El Banc Central Europeu (BCE) ha confirmat aquest dimecres el cessament definitiu de la impressió del bitllet de 500 euros després de la reunió del Consell de Govern del BCE, ja que el seu gran valor facilita el desenvolupament d'activitats delictives, com el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, sense deixar rastre, segons ha informat en un comunicat.
El bitllet de màxim valor a Europa deixarà d'emetre's el 2018, quan està planejat introduir els bitllets de 100 i 200 euros de la nova sèrie Euro 2, caracteritzada per les seves mesures de seguretat més grans (els bitllets de 5, 10 i 20 ja es troben en circulació), si bé el bitllet de 500 seguirà sent de curs legal a l'eurozona i es podrà canviar a qualsevol banc central del conjunt d'estats membre.
Així, el BCE ha atès les peticions dels ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, que van aconsellar el mes de febrer passat el final de l'emissió d'aquest bitllet després que Brussel·les apuntés al seu pla contra el finançament del terrorisme que un bitllet de tan alta denominació és un mètode per fer grans transferències sense deixar rastre.
"Els bitllets de 500 euros són vistos cada vegada més com un instrument d'activitats il·legals, i és en aquest context en què estem considerant accions en aquest front", ha indicat sobre aquesta qüestió el president del BCE, Mario Draghi, el mes de febrer passat.
Només tres fàbriques
El registre històric del BCE mostra que el gener del 2002, moment d'entrada en circulació de la moneda única europea, hi havia un total de 60,6 milions de bitllets de 500 euros llocs en circulació que representaven aproximadament el 13,6% del valor total de la divisa europea.
Fins al març de 2016 s'han emès un total de 594 milions d'aquests bitllets per valor de 297,2 milions d'euros, fet que significa han assolit el 27,8% del volum total d'euros en circulació, tan sols per darrere del bitllet de 50 euros (39%).
En aquest sentit, la impressió del bitllet de màxim valor a Europa tan sols s'ha fet a les fàbriques de moneda de Luxemburg, Alemanya i Àustria durant els anys 2004, 2005, 2007, 2009, 2010 i 2014.
Així, el 2004 Alemanya i Luxemburg van imprimir 104 milions de bitllets de 500 euros, el 2005 els dos països van elevar la impressió fins a 190 milions, el 2007 només el país alemany va estampar 190 milions d'euros, mentre que el 2009 va elevar la xifra fins a 240 milions.
Des del 2010, Àustria ha estat l'únic país que ha imprès el bitllet de denominació més alta amb 100 milions aquest any, 56,2 milions el 2011 i 85 milions el 2014.
Una amnistia per a 32.400 milions
El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han alertat que la retirada dels bitllets de 500 euros impulsada pel Banc Central Europeu pot ser una "amnistia" per a 32.400 milions d'euros. Els tècnics d'Hisenda consideren que la mesura és un pas "important" per a la lluita contra el frau i l'evasió fiscal però alerten que en tant que l'organisme financer europeu no ha fixat límits a la retirada, això facilitarà a aquells que tenen bitllets d'aquest tipus sense declarar evitar les responsabilitats penals i tributàries que haurien d'afrontar.
El col·lectiu destaca que "l'opacitat concedida" permetrà que el juny d'aquest any prescriguin els delictes fiscals no agreujats corresponents a l'IRPF i Impost sobre Societats del 2010, els delictes de blanqueig de capitals i de suborn comesos el 2011 i els delictes de narcotràfic no agreujats del 2006.
Gestha considera que la mesura té un impacte "especial" a l'Estat espanyol, on, segons dades que aporta l'ens, el març del 2016 s'acumulaven 32.398,6 milions d'euros en bitllets de 500, el 77,4% del total de diners en circulació (41.864 milions). El sindicat alerta, a més, que la xifra s'ha "triplicat" des del desembre del 2002, any en què va entrar en vigor la moneda única, quan eren un 25,1% del total.
El sindicat també recorda que, casos de corrupció mediàtics a banda, els bitllets de 500 euros van tenir el moment àlgid entre el 2005 i el 2007, coincidint amb el zenit de la bombolla immobiliària. En aquell moment van arribar a ser una quarta part de tots els bitllets de 500 que circulaven a Europa, segons indica la mateixa entitat. En l'actualitat són el 10,9%.
Els tècnics d'Hisenda també indiquen que tot i això el pes en el total de diners en circulació a l'Estat no ha parat de créixer en els anys de recessió, un creixement "en paral·lel a l'increment de l'economia submergida que ha escalat al 24,6% del PIB" estatal.
Davant d'aquesta situació, Gestha proposa que en paral·lel a la retirada es "reprenguin i intensifiquin" les investigacions sobre les grans quantitats de diners retirades a partir del 2010 de les oficines bancàries, per evitar que prescriguin els delictes fiscals el juny d'aquest any. També reclamen centrar la investigació "en les majors empreses i en les persones que posseeixen grans fortunes".
També proposa que es baixi el límit per a pagaments en efectiu dels 2.500 euros actuals a 1.000, una de les reivindicacions principals dels tècnics els darrers anys.
Finalment consideren "necessari" ampliar el concepte de diner en efectiu que recull el reglament relatiu als controls d'entrada i sortida dins la Comunitat Europea, que data del 2005. Suggereixen, en aquest sentit, que conceptes com l'or, les opcions sobre accions, els contractes de vida i pensions de jubilació, les fitxes de casino i guanys de loteria, les targetes de prepagament (incloent-hi les de regal) i els tiquet-restaurant siguin inclosos en aquesta nova definició.
El bitllet de màxim valor a Europa deixarà d'emetre's el 2018, quan està planejat introduir els bitllets de 100 i 200 euros de la nova sèrie Euro 2, caracteritzada per les seves mesures de seguretat més grans (els bitllets de 5, 10 i 20 ja es troben en circulació), si bé el bitllet de 500 seguirà sent de curs legal a l'eurozona i es podrà canviar a qualsevol banc central del conjunt d'estats membre.
Així, el BCE ha atès les peticions dels ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, que van aconsellar el mes de febrer passat el final de l'emissió d'aquest bitllet després que Brussel·les apuntés al seu pla contra el finançament del terrorisme que un bitllet de tan alta denominació és un mètode per fer grans transferències sense deixar rastre.
"Els bitllets de 500 euros són vistos cada vegada més com un instrument d'activitats il·legals, i és en aquest context en què estem considerant accions en aquest front", ha indicat sobre aquesta qüestió el president del BCE, Mario Draghi, el mes de febrer passat.
Només tres fàbriques
El registre històric del BCE mostra que el gener del 2002, moment d'entrada en circulació de la moneda única europea, hi havia un total de 60,6 milions de bitllets de 500 euros llocs en circulació que representaven aproximadament el 13,6% del valor total de la divisa europea.
Fins al març de 2016 s'han emès un total de 594 milions d'aquests bitllets per valor de 297,2 milions d'euros, fet que significa han assolit el 27,8% del volum total d'euros en circulació, tan sols per darrere del bitllet de 50 euros (39%).
En aquest sentit, la impressió del bitllet de màxim valor a Europa tan sols s'ha fet a les fàbriques de moneda de Luxemburg, Alemanya i Àustria durant els anys 2004, 2005, 2007, 2009, 2010 i 2014.
Així, el 2004 Alemanya i Luxemburg van imprimir 104 milions de bitllets de 500 euros, el 2005 els dos països van elevar la impressió fins a 190 milions, el 2007 només el país alemany va estampar 190 milions d'euros, mentre que el 2009 va elevar la xifra fins a 240 milions.
Des del 2010, Àustria ha estat l'únic país que ha imprès el bitllet de denominació més alta amb 100 milions aquest any, 56,2 milions el 2011 i 85 milions el 2014.
Una amnistia per a 32.400 milions
El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han alertat que la retirada dels bitllets de 500 euros impulsada pel Banc Central Europeu pot ser una "amnistia" per a 32.400 milions d'euros. Els tècnics d'Hisenda consideren que la mesura és un pas "important" per a la lluita contra el frau i l'evasió fiscal però alerten que en tant que l'organisme financer europeu no ha fixat límits a la retirada, això facilitarà a aquells que tenen bitllets d'aquest tipus sense declarar evitar les responsabilitats penals i tributàries que haurien d'afrontar.
El col·lectiu destaca que "l'opacitat concedida" permetrà que el juny d'aquest any prescriguin els delictes fiscals no agreujats corresponents a l'IRPF i Impost sobre Societats del 2010, els delictes de blanqueig de capitals i de suborn comesos el 2011 i els delictes de narcotràfic no agreujats del 2006.
Gestha considera que la mesura té un impacte "especial" a l'Estat espanyol, on, segons dades que aporta l'ens, el març del 2016 s'acumulaven 32.398,6 milions d'euros en bitllets de 500, el 77,4% del total de diners en circulació (41.864 milions). El sindicat alerta, a més, que la xifra s'ha "triplicat" des del desembre del 2002, any en què va entrar en vigor la moneda única, quan eren un 25,1% del total.
El sindicat també recorda que, casos de corrupció mediàtics a banda, els bitllets de 500 euros van tenir el moment àlgid entre el 2005 i el 2007, coincidint amb el zenit de la bombolla immobiliària. En aquell moment van arribar a ser una quarta part de tots els bitllets de 500 que circulaven a Europa, segons indica la mateixa entitat. En l'actualitat són el 10,9%.
Els tècnics d'Hisenda també indiquen que tot i això el pes en el total de diners en circulació a l'Estat no ha parat de créixer en els anys de recessió, un creixement "en paral·lel a l'increment de l'economia submergida que ha escalat al 24,6% del PIB" estatal.
Davant d'aquesta situació, Gestha proposa que en paral·lel a la retirada es "reprenguin i intensifiquin" les investigacions sobre les grans quantitats de diners retirades a partir del 2010 de les oficines bancàries, per evitar que prescriguin els delictes fiscals el juny d'aquest any. També reclamen centrar la investigació "en les majors empreses i en les persones que posseeixen grans fortunes".
També proposa que es baixi el límit per a pagaments en efectiu dels 2.500 euros actuals a 1.000, una de les reivindicacions principals dels tècnics els darrers anys.
Finalment consideren "necessari" ampliar el concepte de diner en efectiu que recull el reglament relatiu als controls d'entrada i sortida dins la Comunitat Europea, que data del 2005. Suggereixen, en aquest sentit, que conceptes com l'or, les opcions sobre accions, els contractes de vida i pensions de jubilació, les fitxes de casino i guanys de loteria, les targetes de prepagament (incloent-hi les de regal) i els tiquet-restaurant siguin inclosos en aquesta nova definició.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.