Som el que mengem, molt més del que podem imaginar

L'alimentació diària s'ha convertit, per molts motius, en una senya d'identitat i valors més enllà de la nutrició mateixa

Les opcions d'alimentació alternatives són cada cop més comunes per qüestions ideològiques, morals i d'identitat | iStock Les opcions d'alimentació alternatives són cada cop més comunes per qüestions ideològiques, morals i d'identitat | iStock

De la manera menys esperada, amb un grup d’amics a la sobretaula de l’11 de setembre, s’obre el tema: La majoria de nosaltres tenim fills vegans o vegetarians. Aquest és un tema apassionant perquè l’alimentació és un pilar fonamental en la nostra cultura mediterrània i també de la nostra economia, i en els últims anys està adquirint una gran rellevància social. S’ha tornat tema de conversa, s’ha establert com a creença que “som el que mengem”. Hi ha grans gurus influencers marcant noves pautes sobre com menjar, amb reflexions sobre els ingredients, el seu origen i les noves receptes. Influencers amb milers de seguidors com en Carlos Ríos o en Juan Llorca.

Potser ha arribat el moment de començar a fer-nos preguntes:

Com és que som la primera societat de la història que creem la nostra identitat al voltant del què mengem?

És a dir, ens definim per com mengem: “Sóc vegà”, “Sóc Paleo”, Sóc vegetarià”, “Sóc flexitarià”...segurament darrera del que mengem hi ha molt més. Hi ha un estil de vida, una postura davant el món. Respecte a com es fan les coses. Per exemple, com es tracten els animals; el benestar animal, per el que tots i totes hauríem de mostrar una gran sensibilitat.

Hi ha la mateixa sensibilitat pel benestar humà?

És a dir, pels nostres grangers, agricultors  i ramaders? El benestar humà també té incidència en els nostres aliments. No sols en la seva qualitat nutricional, també en el sabor i la seva integritat. Així com en la qualitat de vida de les persones que hi treballen, i a més, i no menys important, amb el sistema econòmic d’aquestes famílies i de les zones de Catalunya dedicades a aquesta tasca.

Per què hi ha una guerra encoberta entre els aliments d’origen vegetal i animal?

Sembla que és vol associar directament la producció d’aliments d’origen animal amb la contaminació del medi ambient. I no negarem que hi té un impacte. Però podem preguntar-nos què hi ha mes enllà? A nivell socio-econòmic, ens hem preguntat que implica canviar de cop tot aquest sistema per la Catalunya central? Podem pensar com es podria fer una transformació escalonada?

Som conscients que cada vegada que entre tots canviem un hàbit de consum d’aliments, com “esmorzar un alvocat cada dia desequilibrem un Ecosistema natural? 

Sabem que cada vegada que triem un aliment, triem la societat i el món en el que volem viure?

Triem l’origen d’aquest, el transport, l’economia de la comunitat que el produeix, l’ecosistema del seu origen, el impacte en la nostra salut? en la nostra economia? I en el nostre ecosistema natural?

A nivell salut, qui té la certesa que eliminant els aliments d’origen animal estem més ben nodrits?

Si mirem enrere, en les societat caçadores-recol·lectores, la ingesta de carn representava un 15-20% de la dieta. Potser hauríem de reflexionar.

Aquest tema dóna molt de si. ens podríem parlar hores. Des d’aquest escrit sols vull deixar obertes aquestes preguntes i fer una petició. Si us plau, els nostres científics, els Nutricionistes, els metges endocrinòlegs, i el Nostres polítics (economistes, enginyers agrònoms...), podríeu fer un macro-congrés i donar-nos unes pautes consensuades i empíriques? Unes pautes que fossin bones per la salut dels humans, per la salut del planeta i per sostenibilitat de l’economia del país. I que marqui un mapa de ruta per als propers anys. Perquè es pugui dur a terme una transició efectiva i respectuosa, per crear un futur millor.

L’alimentació és un pilar fonamental i el nostre futur comença ara.

 

Més informació
La sostenibilitat de l'alimentació, a debat a Food4Future
L’aliment, una mercaderia singular
Avui et destaquem
El més llegit