Clos d'Agon és un celler mític a Catalunya. Potser perquè l'assessor tècnic és PeterSisseck, el danès responsable entre d'altres vins del Pingus, el vi més car i mític d'Espanya, juntament amb els Vega Sicilia, i a un nivell de preu similar al prioratí L'Ermita, d'Álvaro Palacios.
Però la seva mítica també li ve del fet de ser un celler del que durant anys va costar trobar-ne ampolles a Catalunya: es venia gairebé tot a l'estranger -un cas similar al dels vins de Jean Leon-. Aquesta vocacióinternacional li ve del fet que va ser fundat per un matrimoni franco-belga i que posteriorment va passar a mans d'un grup de propietaris suïssos, molt ben connectats amb els mercats internacionals. Per això des de l'inici, aquest vins van anar destinats majoritàriament a l'exportació i encara ara hi van destinades 3/4 parts de la producció. També el fet que Rober Parker puntués el Clos d'Agon blanc 2006 com a millorviblanc de l'Estat espanyol ha anat creant aquest prestigi.
Bé, el fet és que és un vi elaborat a Calonge (Baix Empordà), a la finca Mas d'en Gil, encara ara presidida per la masia tradicional, al costat del nou celler construït el 2002.
L'elecció de les varietats de raïm, totes franceses: les blanques viognier, marsanne i roussane i les negres sirà, cabernet franc, merlot, cabernet sauvignon i petit verdot; lògicament ve de l'origen dels propietaris. Però també és cert que els prestigiosos Pierre Galet i André Crespy, catedràtics de la Universitat de Montpeller, van fer un estudi climàtic i dels sòls, i els van trobar adients, cosa que la qualitat dels vins elaborats han anat confirmant al llarg dels anys. L'ús d'aquestes varietats, alguna de les quals no està admesa per la DO Empordà, és el motiu pel qual durant anys el vins de Clos d'Agon es comercialitzaven com a vins de taula, sense DO, tot i que més recentment ja s'elaboren emparats per la DO Catalunya.
Aquest blanc del 2012 ha estat elaborat amb un cupatge del 40% de roussane, 40% de viognier i 20% de marsanne. Aproximadament un 30% del vi de cadascuna d'aquestes varietats fermenta en bóta de roure francès i s'hi està uns 7 mesos, amb remoguts freqüents, mentre la resta fa el mateix procés amb les mares del vi, però en dipòsit, sense passar per bóta. Segons l'enòleg del celler, MiguelCoronado (Sisseck és un assessor extern que visita el celler uns quants cops l'any) el que es busca amb el treball de tres varietats diferents i també amb diverses elaboracions és "tenir una paleta de matisos àmplia i variada a l'hora de fer el cupatge, per poder obtenir complexitat".
I com és el mite? Doncs com era d'esperar, bo, molt bo. El color és daurat, amb una certa intensitat, com és lògic en un blanc de criança. A les aromes, el millor és que no destaca la fusta, ni el torrat, ni la vainilla i altres espècies procedents de la criança en bóta. El que hi ha és un conjunt harmònic en el qual les aromes s'enllacen les unes amb les altres. Hi ha notes de fruita -pinya tropical, raïm madur- i també matisos d'hidrocarburs, olor d'herba tallada i un lleugeríssim record de xerès, en un conjunt fresc i elegant.
A la boca, té una entrada fresca i punyent, que s'eixampla un cop al paladar, on mostra una bona potència i un tacte dens sense arribar a espès. El final és llarg, molt llarg, elegant, i s'acomiada amb un lleuger toc amarg que desentela el paladar i el prepara per al següent glop.
Ja ho saben els estrangers el que és bo! I nosaltres? Ens deixarem perdre un extracte tan delicat de les vinyes del Baix Empordà?
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi