02
d'Abril
de
2015 - 09:35
Act.
02
d'Abril
de
2015 - 12:50
El govern andorrà ha aprovat el projecte de llei per regular la reestructuració d'entitats bancàries que preveu la creació immediata d'un fons de 30 milions d'euros amb aportacions provinents de les quatre entitats bancàries del país. El fons andorrà de resolució d'entitat bancàries ha de permetre fer front a "hipotètiques despeses" per afrontar la crisi de BPA. El ministre de Finances d'Andorra, Jordi Cinca, ha explicat que l'objectiu és protegir els dipositants del "risc sistèmic" del sistema financer i donar un missatge de solvència a nivell internacional. La llei també preveu crear l'Agència per a la Reestructuració i Resolució d'Entitats Bancàries, que haurà de plantejar la millor sortida per a BPA.
Els objectius del projecte de llei aprovat, que ara es trasllada al Consell General i s'espera que es pugui aprovar aquest dijous mateix, busca assegurar l'operativa del banc, malgrat que temporalment pugui patir "restriccions" fins que arribi a una "certa estabilitat". En paral·lel, el ministre de Finances ha reiterat que deixa "obertes" totes les opcions de resolució de reestructuració de BPA , regula com abordar-les i manté un "ventall de possibilitats" per a BPA, ja sigui una venda global o parcial de l'entitat, una disgregació dels negocis del grup bancari o una liquidació ordenada.
Amb la finalitat d'administrar el sistema dissenyat per la llei, es preveu la creació de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent durant el procés, així com el Fons Andorrà de Resolució d'Entitats Bancàries (FAREB), destinat a finançar les mesures que s'acordin. L'Agència es regirà per un Consell d'Administració integrat 5 membres amb acreditats perfils i experiència. 3 d'aquests es designaran a proposta del govern mentre que els dos restants els nomenarà l'INAF, un dels quals serà membre del consell d'administració.
El FAREB serà gestionat per la pròpia Agència Estatall i comptarà amb una dotació inicial extraordinària de 30 milions d'euros procedents de les entitats bancàries del país, és a dir, Andbank, Crèdit Andorrà, Mora Banc i Banc Sabadell d'Andorra. Aquest és el principal canvi respecte la directiva europea, que fixava la creació del fons en un termini de 10 anys.
Aprofitant l'aprovació d'aquest projecte de llei, el govern andorrà modifica la llei del 2011 i preveu que, en cas que s'utilitzi el fons de garantia, els bancs hauran de reposar de "manera immediata" la part que correspongui per evitar que "el conjunt de la plaça quedi menys protegit" del que està actualment. "La idea és no trasbalsar els nivells de garantia de la plaça andorrana, que són els mateixos que està oferint qualsevol país de la Unió Europea", ha reblat el ministre. Així, sosté que no han de ser els recursos públics els que acabin pagant la crisi del sistema.
L'AREB fixarà també un sistema d'assignació de contribucions per part de les entitats bancàries que tindrà en compte la seva proporció i perfil en l'agregat del sector financer del país. Aquestes contribucions ordinàries seran recaptades anualment i hauran d'arribar a l'equivalent a l'1% de l'import total dels dipòsits garantits del país a 31 de desembre de 2024, i mantenir-lo d'aquesta data en endavant en línia amb el que presenta la pròpia directiva.
Els accionistes de l'entitat, els primers en suportar les pèrdues
Entre els seus principis, la llei destaca que els accionistes de l'entitat seran els primers en suportar les pèrdues i els costs dels processos, seguits de les persones responsables de l'administració de l'entitat i que hagin pogut tenir responsabilitats directes en les "males pràctiques", que han acabat desembolcant en la situació actual de BPA.
Així mateix, la nova norma també preveu garantir als treballadors que se'ls reconeixerà l'antiguitat a BPA, tant per si s'inicia una relació contractual nova o en cas que s'hagin de fer efectives indemnitzacions, segons ha explicat Cinca.
El mateix ministre de Finances ha recordat que Andorra no hauria d'introduir aquesta directiva fins d'aquí "més d'un any", però considera que és "necessari" enviar un "coherent". El projecte de llei també assegura que el procés es vehicularà per la via administrativa, molt més efectiva, segons el govern d'Andorra, però que podria anar per la via judicial a l'hora d'esgrimir responsabilitats.
El sistema financer andorrà busca un procés "exemplaritzant"
Segons fons informades del sistema financer andorrà, existeix una "ferma voluntat" que el procés de sanejament de BPA sigui "exemplaritzant" similar a processos com el de Wegelin a Suïssa o al BNP Paribas de Bèlgica, diferenciar-lo de la resolució espanyola de la crisis financera, que consideren que ha suposat un "gran cost" per a les arques públiques.
Així mateix, defensen que la crisi de BPA respon a un cas "aïllat" de "mala praxis" i a un problema lligat a una gestió "deficient" d'uns directius més enllà de l'estratègia de la pròpia entitat. En paral·lel, destaca la "rapidesa" de les mesures preses, la credibilitat del sistema financer andorrà i la ferma voluntat de mantenir el major nombre de llocs de treball en la solució final a la crisi de BPA.
Finalment, afirmen que l'"estabilitat" i la "solvència" del sistema financer del país "es conserva en nivells elevats, sense risc".
Els objectius del projecte de llei aprovat, que ara es trasllada al Consell General i s'espera que es pugui aprovar aquest dijous mateix, busca assegurar l'operativa del banc, malgrat que temporalment pugui patir "restriccions" fins que arribi a una "certa estabilitat". En paral·lel, el ministre de Finances ha reiterat que deixa "obertes" totes les opcions de resolució de reestructuració de BPA , regula com abordar-les i manté un "ventall de possibilitats" per a BPA, ja sigui una venda global o parcial de l'entitat, una disgregació dels negocis del grup bancari o una liquidació ordenada.
Amb la finalitat d'administrar el sistema dissenyat per la llei, es preveu la creació de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent durant el procés, així com el Fons Andorrà de Resolució d'Entitats Bancàries (FAREB), destinat a finançar les mesures que s'acordin. L'Agència es regirà per un Consell d'Administració integrat 5 membres amb acreditats perfils i experiència. 3 d'aquests es designaran a proposta del govern mentre que els dos restants els nomenarà l'INAF, un dels quals serà membre del consell d'administració.
El FAREB serà gestionat per la pròpia Agència Estatall i comptarà amb una dotació inicial extraordinària de 30 milions d'euros procedents de les entitats bancàries del país, és a dir, Andbank, Crèdit Andorrà, Mora Banc i Banc Sabadell d'Andorra. Aquest és el principal canvi respecte la directiva europea, que fixava la creació del fons en un termini de 10 anys.
Aprofitant l'aprovació d'aquest projecte de llei, el govern andorrà modifica la llei del 2011 i preveu que, en cas que s'utilitzi el fons de garantia, els bancs hauran de reposar de "manera immediata" la part que correspongui per evitar que "el conjunt de la plaça quedi menys protegit" del que està actualment. "La idea és no trasbalsar els nivells de garantia de la plaça andorrana, que són els mateixos que està oferint qualsevol país de la Unió Europea", ha reblat el ministre. Així, sosté que no han de ser els recursos públics els que acabin pagant la crisi del sistema.
L'AREB fixarà també un sistema d'assignació de contribucions per part de les entitats bancàries que tindrà en compte la seva proporció i perfil en l'agregat del sector financer del país. Aquestes contribucions ordinàries seran recaptades anualment i hauran d'arribar a l'equivalent a l'1% de l'import total dels dipòsits garantits del país a 31 de desembre de 2024, i mantenir-lo d'aquesta data en endavant en línia amb el que presenta la pròpia directiva.
Els accionistes de l'entitat, els primers en suportar les pèrdues
Entre els seus principis, la llei destaca que els accionistes de l'entitat seran els primers en suportar les pèrdues i els costs dels processos, seguits de les persones responsables de l'administració de l'entitat i que hagin pogut tenir responsabilitats directes en les "males pràctiques", que han acabat desembolcant en la situació actual de BPA.
Així mateix, la nova norma també preveu garantir als treballadors que se'ls reconeixerà l'antiguitat a BPA, tant per si s'inicia una relació contractual nova o en cas que s'hagin de fer efectives indemnitzacions, segons ha explicat Cinca.
El mateix ministre de Finances ha recordat que Andorra no hauria d'introduir aquesta directiva fins d'aquí "més d'un any", però considera que és "necessari" enviar un "coherent". El projecte de llei també assegura que el procés es vehicularà per la via administrativa, molt més efectiva, segons el govern d'Andorra, però que podria anar per la via judicial a l'hora d'esgrimir responsabilitats.
El sistema financer andorrà busca un procés "exemplaritzant"
Segons fons informades del sistema financer andorrà, existeix una "ferma voluntat" que el procés de sanejament de BPA sigui "exemplaritzant" similar a processos com el de Wegelin a Suïssa o al BNP Paribas de Bèlgica, diferenciar-lo de la resolució espanyola de la crisis financera, que consideren que ha suposat un "gran cost" per a les arques públiques.
Així mateix, defensen que la crisi de BPA respon a un cas "aïllat" de "mala praxis" i a un problema lligat a una gestió "deficient" d'uns directius més enllà de l'estratègia de la pròpia entitat. En paral·lel, destaca la "rapidesa" de les mesures preses, la credibilitat del sistema financer andorrà i la ferma voluntat de mantenir el major nombre de llocs de treball en la solució final a la crisi de BPA.
Finalment, afirmen que l'"estabilitat" i la "solvència" del sistema financer del país "es conserva en nivells elevats, sense risc".