Alejandro Escribá-Esteve és director de la Càtedra d'Empresa Familiar UV | AVE
Alejandro Escribá-Esteve és director de la Càtedra d'Empresa Familiar UV | AVE

"La incertesa és el pitjor escenari per a l'empresa"

El director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la UV, Alejandro Escribá-Esteve, apunta que l'empresari està "il·lusionat amb el creixement però es manté prudent"

En un país de pimes, les familiars manen. Són la gran majoria. Empreses en què pares, fills i germans treballen braç a braç. Moltes es fan grans, com Mercadona, la gran referència valenciana que aquesta setmana ha protagonitzat el 21 Congrés Nacional de l'Empresa Familiar -organitzat per l'Intitut d'Empresa Familar (IEF)- a la capital valenciana per la intervenció del seu president, Juan Roig. En una de les pauses de la trobada, VIA Empresa s'ha trobat amb Alejandro Escribá-Esteve, bon coneixedor de la realitat econòmica valenciana i director de la Cátedra de l'Empresa Familiar de la Universitat de València (UV). Doctor en Ciències Econòmiques i investigador associat de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), l'expert traça el perfil de l'empresa valenciana i matisa que "les grans empreses valencianes, que són poques però n'hi ha, en són molt competitives".

Què s'ha premut aquests dies en el Congrés d'Empresa Familiar?

Aquesta és una trobada entre empresaris que funciona com a punt de networking i també com a reivindicació, de declaració d'intencions per part dels empresaris. És un fòrum que no reflecteix exactament la realitat, és un lloc on les empreses que vénen són grans perquè el congrés té cert nivell. El que es veu ací és un plantejament que l'economia efectivament està recuperada però està la incertesa política que existeix a Espanya en aquests moments, en tots els àmbits, tant pel costat territorial com per la inestabilitat el Govern. La incertesa és el pitjor escenari per a l'empresa i açò fa que la gent estiga en una etapa prudent, des del meu punt de vista. Fins i tot en les declaracions que s'han fet aquests dies, les coses que es plantegen, etc. mostren que la gent està il·lusionada amb una etapa de creixement però al seu torn està prudent perquè la inestabilitat no ajuda al fet que les empreses puguen desenvolupar inversions ambicioses.

Juan Roig precisament ha dit aquests dies que malgrat les perspectives, l'economia seguia igual. Què deduïm d'aquesta declaració?

No estic en el cap de Juan Roig (riu), no puc interpretar-ho, però crec que el seu plantejament és que l'economia s'ha recuperat encara que no està creixent al ritme que creixia l'any passat, i totes les previsions i organismes així ens ho indiquen. Açò es deu a la inestabilitat política? No necessàriament, es deu a molts altres més factors. Però aquesta incertesa no ajuda perquè la confiança dels empresaris es recolza molt en una sèrie d'indicadors, d'elements que són molt visibles. Amb un Govern estable, amb un plantejament a llarg termini, t'animes més a desenvolupar inversions i etapes de creixement. Quan et preocupa la posició fiscal de l'any que ve o l'evolució de l'economia, et segueixes plantejant les teues inversions però al final has de vetlar per la bona fi d'aquestes. Així que deduïsc d'aquesta declaració que ell probablement té aquesta percepció i, fins i tot en el seu discurs, li fa ser prudent. Crec que estan animats però són prudents pels signes d'inestabilitat, no solament a Espanya, perquè la inestabilitat està en molts llocs: en el govern italià, en l'alemany, en les incerteses a França, el Brexit... No són només les nostres. Hi ha moltíssims factors que ens afecten, sembla que hi ha un formiguer d'elements que estan en un equilibri inestable i no sabem com es van a decantar.

Alejandro Escribà-Esteve
Foto: AVE

En aquest congrés han participat principalment les grans corporacions però el 90% del teixit empresarial està format per pimes, la majoria d'elles empreses familiars.

Sí, segons les dades de l'Institut de l'Empresa Familiar, el 88,8% són empreses familiars i a València, el 91,1%, però d'aquestes empreses, la gran majoria són pimes. Entorn al 3% de les empreses familiars són grans.

Per tant, les pimes no han estat representades?

Hi ha molt poques, alguna hi haurà però poques perquè és un congrés car on has de tenir certa folgança financera per a venir perquè hi ha empreses de les quals han vingut cinc o sis persones i això és un signe del seu poder econòmic. Les pimes no estan ací, no.

Llavors, això permet valorar realment el sentir del col·lectiu que fonamenta l'economia valenciana i espanyola?

Prémer el que ací ocorre no és un indicador rigorós de la situació real, però també és cert que aquestes són les empreses que, al seu torn, tenen més recursos directius, econòmics i de talent, perquè tenen capacitat per a atraure-ho i la reflexió que es fa ací és la reflexió més profunda. En empreses amb menys recursos, es viu més a curt termini encara i totes aquestes incerteses no els afecten tan directament perquè tenen mercats més localitzats, que no locals, però sí més xicotets. La seua realitat és més estable perquè els seus clients són els seus clients i els vaivens de l'economia i la política els afecta però no de manera tan important com els afecta a aquestes grans empreses. Però sí que és cert que prendre el pols a aquesta realitat és complicat perquè és diversa, heterogènia i és difícil atraure-la a un fòrum en el qual realment pugues prendre-li el pols, a pesar que nosaltres precisament en la Càtedra d'Empresa Familiar que dirigisc treballem a generar un Observatori de govern d'estratègia de competitivitat empresarial que pretén prendre el pols de la situació de les empreses en el seu nivell de competitivitat però també en les seues estructures de govern i plantejaments estratègics. Hi participen Bankia i l’IVIE, qui ho ha liderat amb la nostra col·laboració, i el nostre objectiu és prendre aquest pols. Si funciona bé, ens permetrà estendre-ho a més territoris.

I des d'aquesta perspectiva, quines són les peculiaritats de l'empresa familiar valenciana?

És molt xicoteta. Les empreses són en la seua gran majoria molt xicotetes, el percentatge de microempreses és aclaparant i a més, la pime valenciana té un problema de competitivitat important. Encara que aparentment València és una zona d'emprenedors, exportadors i d'orientació internacional, és cert -perquè també hi ha moltes empreses que ho estan fent molt bé- que les nostres empreses són molt xicotetes i tenen un problema de competitivitat important.

"La pime valenciana té un problema de competitivitat important"

De què depèn?

De moltes coses. Un tema important és la grandària: són empreses en general molt xicotetes, més que les catalanes en mitjana, i més per descomptat que les basques, que les madrilenyes i més xicotetes fins i tot que la mitjana espanyola. Després, d'altra banda està l'estructura productiva que ací és molt poc intensiva en tecnologia. Ací, del grup d'empreses més competitives, aquest 20%, pertany a sectors d'intensitat tecnològica mitjana-alta, no obstant això, a mesura que vas baixant de nivells de competitivitat, que són la gran majoria de les empreses, el percentatge baixa considerablement arribant fins i tot fins al 10%. El nivell d'intensitat tecnològica està molt per sota de la mitjana, que està entorn al 40% i nosaltres estem en un 20%.

Això significa que ha d'haver-hi una reconversió empresarial o invertir més en innovació?

El que passa és que per a reinvertir en innovació et fan falta recursos econòmics, talent i l'has d'atraure, no ve a una empresa on no es té un pla de carrera o de desenvolupament professional, llavors va tot unit. I és una qüestió que té molt a veure amb les actituds dels empresaris, amb l'ambició de creixement i d'escalar els seus models de negoci i això ací encara es tira molt de menys, que no ocorre en altres zones perquè l'entorn econòmic els ha ajudat a escalar eixos models de negoci o perquè els seus sectors productius tradicionalment han sigut molt diferents. Nosaltres patim d'aqueix problema des de fa molt temps i ens està costant molt reformar-ho. Com ho podem fer? Fonamentalment el que necessiten els empresaris és molta comunicació i que ells vegen quins són els beneficis que reporta la grandària i generar en ells l'actitud a força de comunicació, el desig del creixement. En un qüestionari que va fer el IEF l'any passat el creixement com a prioritat estava en el quart o cinquè lloc, i era a nivell nacional. Per a les empreses el creixement no és una prioritat quan és precisament el que els pot proporcionar la possibilitat de fer moltes altres coses i sobreviure molt millor, perquè les empreses grans en els pitjors moments sobreviuen millor que les xicotetes perquè tenen més folgança per a fer-ho. Però m'agradarà destacar que les grans empreses valencianes, que són poques però n'hi ha, són molt competitives, bastant per sobre de les mitjanes i és un aspecte interessant. Sobretot empreses familiars grans són més competitives que les no familiars grans i, fins i tot, més que les competitives de qualsevol àmbit.

"Per a les empreses el creixement no és una prioritat quan és precisament el que els pot proporcionar la possibilitat de fer moltes altres coses"

Quins són els exemples valencians, a part de Mercadona, que és l’empresa que tothom té al cap?

Hi ha moltes empreses grans valencianes que estan operant molt bé. Molts dels membres de l'Associació Valenciana d'Empresaris, com Baleària, Grefusa, Valor, Guzmán Global, Grup Royo... Hi ha moltíssimes empreses que estan tenint un nivell de competitivitat molt elevat i que són motors i exemple que cal comunicar a la resta dels empresaris que, fins i tot que quan una empresa sent familiar es fa gran, pot ser molt competitiva. Crec que és alguna cosa que cal destacar d'una manera molt clara.

Alejandro escriba +Neus
Foto: AVE

Quin paper té l'Administració perquè facen el pas del que parla?

Els governs, més enllà d'un incentiu concret, de recolzar l'ocupació, la inversió en R+D, han de generar el clima perquè en les seues regions les empreses tinguen més capacitat de creixement.

Però el clima és un intangible.

Si, però es compon de moltes coses i al final es tracta d'alinear les coses. Si la filosofia que dirigeix la gestió de govern no té cert consens, açò és un vaivé continu.

Però llavors no és qüestió de polítiques de partit, és qüestió de cultura de país.

Si, és una qüestió d'Estat. Es tracta de generar el clima apropiat per a créixer. Fa uns mesos, vam tenir una conversa en la Càtedra amb els responsables d'Hisenda de la Comunitat Valenciana i ells parlaven de tots els incentius que s'havien creat per a desenvolupar les empreses familiars xicotetes i en la discussió que teníem, la conclusió a la qual arribàvem era que aquests incentius estaven molt bé però no els ajuden a que es facen més grans, que és el nostre principal problema. De fet, quan es fan més grans es troben amb un munt de barreres, laborals, fiscals, comptables. Per tant, la complexitat percebuda en el creixement, fan a l'empresari retraure's sabent que açò està ací i de manera inconscient pensa que créixer és complicar-se la vida. I ell hauria de percebre que el Govern, que l'Estat, vol que cresca i que li va a facilitar el camí.

"L'infrafinançament és un gran problema a la Comunitat Valenciana i fins que no es resolga, anem a estar lligats de peus i mans"

El mateix s'hauria d'aplicar en les Administracions locals?

Absolutament. Al final és una qüestió de cada Administració que genere el clima perquè açò ocórrega. I tenim Administracions que sí que han tingut aquesta filosofia, com en el País Basc, que també és veritat que compta amb recursos diferents, però els han prioritzat d'aquesta manera. Nosaltres tenim a més un problema addicional i és el problema de l'infrafinançament, que és un tema fonamental, perquè quan no tens els recursos suficients ni tan sols per a cobrir els aspectes mínims del benestar social, no et pots plantejar prioritzar res perquè vius al límit. Aquest és un gran problema a la Comunitat Valenciana i fins que no es resolga, anem a estar lligats de peus i mans. Però encara així, açò no pot limitar als empresaris, perquè d'aquesta realitat hem de tirar endavant. Voler també és poder.

Més informació
L'orgull de ser empresari de Juan Roig
El problema espanyol: la manca d'empreses globals
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Marc
Si clar, i de la família, i de l'individu...