Els 'baby boomers' amenacen el futur de les pensions

La jubilació d'una generació que ha tingut pocs fills i que té una gran esperança de vida posa en perill la supervivència de l'actual sistema de pensions i amenaça amb l'ofec econòmic de les noves generacions

La Seguretat Social bat el rècord de diners destinats a les pensions
La Seguretat Social bat el rècord de diners destinats a les pensions

Les noves generacions sempre acumulen un llistat de greuges contra qui els van precedir, però el nombre de retrets que acumulen els millennials i successors contra els baby boomers va camí de ser insuperable. El proper motiu de queixa pot ser la supervivència de les pensions. "Hem d'estar preparats per la bomba demogràfica que arribarà sobre el 2025, quan els baby boomers es jubilin. Són persones que han tingut pocs fills i que viuran molt, pel que aporten pocs contribuents al sistema i dispararan la taxa de dependència", explicava la professora d'Economia de la UB, Concepció Patxot, en la jornada El model públic de pensions a Espanya. Particularitats a Catalunya i altres models existents, organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).

Patxot: "En l'era de bonança vam tenir una oportunitat per acumular dividend demogràfic i garantir les pensions; no es va fer i ara tenim un problema"

La situació ha donat un tomb en només vint anys. Fins al 2007, l'Estat es movia en les millors ràtios de dependència en dos segles gràcies a la reduïda taxa d'atur que hi havia. El 1996, per exemple, a Espanya només hi havia un jubilat per cada quatre persones actives. La projecció de cara al 2050 és que hi hauran dos jubilats per cada tres treballadors. "En l'era de bonança vam tenir una oportunitat per acumular dividend demogràfic i garantir les pensions; no es va fer i ara tenim un problema", resumeix Patxot.

El problema ve generat per la inversió de la piràmide poblacional que es va gestant des del segle XIX. L'any 1800 hi havia una esperança de vida de 30 anys i cada dona tenia, de mitjana, uns set fills. Avui, les persones viuen uns 80 anys i a Espanya les famílies tenen menys de dos fills. Una combinació d'elements que porta a l'envelliment de la població i al que Patxot anomena una "crisis del sistema de repartiment".

Més info: L’inviable sistema de pensions espanyol

La solució a aquesta crisi passa, segons l'experta, per iniciar una transició cap a un model de pensions diferent. Si el sistema actual es basa en la recaptació d'actius generats pels treballadors i el seu trasllat als pensionistes actuals –vàlid per període de creixement poblacional i atur baix-, Patxot proposa iniciar el camí cap a un sistema de capitalització, en el que s'obligaria els contribuents a estalviar pel seu compte. Aquest model pot ser privat, pel que cada individu genera un estalvi que en el futur tindrà com a pensió i així desapareix del sistema contributiu, o públic, en el que l'estalvi recau en una caixa comuna i la distribució depèn dels factors que determini l'estat.

Al marge de les discussions ideològiques sobre la conveniència d'aquests models, la professora apunta a un conflicte ocasionat per aquesta transició cap a un model de capitalització de les pensions. "El gran problema és que les generacions que avui són al mercat laboral hauran de pagar dues vegades: una pel model antic i una altra pel nou model".

"El gran problema és que les generacions que avui són al mercat laboral hauran de pagar dues vegades: una pel model antic i una altra pel nou model"

Malgrat els problemes que es poden generar amb aquesta transició, Patxot insisteix en què el model actual és inviable per un simple motiu: "El sistema espanyol és contributiu i et promet que cobraràs una pensió en funció del que has posat al sistema, però la realitat és que la contribució ja no existeix en caixa".

La part bona: baixarà l'atur

Entre totes les males notícies en trobem una de bona. Amb la jubilació dels baby boomers s'acumularà tot un seguit de nous pensionistes al sistema, però, alhora, millorarà l'atur. "Aquesta generació ha saturat el mercat de treball i, amb la seva jubilació, s'obriran les portes per als joves", explica Patxot, que creu que amb aquesta millora del mercat del treball s'arreglaria el 75% del problema. Però el 25% restant només es podria reconduir baixant les pensions.

Una baixada de pensions que sembla tabú a Espanya. En els darrers 20 anys, les pensions s'han apujat més que els salaris. Un model que tenia sentit quan no hi havia gaire gent a cobrir, però que ara desestabilitza el sistema. La investigadora recorda com diverses reformes polítiques han volgut posar límits al creixement de les pensions, però, segons el seu parer, "la pressió als carrers ha fet que tornem a estar sota un model insostenible".

El temps corre i Patxot considera que l'estat necessita amb urgència un nou sistema de pensions sostenible en el temps. "Cal pensar en polítiques que ajudin a sobreviure a l'envelliment dels baby boomers; si no ho aconseguim, ofegarem a una generació que haurà de pagar les pensions dels seus pares i sostenir els seus fills".

Més Informació
Els majors de 59 anys desconfien del futur de les pensions
La vuitena meravella del món de les pensions
Vincular les pensions a l'IPC dispararà la despesa del PIB un 1,9% el 2030
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Julio
A Suècia tenen una piràmide de població semblant a la nostra i no hi ha ni s'hi preveu cap crisi de les pensions.