Escolta l'article ara…
Com sempre, es parla molt de la transició energètica i, ara que estem en guerra amb Rússia, del consum de gas. Els objectius que es va marcar la Unió Europea són ambiciosos. I, com sempre, hi ha qui els acompleix, i d’altres que no tant. Les dificultats també venen associades a cadascú: és més difícil reduir el consum de gas als països on fa fred o que estan molt industrialitzats (per exemple, Alemanya) que no pas a Espanya.
L'agost de 2022, la Unió Europea (UE) va acordar un objectiu per reduir la demanda de gas en un 15% en comparació amb la mitjana quinquennal anterior entre l'agost de 2022 i el març de 2023. Aquest pla de reduccions s'ha ampliat posteriorment fins al març de 2024 i, finalment, fins al març de 2025. I és que la reducció de la demanda de gas continua sent crucial per a la seguretat energètica i la política climàtica europea. Anem bastant bé, perquè en comparació amb la mitjana del període 2019-2021 (4.918 TWh), la UE en consumeix avui, aproximadament, un 20% menys.
Ara bé, com hi contribueix cadascú? Mirem-ne una selecció representativa.
La reducció ha estat significativa -deixant de banda que, un cop més, es posa de manifest que la nostra vocació no passa per la cultura de l’esforç-.
La UE té establert l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% el 2030 en comparació amb els nivells del 1990. Part d'aquest esforç implica reduir la demanda de gas natural. Assolir l'objectiu del 55% implica reduir la demanda de gas a 2.825 TWh el 2030. El maig de 2022, després de la invasió russa d'Ucraïna, la Comissió Europea va publicar un full de ruta per reduir la demanda de gas a un ritme molt més ràpid. Aquest pla (REPowerEU) va establir una via perquè la demanda de gas caigués fins als 1.615 TWh el 2030. Molt ambiciós. Tan ambiciós que això implica que si es mantinguessin les reduccions anuals a aquest ritme, la UE no consumiria gas natural el 2035.
Si mirem amb més detall el segon trimestre d’enguany podem veure unes xifres que estan bastant en línia amb el que ja hem vist.
Podem dir que Espanya ha fet un esforç similar pel que fa a la indústria i les llars, però és aparent. No som un país on les llars gastin molt de gas. No fa massa fred. On no s’ha fet esforç és en la generació d’electricitat. Malgrat la propaganda oficial espanyola sobre la generació d’energies renovables, la realitat és que, per fer electricitat, Espanya empra la mateixa quantitat d’energia que fa cinc anys.
Malgrat la propaganda oficial espanyola sobre la generació d’energies renovables, Espanya empra la mateixa quantitat d’energia que fa cinc anys
Els més avançats a Europa són el Regne Unit -malgrat no ser part de la UE-. Tenen prohibit instal·lacions noves de gas. A la resta de països el tema varia. A Espanya, la limitació de noves instal·lacions està prevista per al 2030.
Pel que fa a preus, hi ha dues escoles: aquells que diuen que els preus alts del gas natural a Europa s’han de mantenir alts -el preu aquí és gairebé dotze vegades el preu als Estats Units- i això afavorirà la velocitat de transició a noves energies; i els que diuen que els preus alts ajuden a la desindustrialització d’Europa. Ja ho veuen n’hi ha per tots els gustos i les decisions no són fàcils.
En línies generals podem dir que la UE està avançant degudament. El conflicte militar amb Rússia hi ajuda. Ens hem de posar en l’escenari que, un dia, potser no massa llunyà, Rússia tanqui l’aixeta definitivament a Europa. I amb un estret d’Ormuz insegur on la sortida de gas natural de Qatar (primer productor) és conflictiva, hauríem d’estar preparats. Segur que hi ha països (Estats Units, per exemple) que no voldrien que arribéssim al 2035 consumint zero gas natural. Però val la pena esforçar-s’hi.
Tanmateix, pel que fa a reserves, aquest any anem més justos que anys anteriors. Els deixo amb un gràfic que ho explica. Podríem anar curts aquest hivern. Ja ho veurem...
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat