Catalunya és la tercera comunitat autònoma més cara per viure de lloguer, segons l'informe trimestral de preus de lloguer elaborat per pisos.com. Amb un preu d'11,82 euros per metre quadrat, se situa per darrere de les Balears i de Madrid, amb 15 i 14,29 euros per metre quadrat respectivament. En canvi, les rendes més econòmiques van estar a Castella i Lleó (4,65 euros per metre quadrat), La Rioja (5,19) i Extremadura (5,24).
Amb un preu d'11,82 metres quadrats, Catalunya se situa per darrere de les Balears i de Madrid
El preu de l'habitatge de lloguer a l'Estat va arribar a un preu mitjà de 10,61 euros per metre quadrat al passat mes de març, xifra que va marcar un ascens de l'1,14%, tant mensual com trimestral. Interanualment es va revalorar un 4,64%. L'increment més destacat va tenir lloc a les Balears (8,31%), mentre que l'ajustament més gran es va produir a Navarra (-6,42%).
Al rànquing de províncies per renda, Barcelona se situa després de les Balears i de Madrid amb 13,65 euros per metre quadrat. Cuenca tanca la classificació amb 3,20 euros per metre quadrat. Altres províncies econòmiques són Ciutat Real i Palència amb 3,21 i 3,36 euros respectivament. D'un any a l'altre, la pujada més gran registrada va ser la de les Balears (25,69%), i la renda que més es va rebaixar va ser la de Palència (-16,21%). Respecte a les capitals de província, Barcelona va ser la més cara per als llogaters amb un preu per metre quadrat de 21,20 euros, seguida de Donostia-Sant Sebastià amb 18,28 euros per metre quadrat i Madrid amb 18,11.
Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com qüestiona l'efectivitat del límit al preu del lloguer del 2%: “la pròrroga d'aquesta mesura no evita que les mensualitats aturin la seva escalada, sinó més aviat tot al contrari”. En aquest sentit, el portaveu del portal immobiliari admet que “l'oferta cada cop és més limitada, fet que dispara els preus i converteix la recerca de lloguer en una cursa molt competitiva”. Per a Font, “comprar per llogar és un negoci rodó i voler obtenir una atractiva rendibilitat és legítim, però no cal creuar certes línies vermelles”.