“En vuit anys, els humans assolirem la immortalitat”. Així ho prediu l'exenginyer de Google, RayKurzweil, qui assegura que, a més, per al 2030, “tindrem més neocòrtex, serem més divertits, serem millors en la música, i serem més sexys”. Aquest fet suposaria, definitivament, la proclamació de l’ésser humà en contra de la natura. I sembla que aquest futur, probablement apocalíptic, disposa d’un suport considerable: als Estats Units, on més s’ha avançat en aquesta matèria, un terç de la població voldria ser immortal, segons dades de la UniversitatdeTexas.
Malgrat que, d’entrada, no sembli quelcom de gaire probable -ni possible-, val a dir que els humans no tenim traça per predir el futur. Així i tot, hi ha qui té més punteria que d’altres, com és el cas de Kurzweil: de les 147 prediccions que ha realitzat l’exenginyer, s’han complert un 86%. Però, tot i que la tecnologia avanci de manera exponencial, encara queda per al 2030, i és per aquest motiu qui en comptes de començar la casa per la teulada, intenta assolir la fita d’arribar als 100 anys.
Dos terços de la població mundial morirà de forma prematura a causa d’una malaltia que es podria evitar
“Allò que molta gent creu que condueix a una vida llarga i saludable, no és del tot cert, o és directament fals”, apunta DanBuettner, investigador de NationalGeographic en el documental Viure 100 anys: els secrets de les zones blaves disponible a Netflix. Tant és així que, segons Buettner, dos terços de la població mundial morirà de forma prematura a causa d’una malaltia que es podria evitar.
L’obesitat, la diabetis i la demència, entre d’altres, són força més letals del que es pensava. De fet, a Catalunya, l’esperança de vida és un indicador que ha disminuït des del 2017, igual que a Europa o als Estats Units, on, per primera vegada en un segle, la taxa es troba a la baixa. “No hem de prevenir la mort; hem d’aprendre a viure”, assenyala l’investigador.
Buettner: “No hem de prevenir la mort; hem d’aprendre a viure”
Les zones blaves: on existeix una longevitat més gran?
I és que hi ha cinc zones en el planeta conegudes com les zones blaves, on la població és especialista en saber viure: LomaLinda (Califòrnia), Icària (Grècia), Nuoro (Sardenya), Nicoya (Costa Rica) i Okinawa (Japó). Aquesta darrera, de fet, a uns 1.450 quilòmetres al sud de Tòquio, és considerada “la terra dels immortals”: amb 81 persones centenàries per cada 100.000 habitants, Okinawa és la ciutat que disposa de la població més longeva de la història. Tenint en compte que a Catalunya, amb la mateixa referència, la xifra és de 32 centenaris per cada 100.000 habitants, hi ha molts catalans que es pregunten: “Com s’ho fan els japonesos?”.
A Catalunya hi ha 32 centenaris per cada 100.000 habitants
Com és d’esperar, poques similituds podem trobar entre l’estil de vida a Barcelona i el Hawaii japonès. Això pot explicar que la població nipona disposi d’uns índexs de diabetis molt baixos, una taxa de malalties de cor fins a cinc vegades menor i molt poca demència, la qual cosa permet als més grans viure una vida “activa, intensa i feliç”. En aquest sentit, Buettner destaca que la conclusió “més rellevant” és que, a Okinawa, la població “viu més temps sense esforçar-se”.
"Riure et fa viure més"
“Gaudeix, no t’enfadis, diverteix-te, fes feliç al teu entorn. Riure et fa viure més”. Aquestes són les paraules de la senyoraUmeto, una dona japonesa que sap què és superar la barrera dels 100 anys cantant, ballant i tocant el banjo. És més que possible que les preocupacions de la població europea difereixin molt respecte de les de la senyora Umeto, qui, segurament, no sap que és un iPhone. Però, d’aquesta manera, ella ha aconseguit viure més d’un segle posseint quelcom de molt perseguit: la felicitat.
La dieta: clau per a una vida més duradora
On sí que existeix una diferència abismal, i probablement es troba la clau per viure més de 100 anys, és en la dieta: els productes làctics, els ous, la carn i el peix no superen l’1% de la seva ingesta calòrica. Després dels llegums (6%) i l’arròs (12%), hi ha un aliment que representa el 67% de la dieta: el beniimo, el moniato del Japó. Es tracta d’un aliment molt popular al territori japonès, en resistir els tifons, però sobretot, per les seves propietats nutricionals. És un aliment ple de carbohidrats, fibra i actius antioxidants.
A banda del moniato, existeixen altres ingredients molt populars a Okinawa, com ara el meló amarg, que redueix el sucre en sang -fet que explica els baixos índexs de diabetis-, o el tofu, que s’obté a partir de la soja. Aquest aliment redueix el colesterol i, per tant, les probabilitats de patir malalties cardíaques. “Fins i tot, pot endarrerir l’aparició de determinats càncers”, apunta Buettner, qui destaca que els japonesos “mai mengen fins a acabar plens”.
L'obesitat causa prop de 3 milions de morts anualment a escala mundial
No sé fins a quin punt estem preparats per basar la nostra dieta en el moniato. Així i tot, molt probablement no és necessari, com sí que ho és saber què no menjar. És una qüestió que reduiria substancialment la taxa d’obesitat i sobrepès que, a Catalunya, entre les persones de 18 i 74 anys se situa en el 50%, i a escala mundial causa prop de 3 milions de morts anualment.
Trobar l'equilibri en l'activitat física
L’activitat física és, efectivament, un altre factor diferencial. En general, aquesta s’associa amb sortir a córrer o anar al gimnàs, molt lluny de la percepció japonesa. “En les cases d’Okinawa no hi ha gaire mobles més enllà d’una taula baixa i un tatami”, explica Buettner, qui afegeix que, per tant, els habitants seuen a terra: "He vist una persona de 103 anys seure i aixecar-se 30 vegades al dia. Això són 30 esquats”.
D’aquesta manera, la població desenvolupa uns músculs que tothom qui destina massa temps a estar assegut no. Un fort abdomen i una desenvolupada part inferior del cos proporcionen equilibri, un element molt lligat a la longevitat: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les caigudes són la segona causa de mort externa -no natural- a l’Estat. Finalment, cuidar el jardí és també una activitat que manté en una bona forma la població més gran d’Okinawa: mantenir el cos -i la ment- ocupat traient les males herbes, regant, o collint fruites i verdures suposa entre una i dues hores d’activitat física diària.
L'Ikigai: el perquè de la nostra existència
Així, la salut mental, l’alimentació i l’activitat física són els tres ingredients d’una vida més saludable -i longeva- per a la ciutat de referència a escala mundial en aquest àmbit. D’aquesta manera, els seus habitants poden perseguir un concepte que s’ha popularitzat a escala mundial i, cada vegada més, s’està incorporant en la nostra cultura: l’Ikigai, el propòsit o missió individual de cada ciutadà, que li atorga un valor a la societat. Habitants d’Okinawa afirmen que aquest és el “factor principal” de la salut espiritual dels centenaris: “Si perdem el nostre Ikigai, morim”.