avesats.

Més informació
El dia que Kodak va morir
ExoLens converteix l'iPhone en una càmera professional
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Serafi Bandarra i Grataconys Fa 1 mes
molta gent es compra una reflex,com mes grossa millor,momes per "fardar",sensa tindre ni punyetera idea de com va,tiran sempre en automàtic.

El més llegit