CA | ES

L’últim stop del telegrama

França tanca el seu servei de telegrafia mentre a Espanya, Correus el manté malgrat la seva irrellevància

El telegrama és un mitjà de comunicació a la baixa encara viu a Espanya El telegrama és un mitjà de comunicació a la baixa encara viu a Espanya

"Stop et fin". Amb aquestes paraules Orange enterrava el servei d'enviament de telegrames a França. Una història de 139 anys tancada amb la paraula més icònica d'aquest element de comunicació. L'emissor d'aquest últim missatge va ser Christophe Ndi, un empleat de la companyia que aprofitava l'oportunitat per anunciar "el tancament d'una pàgina de la història de les telecomunicacions en favor de les noves tecnologies". Una descripció fidel a la realitat. Una tecnologia que, encara que sembli mentida, segueix molt viva al Regne d'Espanya.

telegrama orange

El passat mes d'abril tan sols es van registrar 1.400 telegrames a tot el país. La influència de l'aparició dels serveis de missatgeria digitals i gratuïts, com Whatssap, Messenger o Telegram en la condemna del sistema telegràfic a la irrellevància es demostra amb el fet que, encara el 2005, els francesos s'enviaven més de 900.000 missatges telegrafiats a l'any.

France Telecom va portar la telegrafia a França el 1879, però el primer telègraf s'havia patentat molts anys abans, el 1837. L'encarregat d'escriure el primer missatge a llarga distància va ser Samuel B. Morse, que el 24 de maig de 1844 va enviar un text de 19 lletres des de Washington a Baltimore, on es trobava el seu ajudant, Albert Vail.

"What hath God wrought." Una cita bíblica que fa referència a les creacions divines. En aquest cas era Morse, i no pas Déu, qui havia inaugurat un servei i un codi comunicatiu que resultarien essencials en els següents anys, primer a escala comercial i després durant la Guerra de Secessió dels Estats Units. Els combatents del nord van explotar les possibilitats comunicatives que oferia el sistema i van omplir el territori amb més de 15.000 milles de cable, principalment d'ús militar, enviant uns 6,5 milions de missatges durant els quatre anys de conflicte.

El servei es va mantenir rellevant fins a finals de segle, amb fites com el primer telegrama transatlàntic que el 1858 es van enviar la reina Victòria d'Anglaterra i el president dels Estats Units, James Buchanan. Un missatge que va trigar 17 hores i 40 minuts en creuar l'Atlàntic.

El desenvolupament d'innovacions com la telefonia i la ràdio van superar les prestacions del telegrama i, des de l'última dècada del segle XIX, el sistema va jugar un paper rellevant en els conflictes bèl·lics, però va convertir-se en un element de comunicació menor entre la població.

Un sistema vigent a Espanya

Western Union va anunciar el tancament del més gran servei de telegrafia dels Estats Units el 2006. En els anys següents, les empreses de telecomunicacions d'arreu del món van seguir el seu exemple, fins a arribar al darrer cas a França. A Espanya, però, Correus ja ha anunciat que no té intenció d'acabar amb els telegrames.

De fet, Espanya va ser un dels països pioners en la implantació del sistema. L'encarregada d'inaugurar-lo va ser la reina Isabel II, que va enviar el seu discurs d'inauguració de les Corts de Madrid a Irun. A finals del segle XIX, el país comptava amb més de 32.000 quilòmetres de línies, i encara el 1975 s'enviaven més de 20 milions de telegrames al país. En l'últim recompte, del 2012, la xifra havia caigut fins al milió i mig.

Malgrat la seva pràctica desaparició, Correus assegurava a Europa Prees que "el telegrama està viu a Espanya". Stop et fin.

Més informació
Minitel: Internet abans d’Internet
Avui et destaquem
El més llegit