El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) torna a reunir-se a Frankfurt per signar una nova rebaixa dels tipus d'interès. En una eurozona marcada per un creixement econòmic feble -el PIB durant el quart trimestre es va mantenir estancat- i una inflació lleugerament per sobre l'objectiu del 2% -al febrer va ser del 2,4%-, diversos membres de l'entitat han anticipat una nova reducció de 0,25 punts que situaria el tipus de referència en el 2,5%, la xifra més baixa des del febrer del 2023. L'objectiu de l'organisme passa per actuar de forma "gradual" per contenir la inflació i, alhora, impulsar una economia que es veu amenaçada per "l'elevada incertesa" que generen les mesures aranzelàries anunciades per Donald Trump.
Si bé el BCE manté que l'evolució de la inflació va pel bon camí, amb la perspectiva que la taxa baixi al voltant del 2% a finals d'any, també considera que hi ha marge per reduir els tipus. De fet, la mateixa presidenta de l'entitat, Christine Lagarde, va reconèixer en una roda de premsa al desembre que la política monetària a la zona euro era encara "restrictiva" i va fer menció d'un informe del propi BCE, el qual situava el tipus d'interès neutral en una forquilla d'entre l'1,75% i el 2,5%.
Segons Stournaras, l'objectiu del BCE és que el preu del diner a finals del 2025 s'apropi més aviat al 2% que no pas al 3% que hi havia a principis d'any
De forma més recent, el governador del Banc Central de Grècia i membre del Consell de Govern del BCE, Yannis Stournaras, va dir en una entrevista a la premsa del seu país que el modus operandi de l'entitat continua basant-se a procedir "de forma gradual" davant "l'elevada incertesa", amb rebaixes del tipus d'interès que haurien de ser "de 0,25 punts cada vegada". Segons Stournaras, l'objectiu del BCE és que el preu del diner a finals del 2025 s'apropi més aviat al 2% que no pas al 3% que hi havia a principis d'any.
En la mateixa línia, el seu homòleg eslovè, Peter Kazimir, va anticipar al gener, en una entrevista a Bloomberg, la possibilitat que es produïssin "tres o quatre retallades seguides" dels tipus.
En cas que el Consell de Govern optés per una nova rebaixa, aquesta seria la sisena consecutiva que es produiria a l'eurozona durant els últims nou mesos, allunyant-se encara més del màxim històric del 4% registrat el setembre de l'any passat, en un context llavors marcat per la crisi inflacionària posterior a l'inici de la invasió russa sobre Ucraïna.
Actualització de les previsions econòmiques
A banda del nou anunci sobre els tipus d'interès, el banc central també actualitzarà les seves previsions econòmiques per a l'eurozona, amenaçada per la incertesa global, una possible escalada de tensions que poden derivar en una guerra comercial i les mesures aranzelàries impulsades per l'administració nord-americana. Per ara, Donald Trump ha anunciat aranzels del 25% a les importacions d'acer i alumini procedents de la Unió Europea, una mesura que entrarà en vigor el pròxim 12 de març.
Segons les últimes dades recollides per l'Eurostat, l'economia de l'eurozona va tancar el quart trimestre amb un creixement pla (0%), marcada en bona part per la caiguda del PIB alemany (-0,2%), el francès (-0,1%) i l'estancament d'Itàlia (0%). Espanya, en canvi, es consolida com a motor de la zona euro després de registrar una millora del 0,8%.
Donald Trump ha anunciat aranzels del 25% a les importacions d'acer i alumini procedents de la Unió Europea, una mesura que entrarà en vigor el pròxim 12 de març
Al mateix temps, el BCE actualitzarà les seves perspectives sobre l'evolució de la inflació, que fins ara ha evolucionat d'acord amb les estimacions de l'organisme monetari.