Aquest divendres veu la llum l'Anuari 2015 de la Reforma Horària, en què la Iniciativa per a la Reforma Horària, la seva màxima impulsora, agrupa la feina feta durant un any. En aquest recull hi cap també la mirada femenina que, durant la recentment celebrada Setmana dels Horaris, han donat cinc dones rellevants de la societat catalana. És una activitat més en la intensa activitat d'aquest col·lectiu liderat per Fabian Mohedano que, a hores d'ara, ultima al Parlament una nova llei per regular els usos horaris.
En aquest cas, la professora de l'IESE Nuria Chinchilla, la presidenta de l'institut Català de les Dones (ICD), Teresa Pitarch; la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel; la catedràtica (jubilada) Mercè Otero i la professora de la Universitat de Girona Cristina Sánchez-Miret han participat en un debat moderat per la directora de l'Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, per dir la seva sobre per què Catalunya necessita una reforma dels horaris del nostre dia a dia.
Pitarch: "Si hi haguera més dones liderant empreses, seria més fàcil implantar la Reforma Horària"
La presidenta de l'ICD, Teresa Pitarch, insisteix que el seu departament fa seu el discurs de la Reforma Horària. La responsable de l'ICD assegura que "si hi hagués més dones liderant empreses, seria més fàcil implantar la Reforma Horària perquè les que volguessin, poguessin trencar de debò el sostre de vidre".
En aquest sentit, Pitarch ha anunciat que des de l'ICD es crearà l'Observatori per la igualtat que posarà en marxa indicadors i estratègies per assessorar el Govern. "Fomentarem polítiques públiques que tinguin en compte els horaris compatibles, fomentarem polítiques de conscienciació i analitzarem estudis del treball domèstic", ha enumerat.
Però a més de l'esforç institucional, segons Teresa Pitarch, és clau coeducar des de la infància, aconseguir que els mitjans de comunicació se'n facin ressò i comptar amb la participació de totes les entitats.
Nuria Chinchilla: "Quan l'horari sigui racional, la resta canviarà"
La professora de l'IESE Nuria Chinchilla, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, coneix bé el món de l'empresa i recorda que "les empreses han estat creades per homes, des del segle XIX". Des d'aquesta posició, Chinchilla assegura que després d'anys de lluitar, el que cal és valorar –en xifres- "quant li costa a la societat que les dones deixin de fer el que ens permetria fer la Reforma Horària".
Tanmateix, Chinchilla apunta que al món de l'empresa hi ha molta gent que aspira al canvi però "falta que els de dalt també hi diguin canvi". En la seva opinió, el sostre de vidre també és de ciment, "i és el que em poso jo mateixa", al·lega. Chinchilla recomana ajudar que les dones no tinguin aquest sostre de vidre amb mecanismes de motivació de les empreses: "Que hi hagi més punts en concurs públic perquè els empresaris només pensen en els ingressos", manté.
Sara Berbel: "La Reforma Horària no solucionarà la desigualtat"
En opinió de la recentment nomenada directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, la Reforma Horària no solucionarà la desigualtat. "Les dones estan carregades d'una feina, que és la sobrecàrrega del rol. La societat no està pensada perquè es combinin aquests dos àmbits i, per tant, no li hem de demanar a la Reforma Horària el que no és, sinó que ens permeti alliberar més hores".
Segons la psicòloga, amb el canvi dels usos del temps, "aconseguirem dormir més hores i tindrem més temps personal", un aspecte clau, tal com puntualitza Berbel, perquè "sense temps personal, una persona no es pot construir per si mateixa".
Mercè Otero: "S'ha de posar en el centre la sostenibilitat de vida i les persones"
La catedràtica jubilada Mercè Otero retrocedeix històricament per explicar que la doble feina que fa la dona, primer a l'àmbit professional i després al domèstic, ha estat anomenat durant anys com "la doble jornada", un terme que s'ha d'eradicar posant en valor el treball de cura, "És la qüestió que tenim avui dia, del que hem de parlar és del treball que es fa però el que s'ha de posar en el centre no són els diners, sinó la sostenibilitat de vida i les persones".
Cristina Sánchez-Miret: "La Reforma Horària ens necessita perquè si les dones no canvien el món, el món no canvia"
Rotunda en els seus plantejaments, la docent Cristina Sánchez-Miret assegura que la Reforma Horària "ens necessita perquè si les dones no canvien el món, el món no canvia".Evidencia que són les dones les quals fan el gruix de la feina que no es veu –"nosaltres acabem fent la feina de casa perquè si no, no hi ha res"- i apunta que els homes són "els màxims dependents" de les dones. Per això, aposta per fer un estudi a escala microeconòmica per establir quant costa avui dia a les famílies les hores que hi dediquen les dones, ja que considera que "si no té valor social, allò que fem no ho valoraran".
En aquest cas, la professora de l'IESE Nuria Chinchilla, la presidenta de l'institut Català de les Dones (ICD), Teresa Pitarch; la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel; la catedràtica (jubilada) Mercè Otero i la professora de la Universitat de Girona Cristina Sánchez-Miret han participat en un debat moderat per la directora de l'Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, per dir la seva sobre per què Catalunya necessita una reforma dels horaris del nostre dia a dia.
Pitarch: "Si hi haguera més dones liderant empreses, seria més fàcil implantar la Reforma Horària"
La presidenta de l'ICD, Teresa Pitarch, insisteix que el seu departament fa seu el discurs de la Reforma Horària. La responsable de l'ICD assegura que "si hi hagués més dones liderant empreses, seria més fàcil implantar la Reforma Horària perquè les que volguessin, poguessin trencar de debò el sostre de vidre".
En aquest sentit, Pitarch ha anunciat que des de l'ICD es crearà l'Observatori per la igualtat que posarà en marxa indicadors i estratègies per assessorar el Govern. "Fomentarem polítiques públiques que tinguin en compte els horaris compatibles, fomentarem polítiques de conscienciació i analitzarem estudis del treball domèstic", ha enumerat.
Però a més de l'esforç institucional, segons Teresa Pitarch, és clau coeducar des de la infància, aconseguir que els mitjans de comunicació se'n facin ressò i comptar amb la participació de totes les entitats.
Nuria Chinchilla: "Quan l'horari sigui racional, la resta canviarà"
La professora de l'IESE Nuria Chinchilla, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, coneix bé el món de l'empresa i recorda que "les empreses han estat creades per homes, des del segle XIX". Des d'aquesta posició, Chinchilla assegura que després d'anys de lluitar, el que cal és valorar –en xifres- "quant li costa a la societat que les dones deixin de fer el que ens permetria fer la Reforma Horària".
 |
| Otero, Chinchilla, Mohedano, Pitarch, Mercadé, Berbel i Sánchez-Miret. Cedida |
Tanmateix, Chinchilla apunta que al món de l'empresa hi ha molta gent que aspira al canvi però "falta que els de dalt també hi diguin canvi". En la seva opinió, el sostre de vidre també és de ciment, "i és el que em poso jo mateixa", al·lega. Chinchilla recomana ajudar que les dones no tinguin aquest sostre de vidre amb mecanismes de motivació de les empreses: "Que hi hagi més punts en concurs públic perquè els empresaris només pensen en els ingressos", manté.
Sara Berbel: "La Reforma Horària no solucionarà la desigualtat"
En opinió de la recentment nomenada directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, la Reforma Horària no solucionarà la desigualtat. "Les dones estan carregades d'una feina, que és la sobrecàrrega del rol. La societat no està pensada perquè es combinin aquests dos àmbits i, per tant, no li hem de demanar a la Reforma Horària el que no és, sinó que ens permeti alliberar més hores".
Segons la psicòloga, amb el canvi dels usos del temps, "aconseguirem dormir més hores i tindrem més temps personal", un aspecte clau, tal com puntualitza Berbel, perquè "sense temps personal, una persona no es pot construir per si mateixa".
Mercè Otero: "S'ha de posar en el centre la sostenibilitat de vida i les persones"
La catedràtica jubilada Mercè Otero retrocedeix històricament per explicar que la doble feina que fa la dona, primer a l'àmbit professional i després al domèstic, ha estat anomenat durant anys com "la doble jornada", un terme que s'ha d'eradicar posant en valor el treball de cura, "És la qüestió que tenim avui dia, del que hem de parlar és del treball que es fa però el que s'ha de posar en el centre no són els diners, sinó la sostenibilitat de vida i les persones".
Cristina Sánchez-Miret: "La Reforma Horària ens necessita perquè si les dones no canvien el món, el món no canvia"
Rotunda en els seus plantejaments, la docent Cristina Sánchez-Miret assegura que la Reforma Horària "ens necessita perquè si les dones no canvien el món, el món no canvia".Evidencia que són les dones les quals fan el gruix de la feina que no es veu –"nosaltres acabem fent la feina de casa perquè si no, no hi ha res"- i apunta que els homes són "els màxims dependents" de les dones. Per això, aposta per fer un estudi a escala microeconòmica per establir quant costa avui dia a les famílies les hores que hi dediquen les dones, ja que considera que "si no té valor social, allò que fem no ho valoraran".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.