"El problema de l'eix París-Berlín és que s'ha de procurar que Alemanya no germanitzi Europa, sinó que sigui europeïtzada". El director acadèmic de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de Barcelona (ICPS) Gabriel Colomé recorda la cita de François Mitterrand per descriure, mirant enrere, l'Europa que despertarà dilluns 27. La relació entre Alemanya i la resta d'Europa fa dècada i mitja que ve marcada per la líder més reconeixible del continent, i la seva retirada no pot per menys que suposar un canvi a l'arrel mateixa de la política regional de la Unió en un dels moments clau de l'inici del segle. En aquest context, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia de Catalunya (COLPIS) organitza una taula rodona al voltant del futur de la política alemanya sota el títol Què passarà després de l'era Merkel?
Angela Merkel dirigeix la CDU des de l'inici del mil·lenni, però va començar a caminar pels passadissos de l'alta política alemanya – és a dir, europea – l'any 1991, quan va ocupar el ministeri de Joventut i Dona del govern d'Helmut Kohl, el primer després de la reunificació. Després de 16 anys al capdavant de la principal economia del continent, Merkel abandona la cancelleria – per voluntat pròpia, no per restricció de mandats – deixant el panorama electoral més obert de la història recent d'Alemanya. Un panorama que, de fet, té molt a veure amb la seva retirada. La fragmentació que van deixar els comicis de 2017, que van acabar per tancar-se amb una Gran Coalició després de la crida a la responsabilitat del president Frank-Walter Steinmeier, van ser un dels factors decisius per la retirada de Merkel, tal com recorda la corresponsal a Berlín Maria Paz López: "Merkel va decidir no presentar-se al 2018 quan va veure que probablement a les pròximes eleccions no podria guanyar". La mateixa periodista reconeix, en aquest sentit, que la cancellera és una política a qui "s'ha acusat d'oportunista – o bé de saber llegir molt bé els moviments de l'opinió pública".
Els anys de Merkel han estat marcats, més que per l'acció de govern, per un tarannà – el que López descriu com "l'oposat absolut a la masculinitat tradicional". La corresponsal observa com aquesta actitud ha quedat especialment palesa durant la seva darrera legislatura, com a contraposició estilística i discursiva de Donald Trump. El moment definitori del seu pas per la Cancelleria Federal, de fet, és, en opinió de la corresponsal a Madrid de la Süddeutsche Zeitung Karin Janker, el seu tractament de la crisi dels refugiats l'any 2015. "L'acollida de les persones refugiades és el que queda de Merkel. Alguns sectors el recorden com el seu gran error, però opino que va ser un gran gest humà, i un gran llegat de la seva figura".
López: "Merkel ha representat un estil de govern oposat absolut a la masculinitat tradicional"
Tornant a la reflexió de Miterrand, Colomé reconeix que la seva màxima es va aplicar amb èxits dispars durant els mandats de Merkel. "Durant la crisi econòmica – afirma – Merkel va aconseguir que es germanitzés Europa". Aquesta germanització, la de l'austeritat, està molt relacionada, de fet, amb l'acció política dels darrers governs conservadors alemanys – una de les crítiques més repetides que ha rebut la cancellera. López ho caracteritza, de fet, com "la gran obsessió per l'estalvi i tenir les caixes plenes" de Merkel – una fixació que, en la línia del que diu Colomé, va afectar especialment l'Europa del sud durant la dècada posterior a la crisi de 2008. La tendència, però, tal com constata el mateix director acadèmic de l'ICPS, ha canviat, i les polítiques expansives de la sortida de la pandèmia indiquen una nova direcció regional. "Durant la crisi de la pandèmia Alemanya ha estat europeïtzada".
Els lideratges del futur
La fragmentació del Bundestag posterior a les eleccions de 2017 es manté, més accentuada si cap, en les enquestes d'enguany. El cònsol general d'Alemanya a Barcelona, Dirk Rotenberg, considera, de fet, que els sondeigs electorals indiquen que "només serà possible un govern entre tres partits, una situació que pot trigar setmanes, si no mesos, a resoldre's". Tal com recorda la periodista i moderadora de l'acte Gemma Saura, un govern federal tripartit és un fenomen que no s'ha donat en unes cinc dècades.
L'escenari més probable, segons les dades recollides pels diversos enquestadors, col·loca al candidat socialdemòcrata – i ministre de finances de l'actual govern de coalició – Olaf Scholz al capdavant de la cursa, seguit pel Ministre-President del Land de Renània del Nord – Westfàlia, el conservador Armin Laschet, i la copresidenta de Die Grünen, l'ecologista Annalena Baerbock. La composició dels pactes, doncs, dependrà dels resultats d'un sistema electoral com l'alemany, complex però altament proporcional, que barreja l'elecció directa de diputats per circumscripció i el vot a llistes tancades de partit.
Els ponents constaten que, fins i tot si eventualment les xifres encaixen, arribar acords serà complicat. Els verds, potencial segona força, estarien més còmodes, afirma López, com a segona força d'un govern socialdemòcrata – atès, a més, que experiències com l'austríaca demostren que la barreja de verds i conservadors no és el govern més exitós. La potencial quarta força, els liberals de l'FDP, preferirien, com constaten els participants de la taula, un govern conservador – de fet, el seu líder i actual candidat Christian Lindner, va trencar el que es coneixia com a coalició Jamaica, l'acord entre conservadors, liberals i verds, després de les eleccions de 2017. Per la seva banda, els socialdemòcrates amenacen amb un pacte a la seva esquerra amb els Verds i Die Linke, tot i que López considera que aquest missatge és més una eina de pressió que una possibilitat real: "Sembla sovint que Scholz deixa entreveure que amb ell pot donar-se un govern d'esquerres per pressionar els liberals", que hi donin suport per evitar l'accés a la coalició de govern del partit de Janine Wissler i Dietmar Bartsch.
Janker: "Si el resultat de les eleccions depengués només dels menors de 30 anys, tindríem una cancellera verda"
La tensió entre novetat i continuisme recorre els que seran els primers comicis de la història de la República Federal sense el canceller com a candidat – quelcom que, segons López, afavoreix el candidat socialdemòcrata. Tal com recorda la corresponsal, Scholz veia un gran avantatge en ser "una cara coneguda" del govern, enfront d'una candidata sense experiència de govern a cap nivell com és Baerbock i un governant regional com Laschet. "Olaf Scholz representa l'equilibri perfecte entre novetat i estabilitat", afirma, que l'electorat alemany busca per rellevar Angela Merkel. Janker, de fet, apunta la ironia que "el candidat socialdemòcrata sigui, de fet, més Merkelià que el conservador". Una renovació més profunda és, a més, molt difícil per la distribució demogràfica del país. En paraules de la mateixa Janker, "si el resultat de les eleccions depengués només dels menors de 30 anys, tindríem una cancellera verda, però els joves són només el 15% dels votants, i més de la meitat tenen més de 60 anys".
Tant Laschet com Baerbock estan, com recorden les ponents, marcats per errades personals comeses durant la campanya: mentre que el candidat democristià va ser filmat rient mentre el president Steinmeier donava un discurs a les víctimes de les inundacions del passat juliol, la líder verd va inflar parts del seu CV públic, com el grau d'implicació amb algunes ONG dedicades a l'ajuda a persones refugiades. López, però, considera que els problemes de Baerbock es van acabar amb la caiguda dels Verds al tercer lloc de les enquestes, ja que, afirma, "les acusacions van ser desproporcionades i venien alimentades per la seva llavors possible victòria".
Obrir la cartera
Tal com reconeixia López, l'acció de govern de Merkel va estar marcada per l'estalvi i l'austeritat, tot i que, considera, el país podia haver necessitat, en certs moments, una direcció diferent. "Merkel deixa Alemanya amb molts deures: no fa grans reformes, ni grans inversions, i viu de les que va fer el canceller Schröder, que van assolir bons nivells de treball i creixement". Els analistes assumeixen, segons la corresponsal, que el proper ocupant de la cancelleria "anunciarà grans inversions". Una política expansiva que, per López, encaixa amb les necessitats d'un país amb unes infraestructures malmeses.
López: "Els empresaris consideren els Verds el partit de les regulacions i les prohibicions"
Janker reconeix, en aquest sentit, una contradicció que es dona al voltant d'aquestes eleccions: la lluita contra l'emergència climàtica recorre el discurs polític del país – amb l'excepció dels ultradretans d'Alternativa per Alemanya. "Tots els partits, menys l'AfD, tenen al seu programa punts clars i concrets per lluitar contra la crisi climàtica". Tot i això, reconeix, "altres temes seran més determinants per als votants", en tant que totes les forces amb possibilitats de govern comparteixen, com a mínim en discurs, els objectius ecològics.
El conflicte, especialment pel que fa als Verds, es donarà al camp més purament econòmic. El partit de Baerbock ha perdut l'exclusivitat del discurs ecologista i, per tant, "busca un nou selling point" al voltant de les polítiques socials, una "nova identitat" de la força verda que entra en conflicte, com avisa López, amb els interessos de les forces empresarials del país. "Una de les grans preocupacions dels empresaris és que els Verds, que són considerats el partit de les regulacions, puguin legislar de forma que afecti la producció industrial".
L’èxit del cordó sanitari
Una de les victòries del conjunt de l’arc parlamentari alemany ha estat, coincideixen les ponents, l’expulsió i marginació d’Alternativa per Alemanya com a potencial força de govern. Janker, de fet, considera "fonamental" que mai es pacti amb els ultradretans a Berlín. "Treuran un percentatge de vot estable" avisa López "però estan completament fora de la batalla electoral, perquè ningú vol pactar amb ells; ni tan sols se’ls col·loca als possibles pactes de govern". Janker coincideix, sorpresa per la diferència amb les decisions del bloc conservadors espanyol en comparació amb la relació de la CDU/CSU amb l’extrema dreta: "Em sembla molt sorprenent que aquí es pugui pactar amb normalitat amb Vox".
A diferència d’altres espais ultradretans, constaten López i Janker, AfD no ha aconseguit capitalitzar, com a mínim en els darrers anys, qüestions com els fluxos migratoris, la integració de les persones refugiades o, més recentment, la pandèmia. La corresponsal de La Vanguardia reconeix una especificitat en el votant ultra alemany, que opta per AfD "per identitat, però no té problemes amb portar mascareta i vol vacunar-se". Per la seva banda, Janke destaca el paper de Merkel en la lluita contra el discurs xenòfob d’AfD, tot destacant que "va aconseguir la integració de les persones refugiades a Alemanya" amb gran èxit.
Colomé: "La sortida de la pandèmia aclarirà el paper geopolític d'Europa respecte de les noves aliances al Pacífic"
L'estat més estable de l'Europa contemporània s'enfronta al seu primer gran canvi de lideratge en dècada i mitja mentre transita una pandèmia i navega com poques potències occidentals les contradiccions entre producció i clima. L'Alemanya i l'Europa del que va de segle XXI s'han construït a imatge d'Angela Merkel i les seves decisions, però els nous eixos internacionals venen amb noves cares i noves prioritats. Com conclou Gabriel Colomé, "La sortida de la pandèmia aclarirà el paper geopolític d'Europa respecte de les noves aliances al Pacífic, que ha substituït l'eix atlàntic com el principal nucli geopolític".