L’acord d’investidura entre PSC i ERC té diverses potes i avui ens centrarem a la relacionada amb el model de finançament singular. En concret, els antecedents inclosos en l’acord i el model de finançament que s’acorda. En la part d’antecedents predominen els aspectes positius:
- Aspectes positius: En la introducció hi ha diversos compromisos, i s’inclou la voluntat d’impulsar un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal, basat en la relació bilateral amb l’Estat i la recaptació, gestió i liquidació de tots els impostos. Es reconeix que el sistema de finançament actual està caducat, és poc transparent i provoca un infrafinançament que limita la capacitat de creixement de Catalunya i el benestar de les persones. També assenyala que l’esforç de solidaritat que fa Catalunya és excessiu i, per això, cal canviar el model de finançament i basar-lo en la singularitat i la bilateralitat, un tema llargament reclamat, ja que voldria dir que l’Estat i la Generalitat negocien directament.
- Aspecte que genera dubtes: Tot i que parla de bilateralitat també diu que això ha de ser compatible amb la participació en òrgans multilaterals.
El sistema de finançament actual està caducat, és poc transparent i provoca un infrafinançament que limita la capacitat de creixement de Catalunya i el benestar de les persones
En la part del model de finançament singular que es proposa, és molt positiu el que diu que es vol fer, però falta concreció tant en els mètodes, com en els imports i les dates:
- Aspectes positius: S’acorda que la Generalitat ha de gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos suportats a Catalunya i ha d’augmentar la capacitat normativa amb coordinació amb l’Estat i UE.
- Incerteses: S’acorda que l’aportació catalana a les despeses de l’Estat s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs. El problema és que no es diu com s’establirà aquest percentatge. També es diu que l’aportació a la solidaritat ha de ser explícita i s’ha de reflectir de manera transparent. La Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. Aquesta solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat. Està molt bé, però no es diu amb quin mètode es calcularà l’aportació catalana a fi de comprovar que es compleix el principi d’ordinalitat. Si s'apliqués l’ordinalitat, s’evitaria el que passa des de fa moltes dècades, i és que Catalunya queda molt més pobra que regions que reben la seva solidaritat.
És important saber que el model de finançament no és com el concert basc i navarrès, essencialment perquè aquests no inclouen la part de solidaritat que sí que té el model que es proposa per a Catalunya.
El model de finançament no és com el concert basc i navarrès: aquests no inclouen la part de solidaritat que sí que té el model que es proposa per a Catalunya
També s’acorda que el desenvolupament de la hisenda catalana és una prioritat a fi que assoleixi plena autonomia en la recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs que es generen a Catalunya. Això és molt positiu i cal concretar en quin termini s’assolirà aquest objectiu i amb quin pressupost es desenvoluparà la hisenda catalana. Ahir mateix des de la Generalitat s’apuntava que es trigarien cinc anys a fer el desplegament.
En conclusió, l'acord sobre el model de finançament singular presenta aspectes molt positius per la voluntat de sobirania fiscal, bilateralitat, gestió i recaptació de tots els impostos, ordinalitat... Cal concretar mètodes, imports i terminis que s’han d’acordar entre el govern de l’Estat i de la Generalitat abans de l'1 de juliol de 2025. Per tant, cal veure com evolucionen les voluntats polítiques. En un segon article, la setmana vinent, em referiré a la implantació i al període transitori.