Que les pel·lícules d'animació de Pixar no són només per a nens és prou clar; però que poden esdevenir una bona lliçó per a emprenedors i professionals, encara hi ha qui ho dubta. Si Monstres SA no va ser suficient per a demostrar-ho, aquesta vegada parlem d'una pel·lícula idònia per a emprenedors i perquè els becaris no perdin la fe,Ratatouille (Brad Bird, 2007).
Tothom pot cuinar (o emprendre)
El boig que s'atreveix a trencar tots els esquemes és Rémy, una rata que, per les dificultats del moment, es veu en l'obligació d'allunyar-se de casa i de la família. No ho fa del tot contrariat, ja que adora la cuina i en el seu entorn ningú és capaç de comprendre que l'alimentació és un art, a banda d'una necessitat bàsica per a sobreviure.
L'aventura comença quan Rémy s'adona que ha estat tota la vida vivint a París, la ciutat dels millors xefs i la cuina gurmet. Es deixa guiar per Auguste Gusteau, un cuiner recentment mort i que se li apareix en el seu subconscient i el porta al seu restaurant, el qual ha perdut dues estrelles Michelin en els últims anys.
Allà coneix les receptes de Gusteau, l'equip que elabora diàriament els plats que es serveixen al local i descobreix que la frase de "qualsevol pot cuinar". Només calen els ingredients i la inspiració adequats per fer un plat exquisit. I una petita rata ho demostra; igual que el més jove pot convertir-se en el millor emprenedor de Silicon Valley si desenvolupa una bona idea en el moment adequat.
Aquesta lliçó pretén demostrar que no hi ha límits, sinó que cal actitud, perseverança i atreviment. Equivocar-se és inherent al creixement, però no ho és tenir por i no llençar-se a experimentar i provar sort.
Començar des de baix: el becari
Òbviament, una rata tota sola no pot fer el gran pas de convertir-se en xef. Primer, perquè és un animal repudiat en una cuina; segon, perquè cal pujar graó a graó l'escala fins a assolir l'èxit.
En Lingüini és la seva marioneta. I diem marioneta perquè ell és un jove que arriba al restaurant d'Auguste Gusteau com el noi de 'les escombraries' sense ni un mínim coneixement sobre cuina. Rémy aprèn a guiar-lo i així Lingüini es converteix en un bon cuiner.
Però tot això segueix uns passos. Tots dos comencen treballant en el càrrec més baix i van ascendint de mica en mica i sota l'atenta mirada de la seva mentora, la Colette –una cuinera molt exigent, ja que ha hagut de fer front als reptes d'un sector totalment dominat per homes.
Seguir els instints per emprendre
En un món canviant com aquest, atrevir-se comporta certs riscos, però com no fer cas als instints personals quan un s'adona que és bo? Aquest és el dilema que té Rémy. Sap que té un do pels fogons, pel que trenca tots els esquemes i s'oposa als consells del seu pare –qui li desaconsella entrar el món dels humans per por a ser exterminat com el que és, una rata- i emprèn el seu camí fins a arribar a obrir el seu propi restaurant.
Les crítiques, un bon senyal
Un altre personatge clau en l'ascens professional de Rémy, amb el suport de Lingüini, és el crític gastronòmic Anton Ego. Ell va ser l'autor de la crítica que va fer que Auguste Gusteau perdés una estrella, pel que quan llegeix les bones crítiques que reben els nous plats del restaurant, no ho dubta ni un moment en presentar-s'hi.
Tot l'equip està expectant i alhora atemorits. Ego té la capacitat de portar-los o al cim o a la ruïna. Aquest poder d'influència demostra que els mitjans de comunicació són el millor aliat i en paral·lel el pitjor enemic. Cal cuidar la imatge i fer bé la feina, perquè la repercussió mediàtica pot ser el trampolí definitiu i el que marqui la diferència amb la competència.
Reinventar la tradició
Com bé diu el títol del film, és un simple plat de ratatouille –clàssic àpat entre les famílies franceses que vivien al camp- el que marca la diferència. La lliçó que això ens dóna és que la novetat no ho és tot, a vegades cal repensar el que ja tenim al mercat per aportar innovació al mercat.