Ja fa prop d'una dècada que els francesos Pierre Laval i Christian Dardot, fundadors del grup d'investigació Question Marx i dos dels grans experts en el pensador de Trèveris, van fer la seva reflexió al voltant de La nova raó del món, un assaig que explora la genealogia, la implantació i la victòria del que consideren més enllà d'una ideologia, una racionalitat rectora: el neoliberalisme. En una tesi que han recollit autores com la professora de Berkeley Wendy Brown, els francesos llegeixen al nucli de la racionalitat contemporània una mateixa font, que "fa de la competència la norma universal dels comportaments, sense deixar intacta cap esfera de l'existència humana".
Una fi de la història com la que pot suggerir una lectura d'aquesta tesi, però, és – com totes – qüestionable, i en dona bona compta la multiplicitat de ja no solucions, sinó problematitzacions del ser social i les seves condicions que encara avui estan al nucli de discussions i conflictes a tots els nivells. El recull d'assaigs Razones Públicas (Ariel, 2021), editat pels professors Íñigo González Ricoy i Jahel Queralt, ofereix, amb pretensions divulgatives i un estil dinàmic – "han tingut temps per escriure una carta més curta", recorden – una primera mirada, i un camí d'aprofundiment, a moltes d'aquestes tendències, problematitzacions i escoles filosòfiques, econòmiques i polítiques contemporànies.
El recopilatori s'articula al voltant de quatre grans eixos conceptuals. En primer lloc, el capítol Teoríes Polítiques visita algunes de les tendències de pensament que han marcat la modernitat. Des del liberalisme al nacionalisme, passant pel marxisme, el feminisme o la teoria republicana, Razones Públicas ofereix, amb diferents graus d'anàlisi i descripció, una porta d'entrada en escoles i narratives de la mà de firmes rellevants de l'acadèmia espanyola i hispana com Eduardo Rivera López, professor-investigador a la portenya Torcuato di Tella; o Silvina Álvarez, professora de filosofia del Dret de la UAM que ha passat per les aules de la UPF, Oxford o Sussex.
L'exploració de la Justícia i els drets gira al voltant de qüestions com la redistribució o la centralitat dels DDHH en les anàlisis polítiques i filosòfiques – amb un especialment interessant capítol dedicat a la Justícia Global, que planteja qüestions com l'eurocentrisme del concepte, la manca d'agència del que podria ser el seu subjecte polític "els més necessitats", o la prevalença de l'Estat Nació com a òrgan primer de la justícia. Abans, però, Razones Públicas entra al seu espai més descriptiu amb el capítol dedicat a Estat i Institucions, en què es discuteix des de l'Estat de Dret al desenvolupament del concepte de Democràcia, les seves variants en diferents escoles de pensament i el seu abast. L'obra tanca amb un apartat dedicat a Qüestions Pràctiques, en què el seu discurs aterra i la discussió en qüestions més immediatament materials, com el medi ambient, les polítiques socials, l'assistència sanitària o els drets dels animals.
El valor de la genealogia
Algunes de les aportacions més valuoses de Razones Públicas, un recopilatori assagístic i divulgatiu en si prou operatiu per al seu propòsit, són aquelles que van més enllà de la descripció i ofereixen perspectives complexes, sovint conflictives, de les tendències que exposen – sovint concentrades en el primer apartat, el dedicat a la teoria política. Algunes de les apreciacions, i de les portes que aquestes obren un cop llegit l'assaig en qüestió a l'hora d'aprofundir en aquests temes.
Especialment interessant és l'aportació del professor de la Universitat de Barcelona Félix Ovejero al voltant del marxisme, amb referències bibliogràfiques de gran valor que sovint no ocupen les primeres línies de l'acadèmia, ni dins la mateixa escola ni quan se'n parla – com és el cas de les cites a Erik Olin Wright i la seva perspectiva relacional en la formació de la classe com a subjecte. Es pot atribuir al text cert conflicte a l'hora d'analitzar l'obra de Marx envers els plantejaments dels seus seguidors – tot i que, molt intel·ligentment, separa els plantejaments marxians d'alguns dels postulats més difícilment fonamentables d'una tradició marxista de vegades barroera. Crida l'atenció, en aquest sentit, la decisió de no servir-se del Capital, obra que alguns consideren únic representant dels postulats del Marx madur i amb una alta càrrega filosòfica, com constaten autors com Fernández Líria o Martínez Marzoa.
Similarment valuoses són les aportacions al voltant del Republicanisme que ofereix el professor de la UCM Andrés de Francisco, amb un debat viu amb diverses formes d'entendre la teoria republicana que prescindeixen d'alguns dels postulats de més "radicalitat psicológico-moral de l'ètica antiga", tot valorant la crítica de Gourevitch al republicanisme de lliure mercat del segle XIX. Amb una igualment profunda llista de referències bibliogràfiques, sovint contradictòries, sovint debatudes, l'apartat dedicat al feminisme que signen les professores Cristina Sánchez i Silvina Álvarez, que fa una detallada història de les onades del moviment i els seus plantejaments. La valoració de la crítica feminisme a l'universalisme substitutori de la il·lustració, acompanyada d'una dissecció dels debats que ocupen l'acadèmia i el moviment des dels seus orígens fins a l'actualitat, serveixen com a eina per comprendre el seu abast i la seva necessitat.