La bretxa salarial s'amplia a l'Ibex-35: l'abisme entre el cap i l'empleat

Un conseller executiu de l'Ibex-35 cobra 54 vegades més que un treballador | iStock

Un conseller executiu de l'Ibex-35 va rebre el 2022, de mitjana, una remuneració d'1,6 milions d'euros. És a dir, es va embutxacar 54 vegades més que un empleat mitjà, segons l'Informe Anual de Remuneracions dels Consellers que ha publicat la Comissió Nacional dels Mercats de Valors (CNMV). I és que, per segona vegada a la història, les empreses han de revelar aquestes ràtios a la CNMV i d'aquí, una bretxa salarial abismal que es redueix a comptagotes. Però, aquest cop, amb una bona notícia: més presència femenina als consells.

D'aquesta manera, el múltiple s'ha reduït respecte del 2021, ja que aquell any va ser de 60 vegades. En el cas de les empreses que no formen part de l'Ibex, el múltiple va ser de 17 vegades, sense canvis respecte al 2021. Atenent el total de cotitzades, la mitjana es va situar en 31 vegades, davant de les 32 de 2021. Els consellers no executius, sense tenir en compte conceptes extraordinaris, van cobrar el triple que els empleats de les empreses.

El percentatge de dones als consells ha passat del 5,9% del total el 2004 a més del 30% el 2022

Cal destacar que aquest ha estat el segon any en què les societats han hagut de fer comparacions entre les retribucions dels consellers, els resultats consolidats i la remuneració mitjana dels treballadors. Des del regulador han advertit, en una nota als mitjans, que en aquestes ràtios hi ha "una elevada dispersió entre diferents societats, sectors o mides de companyia".

Més presència femenina

Les conselleres executives van percebre una retribució un 0,3% més gran que la dels homes, diferència que augmenta fins al 41,7% en el cas de la remuneració mitjana més gran de les conselleres executives de l'Ibex davant els consellers executius masculins del dit índex. La CNMV ha indicat, no obstant, que "el reduït nombre d'executives resta representativitat a aquesta mitjana". En el cas dels consellers no executius, la remuneració dels homes és un 20% superior al de les dones.

Més info: La bretxa salarial, el gran assumpte pendent

La presència de dones als consells es va elevar en 2,6 punts percentuals, fins al 31,9% per al total de cotitzades. Només a l'Ibex 35, el nombre de conselleres va ser del 37,6% del total. A més, les dones a llocs d'alta direcció van ser el 21,7% del total, 2,1 punts més.

Es “posen les piles” amb el Codi de Bon Govern

L'exercici del 2022 ha estat el vuitè en què s'ha aplicat el Codi de Bon Govern de les societats cotitzades del 2015 i el segon després de les modificacions introduïdes per la revisió realitzada en plena pandèmia, el juny del 2020.

El grau de seguiment del Codi de Bon Govern va ser del 86,8% de les recomanacions

La reforma del Codi es va establir sobre quatre pilars: la igualtat de gènere, una rellevància més gran de la informació no financera i la sostenibilitat, una atenció més gran als riscos reputacionals i la introducció d'aclariments sobre les remuneracions als consellers. La CNMV ha posat en valor que, amb les seves recomanacions, el percentatge de dones als consells ha passat del 5,9% del total el 2004 a més del 30% el 2022.

En general, durant el 2022 el grau de seguiment del Codi de Bon Govern va ser del 86,8% de les recomanacions, alhora que un altre 7% es van seguir de manera parcial. El 51,2% de les cotitzades (47,9% el 2021) van seguir el 90% o més de les recomanacions, mentre que sis cotitzades van assegurar complir el 100% i dues més van tenir un seguiment inferior al 60%.

Les recomanacions que es van seguir menys, tant de manera absoluta com parcial, van continuar sent les relatives a les noves pràctiques sobre que les societats d'elevada capitalització comptin amb una comissió de nomenaments i amb una comissió de retribucions separades, i sobre que la remuneració variable de els consellers estiguin vinculats al lliurament d'accions.