En les dècades vinents, Espanya experimentarà una reducció de la precipitació mitjana, així com un augment de les temperatures i de la freqüència de les onades de calor. Als efectes del canvi climàtic s'hi sumen els propis de la despoblació en algunes zones i la globalització del comerç agrícola, la qual cosa afecta a la totalitat del país, encara que amb una incidència especial en certes regions. Concretament, 2.858 municipis espanyols presenten, en termes comparatius, una major vulnerabilitat a aquests efectes, segons l'estudi Més enllà de l’‘Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa".
Els investigadors Sergio Villamayor-Tomas, Daniel Gaitán Cremaschi, Beatriz Pierri-Daunt i Leticia Santos de Lima, de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Esteve Corbera, de l'ICTA-UAB i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), han elaborat un índex socioambiental de vulnerabilitat davant del canvi climàtic, la despoblació i la globalització agrícola utilitzant dades de 27 variables socials i medioambientals que els ha permès classificar els més de 8.000 municipis espanyols en un dels següents quatre clústers territorials: l'Espanya buidada i econòmicament marginalitzada; l'Espanya que resisteix econòmicament, però s'asseca; l'Espanya erosionada, i l'Espanya exportadora.
Les "quatre Espanyes"
El primer d'aquests quatre grups és el que els autors han denominat l'Espanya buidada i econòmicament marginalitzada, que és el conjunt més vulnerable i abraça 2.858 municipis, situats principalment al centre del nord d'Espanya (especialment, les regions de Castella i Lleó, i una part d'Aragó), els quals representen el 21 % del territori nacional.
Aquest grup inclou les zones amb un major descens de la taxa de creixement natural i en què es concentra la proporció més gran de persones grans per cada jove. També aglutina la proporció més elevada de nuclis de població petita (menys de 500 habitants). Des d'un punt de vista econòmic, són els territoris més afectats per la disminució dels preus pagats als productors agrícoles. Així mateix, són zones en què es concentra la menor presència d'empreses registrades i compten amb infraestructures socials i viàries deficients.
Aquest grup inclou les zones amb un major descens de la taxa de creixement natural i en què es concentra la proporció més gran de persones grans per cada jove
El segon grup, definit en l'estudi com l'Espanya que resisteix econòmicament, però s'asseca, comprèn 1.112 municipis distribuïts especialment en les cadenes muntanyoses i al perímetre del primer grup, i constitueix el 13 % del territori nacional. Aquest clúster territorial també presenta una elevada proporció de nuclis de població petits, municipis afectats per la disminució del creixement natural de la població i zones amb infraestructures viàries deficients. A més, registra una major disminució de les precipitacions mitjanes anuals. Malgrat tot, posseeix la proporció més gran de zones protegides i el nombre més gran d'empreses registrades.
El tercer és el denominat pels autors l'Espanya erosionada i està format per 3.198 municipis repartits per tot el territori espanyol que representen el 54 % del total. Es tracta de municipis situats principalment a les regions de Galícia i Astúries, així com al centre i sud del país. Segons les mesures de l'estudi, aquest clúster territorial no presenta greus problemes socioeconòmics, però és el grup més afectat pels incendis forestals i per l'erosió del sòl.
La quarta i última agrupació és la que els autors defineixen com l'Espanya exportadora, formada per 595 municipis (el 5 % del territori espanyol), situats majoritàriament en enclavaments molt específics prop de zones costaneres i de les grans ciutats. És el grup menys vulnerable, segons els paràmetres analitzats. Malgrat això, els autors assenyalen que la seva especial debilitat està relacionada amb l'exposició a la globalització del comerç agrícola, atès que depèn més de les exportacions. Els autors defineixen el concepte de globalització del comerç agrícola com la consolidació d'un sistema de producció i consum alimentari dominat per empreses multinacionals, mercats i preus globals, i basat en la producció intensiva i altament mecanitzada de productes d'exportació, i en la recerca de rendibilitat a curt termini, entre altres característiques.
És el que depèn en major mesura de l'agricultura de regadiu i el que presenta la menor proporció de zones protegides
En aquest últim grup, els investigadors també destaquen dues peculiaritats: és el que depèn en grau més alt de l'agricultura de regadiu i el que presenta la menor proporció de zones protegides.
Polítiques de desenvolupament rural
Els autors de l'estudi Més enllà de l’‘Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals, de l'Observatori Social de la Fundació 'la Caixa', consideren que l'adaptació al canvi climàtic, la mitigació de la despoblació i la defensa de les rendes agrícoles han d'anar acompanyades de polítiques agrícoles i d'un desenvolupament rural més integrat des d'un punt de vista socioambiental.
"Després d'aquesta anàlisi, hi ha processos que val la pena seguir estudiant, com ara la relació entre les onades de sequera i calor, l'abandó rural, la desaparició de les explotacions familiars, la concentració de terres en grans empreses, la intensificació agrícola i la desertificació", ha destacat Villamayor-Tomas. I ha afegit: "La nostra anàlisi alerta sobre la necessitat de revisar les ajudes de la PAC (Política Agrària Comuna) des del punt de vista de la seva capacitat per abordar problemes ambientals i socials de manera integrada. El programa d'incorporació de joves agricultors, per exemple, contribueix al relleu generacional i, per tant, a mitigar la despoblació, però també promociona un model d'explotació agrícola intensiu i mecanitzat de gran escala, de dubtosa capacitat adaptativa davant del canvi climàtic i la volatilitat dels mercats agropecuaris".