Paraules d'Arcadi. Així es titula l'últim llibre de l'activista i economista Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) publicat per Angle Editorial i que respon a la pregunta "Què hem après del món i com podem actuar". Tota una declaració d'intencions. Oliveres és doctor en Ciències Econòmiques i professor jubilat d'Economia Aplicada a la UAB, ha sigut president de Justícia i Pau o de la Fundació Universitat Internacional de la Pau i també ha estat premiat amb la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de Barcelona.
Oliveres afronta el diagnòstic d'un càncer terminal envoltat de la seva família i dels seus amics. Des de la seva butaca vermella més emblemàtica, amb l'escalf de la seva gent que el visita a diari a la casa de Sant Cugat. “Han estat les quatre setmanes més felices de la meva vida”, reconeix als companys del TOT Sant Cugat.
"Si vols ser independentista, t'has d'arriscar", assegurava Oliveres fa ja set anys en una entrevista feta per la companya Marta Escobar a La Qüestió Catalana on ja posava de manifest el seu sentit crític, el seu activisme i també el seu optimisme per un món millor. VIA Empresa li fa arribar ara les seves preguntes sobre el (de)creixement, el llegat social i polític, les seves grans lliçons com a professor i el record d'un aprenentatge i una lluita a les aules.
És un ferm defensor del decreixement.
Si tinguéssim menys béns i estiguéssim més ben distribuïts, la gent n'acabaria tenint més. Menys és més per tres coses: si analitzem el planeta veiem que estem esgotant els recursos, estem contaminant -és evident que així la gent no viurà millor- i estem generant una quantitat de residus que no permeten que la gent visqui bé.
"Repartint bé, tothom tindria menys però també tindria més accés a més qualitat de vida"
Menys és més?
En segons quines coses, sí. Si és menys vol dir que n'hi haurà per a tothom. Estic convençut que aquest "és més" només l'aprofiten uns pocs i valdria la pena que aquest "més" el tingués tothom. Repartint bé, tothom tindria menys però també tothom tindria més accés a més qualitat de vida. Per tant, menys seria més, sense dubte.
Li ha quedat alguna cosa per fer dins el món de l’activisme social i la política?
Tot! He fet el que he pogut, però són poques coses. M'ha agradat molt anar tastant moltes olletes i aquesta potser ha sigut una mica una de les característiques positives o negatives de la meva feina. Quan repasso la meva trajectòria hi veig: immigració, el 0,7% [l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD)], solidaritat, cooperació al tercer món... Em pregunto si totes aquestes coses arriben a lligar-se entre sí o no.
Jo ho feia amb aquesta intenció, però és clar hi ha moltes coses pendents. Estic content amb la feina feta però entenc que potser vaig voler fer masses coses i no arribar a tot.
Més potser és menys.
Sí que és cert que sempre m'he mogut en àmbits amb molta gent que treballa molt i molt bé - més bé que jo, per descomptat-. L'altre dia els meus fills em deien: "Tu t'apuntes a moltes coses i és veritat, però que surtin de tu, no les hem vist mai". Potser el que més vaig fer va ser és tot el tema de la immigració, no n'estic descontent però hi havia més coses per fer!
"Recordo quan la Universitat Autònoma va declarar José Maria Aznar persona non grata. Va ser un moment gairebé orgàsmic"
Quin és el seu millor llegat com a economista?
Renegar del capitalisme.
I com a professor?
Els impactes que he pogut crear en les persones. Aquests dies hem fet un petit mural on la gent pot penjar les seves opinions i quan les veig llegint me n'adono que uns quants em diuen que treballaven en un banc i que quan van veure com funcionaven van canviar de feina.
El record d'una lluita a la universitat?
Ho tinc claríssim. Que la Universitat Autònoma de Barcelona declarés persona non grata a José Maria Aznar. En un moment determinat va fer una visita sorpresa perquè l'havia convidat el centre de microelectrònica que depèn del centre d'investigacions científiques. Quan la gent de l'Autònoma va saber que l'Aznar els anava a visitar, el van voler anar a saludar molt simpàticament.
A Madrid es pensaven que anaven a un petit centre de microelectrònica i es van trobar tot el campus de l'Autònoma que se'ls hi va tirar a sobre. Com que no tenien la policia preparada, es van neguitejar i van començar a repartir. Al dia següent el claustre de l'Autònoma va declarar a José Maria Aznar persona non grata i va ser un moment gairebé orgàsmic. És dels moments que més recordo.
Fotografia de Laura Grau
Quedi’s amb un moment i un aprenentatge.
La lluita pels immigrants ha sigut un dels petits triomfs que he aconseguit al llarg de la meva vida. També vaig quedar molt entusiasmat quan vam tirar endavant tot el procés del 15-M a la Plaça Catalunya. L'aprenentatge de com és la gent i com es pot tractar. A vegades vas amb moltes intencions però si no fas bé les coses, no te'n surts.
"L'avi també parla d'economia i de pau, de política i d'història i explica sovint que el món està revoltat", expliquen Pol i Marc sobre Arcadi Oliveres. L'economista comença el seu últim llibre amb una tarda de conversa amb els seus néts i un objectiu de vida ben definit: renegar i destruir el capitalisme. Com? Es pregunten els més menuts de la casa.
"Les nostres accions diàries són les que configuren el món. I això es pot canviar. Hi ha algunes alternatives que podem posar en funcionament. Tot és possible. I necessari. Ja sabeu que sóc optimista de mena", explica Oliveres als seus néts de set i deu anys. Amb la seva família parla també de països en guerra, de la immigració, el dret a l'habitatge, la memòria, el capital, les desigualtats o un món més humà, entre d'altres.
"Les nostres accions diàries són les que configuren el món. I això es pot canviar. Hi ha algunes alternatives que podem posar en funcionament. Tot és possible. I necessari"
El periodista Joan Barril el va definir com a "profeta desarmat". I és que Oliveres ha fet la seva particular revolta contra el capitalisme gràcies a la paraula i els seus estimats "arcadistes" que l'acompanyen fins a l'últim bri d'esperança pel futur i la vida i de lluita contra el sistema actual. "Un altre món és possible", repeteix Oliveres en un passeig per recordar en forma de llibre al voltant de la democràcia, els diners, la llibertat, els refugiats, el canvi climàtic, el pacifisme, la guerra, la política, els populismes, els moviments socials, la monarquia, els presos polítics, Europa i la crisi, el coronavirus o l'educació.
Paraules i llegat d'Arcadi.