Un any té 8.736 hores. D'aquest total, quantes hores es destinen única i exclusivament a treballar? Segons el rànquing mundial elaborat el 2012 per l'OCDE, el líder és Mèxic amb una mitjana de 2.226 hores/any treballades. El segueix Corea del sud -2.163 hores-, Grècia -2.034 hores - i Xile -2.029 hores. Cap altre país supera les 2.000 hores. Tampoc Espanya, on la mitja es situa en les 1.666 hores anuals. Això significa que entre un 15% i un 25% de la vida es dedica a treballar.
Massa, assegura Fergus O'Connell, autor del llibre El poder de hacer menos (Ediciones Urano, 2014), qui reclama un major egocentrisme per parar atenció a pilars fonamentals com la família, els amics, les aficions, les ambicions i els somnis. Si es fa, treballar menys por ser equivalent a rendir més. I, per aconseguir-ho, O'Connell dóna uns quants consells.
Mai es pot fer tot
Ni a casa, ni a la feina, no hi ha temps per fer tot el que un es planteja deixar enllestit al final del dia. En arribar al lloc de treball, cal fer una llista amb totes les tasques que haurien de realitzar-se, de més a menys important. D'aquesta manera, es comença pel que urgeix més i es deixa pel final allò que pot ser més banal. Si no s'aconsegueix complir amb tota la llista al final de la jornada, es pot acabar l'endemà.
Una segona tècnica per aprendre a no fer-ho tot consisteix en, durant mig dia, rebutjar tot allò que els altres demanen que un faci. És feina extra, pel que un no és un signe de sensatesa i coherència, no d'egoisme.
Reaccionar davant allò inesperat
Quan passa alguna cosa que interromp la rutina i afegeix una càrrega addicional de treball, però és esporàdic, no hi ha més remei que acatar l'imprevist. No obstant això, si es tracta d'un professional que passa una part de la seva jornada laboral atenent i responent conflictes inesperats, hi ha una estratègia per planejar-los i no enrederir res.
Es fa a partir d'un recompte de les hores que s'inverteixen cada dia en aquesta feina extra. Es sumen per tenir el total de la setmana i es divideixen entre els cinc dies laborals. Tan si són dues com quatre hores diàries, la llista de coses a fer al dia ha d'incloure aquest marge de temps per resoldre el fet inesperat.
Cadascú treballa de manera diferent
Un és més bo amb números, l'altre gestionant la paperassa i un altre, segurament, en atendre els clients. Les habilitats personals s'han de potenciar i la feina s'ha de repartir en funció del que es fa millor.
Si un professional considera que se li ha encomanat un treball que no farà bé, que per temps no pot o que escolliria un altre moment i mètode per fer-ho, ho ha dir.
Sentiment de culpa
La sensació sorgirà, és una realitat molt clara. I, de la mateixa manera que s'aprèn a dir no, a rebutjar feines i a planificar, cal també aprendre a superar les emocions negatives.
Comparar la culpa amb l'alleugeriment al saber que s'ha arribat al final de la jornada laboral sense estrès, és una bona solució.
 | Autor: Fergus O'Connell |
|
VIAempresa sorteja cada setmana un llibre entre els seus subscriptors. Entra, participa i emporta't aquest llibre. | |