És disruptiva la paraula disrupció?

Els diccionaris aviat hauran de fer lloc als nous usos del concepte innovació disruptiva

L'últim acte de VIA Empresa va versar sobre disrupció | Àngel Bravo
L'últim acte de VIA Empresa va versar sobre disrupció | Àngel Bravo

Qui no ha sentit parlar de disrupció en els darrers temps? Ja sigui en àmbits del coneixement tan diversos com poden ser la tecnologia, l’economia, l’empresa, l’educació, la psicologia, la sociologia, la medicina i molts d’altres, hem après que la presència del substantiu disrupció o de l’adjectiu disruptiu -iva en qualsevol d’aquests contextos s’associa a un concepte de ruptura o d’interrupció més o menys brusca d’una manera de fer produïda per un canvi accelerat i radical en el desenvolupament de nous processos, productes o serveis innovadors que acaben desplaçant els models preexistents.

El terme disrupció és una forma culta, procedent del llatí disruptio (‘trencament’, ‘fractura’), que fins no fa gaire temps se circumscrivia en català bàsicament a l’àmbit de la física per a designar la descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor.

En anglès, però, aquest llatinisme (disruption) té un significat molt més ampli i s’utilitza amb normalitat en la llengua general amb els sentits de ‘pertorbació’, ‘alteració’ o ‘interrupció’, i ha estat, evidentment, a través de l’anglès que aquests sentits generals del mot s’han estès també a altres llengües i s’han anat adaptant als significats específics dels diversos àmbits. Així, formes com ara disrupció cel·lular, disrupció digital, educació disruptiva o innovació disruptiva són calcs evidents de l’anglès. No ens sonen malament, perquè l’origen del mot és llatí (com corrupció, irrupció, interrupció o erupció, que són formes emparentades), però el cert és que, per la nostra tradició d’ús, resulten formes més aviat opaques per a les persones no especialistes en la matèria corresponent.

Sense tenir en compte l’anglès, en català segurament seria més natural parlar de trencament cel·lular, rupturisme digital (o innovació digital rupturista), educació rupturista (o educació trencadora) i innovació rupturista, respectivament, però el pes de l’anglès és enorme i la traducció directa, quan ja tenim la mateixa paraula, sempre és més ràpida i més fàcil.

La forma innovació rupturista va ser, de fet, la solució que va proposar ja fa uns anys el TERMCAT com a alternativa catalana a l’anglès disruptive innovation, un terme potser aleshores no tan conegut com ara. Els usos mostren, malgrat tot, que innovació disruptiva va guanyant terreny i, encara que innovació rupturista també es documenta (al costat, de vegades, de innovació radical), tot fa pensar que aviat haurem de fer un lloc en els nostres diccionaris a aquests nous usos de disrupció i disruptiu, més enllà de la física. I ves a saber si aviat no ens sonarà la mar de bé també que algú digui, per exemple, que les vagues de controladors aeris han provocat disrupcions en els vols a Barcelona.

Més informació
Cultura àgil per a entorns canviants
Ens cal la ‘learnability’?
No et quedis amb el 'cash flow': flueix amb el flux de caixa
Avui et destaquem
Comentaris