Un de cada cinc vols a l’estat espanyol ha arribat amb retard a la seva destinació, en el que portem de 2024. Així ho asseguren les dades d’Eurocontrol que posteriorment ha analitzat Reclamio, la firma especialitzada en la gestió de reclamacions dels passatgers aeris. Aquest indicador del 20% representa un dels principals clams dels viatgers d’arreu del món en veure com l’hora d’embarcament es prorroga repetidament en el taulell de l’aeroport. Ara bé, quina és la principal causa que els avions facin tard?
Un de cada cinc vols a l’estat espanyol ha arribat amb retard a la seva destinació
L'efecte cadena, o per què els avions fan tard a última hora del dia
La principal conclusió extreta de les dades d'Eurocontrol és que la majoria dels retards als vols es generen per un efecte en cadena, és a dir, la suma d'uns pocs minuts de retard a cada vol. Aquest seria el motiu pel qual, com a norma general, sigui més freqüent que un vol vagi amb retard al final del dia i no pas a primera hora del matí. Així i tot, ben és cert que existeixen altres situacions habituals que generen retards i que Reclamio assegura que els passatgers tenen dret a rebre una indemnització per part de l’aerolínia.
El primer és en cas d’avaria d’un avió. En aquest supòsit, la companyia aèria es veu obligada a reubicar els passatgers en vols posteriors, o fer que una altra nau de l’aerolínia substitueixi l’avariada, fet que també actua com una font de retards. El cas d’una vaga del personal de l’aerolínia, un altre supòsit que pot endarrerir un o més trajectes en concret, també podria ser reclamat pels passatgers.
Entre 10 i 12 hores: el límit horari de la tripulació
A aquests dos supòsits, NoemíFernández, gerent de Reclamio, afegeix el fet de “superar el límit d'hores de vol de la tripulació, que són entre 10 i 12 hores”. “A causa dels retards acumulats al llarg del dia, la tripulació pot superar el màxim d'hores diàries que pot volar, per la qual cosa l'aerolínia ha de trucar a una tripulació de guàrdia per continuar l'operativa”, comenta. Aquest escenari representa un retard que s’arrossegarà durant el dia, i que perjudicarà, com queda recollit anteriorment, els últims vols del dia.
El mal temps i les clàssiques tempestes d’estiu serien una altra causa “molt comuna”, segons Reclamio, ja que redueixen la capacitat de l’espai aeri i que, en casos extrems, poden obligar a tancar durant mitja o una hora l'aeroport. “Encara que no sigui obvi, el mal temps en un punt d'Europa pot afectar de rebot avions que no tenien com a origen o destí el lloc on hi ha la tempesta i que s'han de desviar a altres espais aeris, saturant-los i creant un impacte important a l'operativa de la resta del dia”, afegeix Fernández. En aquest supòsit, però, no existiria dret a indemnització, ja que el retard és degut a condicions meteorològiques incompatibles amb la realització del vol.
Fent referència als darrers rècords registrats a l’aeroport del Prat, la portaveu de Reclamio assenyala el nombre de vols a l’estiu com una altra de les grans causes de retard als aeroports, ja que l’espai aeri compta amb una capacitat màxima. “Als grans aeròdroms d'Espanya pot aterrar un màxim d'un o dos vols cada minut i, a la resta, un vol cada cinc o deu minuts”, continua Fernández, qui afegeix que “a l'estiu és habitual que hi hagi més trànsit programat del que pot assumir l'aeroport i que hi hagi esperes a les pistes i carrers de rodatge”.
I els passatgers, què podem fer?
Reclamio subratlla la importància de distingir correctament el motiu del retard, per saber si és una causa ordinària -imputable a l'aerolínia- o extraordinària: “Hi ha algunes companyies aèries que, fins i tot quan saben que és una causa ordinària, al·leguen que és una causa extraordinària per endarrerir el pagament de les indemnitzacions i per generar inseguretats en el consumidor, que deixarà d'estar segur de si legalment li pertany o no una indemnització”, conclou Fernández.
La denegació d'embarcament, la cancel·lació o el retard dels vols poden donar dret a rebre una indemnització de fins a 600 euros
Per aquest motiu, el passatger ha de tenir en compte quan pot demanar una indemnització pel retard d’un vol: sempre que arribi a la seva destinació tres hores o més tard del previst. “No importa a quina hora havia de sortir el primer vol, sinó a quina hora havia d'arribar el passatger a la destinació final”, apunta la portaveu de Reclamio. Quant a les indemnitzacions, existeixen un seguit de llindars en funció de la distància de cadascun: la indemnització en trajectes de fins a 1.500 quilòmetres serà de 250 euros; entre 1.500 i 3.000 quilòmetres de 400 euros i en vols de més de 3.000 quilòmetres, de 600 euros.
Els passatgers compten amb fins a cinc anys per tramitar o reclamar una incidència, fet que molts d’aquests “ho desconeixen”: “La denegació d'embarcament, la cancel·lació o el retard dels vols poden donar dret a rebre una indemnització de fins a 600 euros pel perjudici ocasionat si el motiu de la incidència és imputable a la companyia, tal com recull la normativa europea. A més d'aquesta indemnització, tenen dret a obtenir una solució davant de la incidència, per exemple, amb bitllets en un altre vol”, conclou Fernández.